Tupuxuara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Tupuxuara siguec un pterosaure que demorèc en America del Sud hè mès de 110 milions d'annades. Apertenhia ara familha des Azhdarchidae.

Tupuxuara ei un reptil volador escantit apartenhent ara familha des pterosaures. Demorèc pendent eth cretacèu inferior (hè d'aperquí 110 milions d'annades). Es sues rèstes sigueren trapades en America del Sud e dilhèu en America del Nòrd.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Aguest pterosaure avia ua forma estonanta pera forma de sòn cran. Aguest avia ua cresta plan grana, nauta e sobtila qu'anava des deth morre enquia endarrèr deth cap. En es especimèns madurs enqüera ère mès grana tant que semblava coma era qu'avia Pteranodon. Era longada des ales hèia enquia 5 m mès teh cos sonque hèia 2,5 m. Sonque eth cran ja hèia 90 cm.

Classament[modificar | Modificar lo còdi]

Tupuxuara apertenh a un grop de pterosaures conegut coma Azhdarchoidea que son era majoritat des reptils voladors mès evolucionats. Totun, non se sap pas se es sòn ancessors èren es Azhdarchidae o es Tapejaridae, ua familha de pterosaures plan desparièra des autes. Son conegudes dues espècies de Tupuxuara: Tupuxuara longicristatus e Tupuxuara leonardi. Un animal semblant ei Thalassodromeus.

Vida[modificar | Modificar lo còdi]

Tupuxuara siguec probablaments un pterosaure pescaire e utilizava era sua cresta tà cambiar de direccion pendent eth vòl segontes eth vent. Quauqu'ns esemplars (de segur es hemelhes) avien crestes mès petites de colors plan vius. Es rèstes descrites en 2006 son d'un especimèn joen sense cresta posterior e confermaren era ipotesi d'ua estructira util coma reclama sexual que's desvolopava ja en edat adulta.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

· Kellner, A.W.A., and Campos, D.A. (1988). "Sobre un novo pterossauro com crista sagital da Bacia do Araripe, Cretaceo Inferior do Nordeste do Brasil. (Pterosauria, Tupuxuara, Cretaceo, Brasil)." Anais de Academia Brasileira de Ciências, 60: 459–469. [in Portuguese]