Supernòva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Supernova (astronomia))
Anar a : navigacion, Recercar
Remasilhas de la supernòva de Kepler, coneguda tanben coma SN 1604

Una supernòva es una explosion estelara que desliura un quantitat energia superiora a la d'una nòva. Correspond a la darrièra etapa de l'evolucion d'unas estelas (estelas binàrias, e estelas massisas). Durant aquesta etapa, la luminositat de l'estela pòt aumentar dins un factor de 108.

Les supernòvas dònan luòc a d'emissions de radiacions electromagneticas intensas que pòdon durar maites meses. Se caracterizan per una rapida aumentacion d'intensitat fins a aténher un pic, e aprés descreisson en luminositat d'un biais mai o mens suau fins a desaparéisser completament. L'explosion de radiacions extemament luminosa, embandís fòrça material estellar a una velocitat de mai de 30000km/s (10% de la velocitat de la lutz), en provocar una onda de tust[1] dins lo mitan interstellar a l'entorn. Aquela onda de tust espandís una granda quantitat de matèria jos forma de de gas e de posca nomenat un remanent de supernòva. Las Supernòvas constituisson d'importantas fonts galacticas potencialas d'ondas gravitacionalas.[2] Una granda proporcion dels rais cosmics primaris ven de las supernòvas.[3]

Las supernòvas pòdon èsser generadas de doas faiçons: siá per un subte realucatge de la fusion nucleara dins una estela degenerada; o per esboldrament gravitacional del còr d'una estela massisa. Dins lo primièr cas, una nana blanca degenerada pòt aver acomolat pro de material d'una estela sòrre, siá per acrecion, siá per fusion, per aumentacion la temperatura de son còr, aviant l'ignicion de la fusion del carbòni, que provocarà la fusion nucleara, desorganizant completament l'estela. Dins segond cas, lo còr de l'estela massisa pòt subte subir un esboldrament gravitacional, desliurant una energia potenciala gravitacionala capable de crear una explosion de supernòva. La darrièra supernòva fintada directament dins la Via Lactèa foguèt l'estela de Kepler de 1604 (SN 1604); fòra la Via Lactèa, los remanants de doas supernòvas pus recentas foguèron agachats dempuèi.[4] Las observacions d'autras galaxias indican que las supernòvas apareisson en mejana aperaquí tres còps lo sègle dins la Via Lactèa.[5] Las supernòvas tenon un ròtle significatiu en enrequesir lo mitan interstellar en elements quimics.[6] En mai la propagacion de las ondas de tust eissidas de las explosions de supernòvas pòdon contribuir a la formacion d'estelas nòvas.[7]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (2008) Supernova Shock Breakout from a Red Supergiant 321, 223–226. DOI:10.1126/science.1160456. 
  2. (2012) Core-Collapse Supernovae, Neutrinos, and Gravitational Waves 235, 381. DOI:10.1016/j.nuclphysbps.2013.04.036. 
  3. (2013) Detection of the Characteristic Pion-Decay Signature in Supernova Remnants 339, 807–11. DOI:10.1126/science.1231160. 
  4. (2008) The Youngest Galactic Supernova Remnant: G1.9+0.3 680, L41–L44. DOI:10.1086/589570. 
  5. (2013) Observing the Next Galactic Supernova 778, 164. DOI:10.1088/0004-637X/778/2/164. 
  6. Whittet, Doug C. B. (2003). Dust in the Galactic Environment. CRC Press, 45–46. ISBN 0-7503-0624-6. 
  7. Boss, A. P. (2008). Simultaneous Triggered Collapse of the Presolar Dense Cloud Core and Injection of Short-Lived Radioisotopes by a Supernova Shock Wave 686, L119–L122. DOI:10.1086/593057.