Tardigrada

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Los tardigrads o orsons d'aiga (de l'alemand kleiner Wasserbär) son d'animals minusculs multicellulars. Forman un embrancament zoologic a part entièra : lo phylum tardigrada fòrt pròche dels artropòdes. L'orson d'aiga es descrich en primièr per Johann August Ephraim Goeze en 1773; lo nom de tardigrad que significa « caminaire lent » es balhat per Lazzaro Spallanzani en 1777.

Los tardigrads mesuran un pauc mai de 1 mm en mejana e son d'animals que pòdon subreviure dins de mitans fòrça ostils (temperaturas de -272 a +150 °C e pressions fins a 6 000 atm, mitan anidric o expausat als raionaments X o ultraviolets, void espacial). Privats d'aiga e de manjar, se replegan en criptobiòsi, çò que significa que los processuses metabolics observables representan pas mai de 0,01 % de la normala (semblan doncas en estat de « mòrt clinica »), mas se reviscolan (lo metabolisme repartís) tre que las condicions o permeton[1].

Descripcion[modificar | modificar la font]

Los tardigrads an un còs segmentat en quatre protegit per una cuticula e son dotats de uèch patas pichonas acabadas caduna per d'àrpias.

Classificacion[modificar | modificar la font]

  • 1000 espècias a aqueste jorn repartidas en tres òrdres.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Alain Couté, Nicolas Martin, « Tardigrade, petit mais costaud », sur FranceCulture.fr,‎ .

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]


Suls autres projèctes Wikimèdia :