Tocar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Lo tocar, es l'un dels sens exteroceptius de l'uman o de l'animal, essencial per la subrevida e lo desvelopament dels èssers vivents, l'exploracion, la reconeissença, la descobèrta de l'environament, la locomocion o la caminada, la prension dels objèctes e la nutricion, lo tocar d'un instrument de musica, la recerca de l'exposicion solara o la quista d'un espaci agradable, los contactes socials, la sexualitat...

Existís amb de variantas dins tot lo règne animal e, fòrça mens observablas del fach de l'imobilitat aparenta, dins lo vegetal. De notar que de vegetals an tanben de reaccions tactilas amb de temps de responsas sufisentament corts per èsser observables[1]. Lo tocar se confond tanben amb lo contacte implicant al mens un èsset vivent.

Foguèt mostrat recentament la complexitat del tocar. Pel fètus uman, es lo primièr dels cinc senses a se desvelopar quitament se s'agís pas d'un sens independent dels autres. Lo sens aptic permet per exemple, per l'òme, de connectar melhor la vista e l'ausida, e pòt tanben significativament facilitar l'aprendissatge de la lectura per l'adult[2].

Fach trivial sovent obliat, se tocar o se far tocar de biais positiu es crucial per la subrevida de l'òme. Tocar los objèctes e leo autres èsser vivents favoriza l'aprendissatge per l'enfant, fins a facilitar l'aprendissatge de la lectura per l'enfant que s'inicia a la lectura, coma per l'adult aprenent una lenga estrangièra. Fin finala, existí un nombre gigantèsc de terapias implicant lo sens del tocar.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Lo tocar dona d'informacions per contacte de la pèl amb la superfícia dels còrs solids e accessòriament per exposicion als fluids (aiga, aire, etc). Una bona partida d'aquestas informacions son especificas: la temperatura o la consisténcia poirián èsser conegudas autrament.

Es dins los diferents corpusculs tactils, estructuras mai o mens especializadas de la pèl, que cal cercar los premisses de las diferentas informacions elaboradas pel sistèma nerviós.

Lo tocar dins sa dependéncia a la pèl es lo sens mens vulnerable: quand la vista o l'ausida son alteradas, lo tocat permet encara una interaccion prima amb lo mond a l'entorn. Es donc expleitat pels ambliops qu'utilizan subretot l'extrèma sensibilitat dels dets per s'informar e melhorar lor comunicacion. L'accès als tèxtes pel braille es l'aplicacion màger d'aqueste potencial.

Considerant la pèl coma l'organ mai important del còrs, del mens per son espandida, e coneissent la densitat del malhum nerviós de l'epidèrme, es compensible que lo tocar permeta las sensacions mai fòrtas, agradablas o dolorosas e que constituís un generator non solament de plasers d'una granda varietat, mas tanben de sentiments d'entre los mai prigonds:

Lo potencial erogèn del tocar li conferís una plaça centrala dins la vida dels èssers umans: es a l'origina de relacions de ligams e permet d'escambis selectius amb d'autras personas. D'experiéncias sus de joves monins, e quitament de rats mostrèron lo ròtle vital de las careças dins l'equilibri psiquic e quitament fisic.

Son ròtle es considerable dins l'experiéncia e l'espandiment de la tendressa, los escambis (sarradas, potons, careças bucalas, careças manualas, frejaments, eca) aquestes escambis presentant una granda varietat segon las culturas. Sébastien-Roch Nicolas de Chamfort presenta atal l'amor coma « l'escambi de doas fantasiás e lo contacte de dos epidèrmes ».

La plaça ocupada pel tocar es investida per fòrças practicas o tecnicas visant l'espelida dels individús o la desapareisson de trebles o de patologias. La mai espandida d'aquesta practicas es lo massatge.

Fisiologia[modificar | modificar la font]

Lo sens tactil es un ertadièr sistèma que possedís de captors escampilhats dins tota la pèl  de nervis que partan d'aquestes captors per tornar cap al cervèl e rejónher los airals somestesics. De zonas cutanèas del còrs coma los dets e las lèbras possedisson un mai grand nombre de receptors que d’autres coma l'espatla e son mai representadas al nivèl del cortèx.

