Tbilissi
|
Tbilissi | |||||
|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||
| |||||
| |||||
| Geografia fisica | |||||
| Coordenadas | 41° 43′ 01″ N, 44° 46′ 59″ E | ||||
| Superfícia | 504,2 km² | ||||
| Geografia politica | |||||
 | |||||
| País |  Georgia
| ||||
| Geografia umana | |||||
| Populacion (2014) |
1,118,035 ab. | ||||
| Autras informacions | |||||
| http: | |||||
Tbilissi (თბილისი en georgian), es la capitala e la pus granda vila de Georgia. La vila es tanben coneguda per son ancian nom de Tiflis dins mantunas lengas, coma en persan (تفلیس ), alemand, turc e dins las fonts russas d'abans 1936. La vila s'estend per las ribas de la ribièira Kura amb una populacion d'aperaquí 1.5 milion de personas. Fondada al sègle V AD per Vakhtang I d'Iberia, Tbilisi serviguèt dempuèi de capitala a divèrses reialmes e Republicas georgianas. Entre 1801 e 1917, alavetz part de l'Empèri Rus, Tbilisi foguèt lo sèti de la Vicireialtat de Caucàs, que governava a l'encòp lo Caucàs del Sud e lo Caucàs del Nòrd.
Amb sa posicion a la crosada d'Euròpa e d'Asia, e sa proximitat amb la Rota de la Seda, Tbilisi foguèt a travèrs l'istòria un punt de contencion entre divèrses poders. La situacion geografica de la vila li assegura encara uèi una posicion importanta sus las rotas del negòci e de l'energia. L'istòria divèrsa de Tbilisi se miralha dins son arquitectura, qu'es una mescla d'estructuras medievalas, neoclassicas, d'estil belas arts, Art Novèl, estalinianas e modèrnas.
Istoricament, Tbilisi coneguèt multiplas etnias, culturas e religions mas uèi l'Ortodoxia i ten una plaça dominanta. Las destinacions toristicas notablas son las catedralas de Sameba e de Sioni, la Plaça de la Libertat, l'avenguda Rustaveli e l'avenguda Agmashenebeli, la fortalesa medievala, l'Opèra d'estil neomauresca, e lo Musèu Nacional Georgian.
.jpg)