Los corpusculs de Pacini son situats dins la sisa inferiora del dèrme. son sensibles a la pression, a las vibracions e a la temperatura. Dison al cervèl quina partida del còrs se mòu e cossí. Los corpusculs de Meissner son de forma ovala s'encontran subretot dins la punta dels dets o la palma de las mans. Reagisson a las estimulacions leugièras e a la pression. Lor foncion màger es de determinar lo moment e lo luòd ont la pèl a estat tocada. Los discs de Merckel son d'organs plans escampilhats sus tot lo còrs son a l’origina de la sensacion de tocar continú. Los receptors contenent la partida mai granda de mistèri son los corpusculs de Ruffini que reagisson a la pression e a la temperatura. Mai, la pèl presenta de tèrmes nervioses liures sensibles a la dolor, a las variacions de temperatura e a las estimulacions mecanicas. Existís de vias de conduccion especificas de l'informacion dolorosa al cervèl que son destriadas d'aquestes que conduson las informacions tactilas. Permetent tanben de melhoras condicions de subrevida.

Tacar prim (epicritica)[modificar | modificar la font]

Endacòm, existís 6 itèms que lo tocar pòt destriar mejans de receptors diferenciat:

  • textura: apreciada pel frejament e desplaçament;
  • duretat: pression;
  • temperatura: contacta fixe estatic;
  • pes: soslevament, sospesament;
  • forma: envelopament;
  • forma globala: seguit dels contorns.

La sensibilitat d'aquestes captors varia seguent las zonas del còrs e seguent las foncions. Per exemple, la sensibilitat al tocar es fòrça mai performanta al nivèl de la pulpa dels dets qu’endacòm. Aquestas zonas possedisson una mai granda acuitat tactila, es a dire una capacitat a destriar dos punts de pression mai o mens espaciats. Atal, al nivèl de la pulpa, sèm capables de discriminar doas estimulacions tactilas separadas de 2 milimètres, alara que sus la pèl del braç, la disténcia de separacion es de mai de 4 centimètres.

Tocat brut (protopatica)[modificar | modificar la font]

S'agís d'un tocat non discriminatiu que detècta de sensacions mai globalas e mai flosc coma aquesta de la sensibilitat termica, la pression, la vibracion, la dolor.

Valorizacions tecnicas[modificar | modificar la font]

Lo tocar es expleitat dins un grand nombre de domènis, e per exemple dins la creacion d'objèctes tactils reagissent a tot contacte, per exemple d'un det o d'un estilet: escrans tactils, los gants de retorn de fòrça en realitat virtuala.

Per las personas mal o non vesentas, la percepcion tactila permet de prene coneissença d'informacions signaleticas per de proceduras d'exploracion tactilas. Es lo cas de lectura de pòsts en relèu o de tèxte en escritura braille mejans de mans. Mai, de superfícia podotactilas (caminament, guidatge, lausas) permeton de sentir amb los pè una variacion de la superfícia del sol sinhalant un dangièr, una alèrta o una zona especifica per guidar los mal vesents.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Mimosa pudica : une plante qui bouge toute seule | ScienceJunior.fr », sciencejunior.fr (consultat lo 26 genièr 2016)
  2. (en) E. Learning of arbitrary association between visual and auditory novel stimuli in adults : the « bond effect » of haptic exploration. PloS One. Fredembach, B., Boisferon, A. et Gentaz ; étude publiée le 16 mars 2009 par l'équipe d'Édouard Gentaz, du CNRS (laboratoire de Psychologie et Neurocognition de Grenoble ; CNRS/Université Pierre Mendès France de Grenoble)

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Le toucher, un art de la relation, Christian Hiéronimus, éditions Le Souffle d'Or, 2003
  • Hiéronimus, C. (2007) Initiation à un toucher conscient et créatif, Paris : Lanore
  • La sensualité du toucher, Christian Hiéronimus, éditions Le Souffle d'Or, 2005
  • La puissance du toucher, Marie-Claire Zimbacca, éditions du Dauphin, 2005, (ISBN 978-2-7163-1305-6)
  • La main, le cerveau et le toucher. Apprendre neurocognitive du sens haptique et des apprentissages. Gentaz, E. (2009). Paris : Dunod
  • Les bienfaits du toucher, Tiffany Field, Payot, Paris, 2001, 235 pages. Traduction par Françoise Bouillot de Touch, Massachusetts Institute of Technology, 2001. (ISBN 2-228-89707-8)
  • Austry, D. (2009). Le touchant touché dans la relation au Sensible, dans Bois, D. ; M.-C. Josso et M. Humpich (org), Le sujet sensible et le renouvellement du moi, Ivry : Point d’appui, pp. 137-165
  • Hatwell, Y., Streri A., Gentaz, E. (2000). Toucher pour connaître : psychologie cognitive de la perception tactile manuelle, Paris : Puf
  • Lederman S.J. et Klatzky, R.L. (1987) Hand movements : a window into haptic recognition. Cognitive psychology, 19(3), pp. 342-368

Articles connèxes[modificar | modificar la font]