Sorbus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Los sorbièrs e los albièrs (genre Sorbus) son d'arbres de la familha Rosacèas que creisson dins los bòsques de mejana montanha. Mantuna espècias o ibrids son cultivats coma arbres d'ornament. Los sorbièrs e los albièrs son caracterizats per de fruits globuloses, roge coralh, irange o brun, presats dels aucèles. Sa fusta es blanca rogenca, roge brunenc, de gran serrat, utilizada en ebenistariá. Albièr designa las espècias de fuèlhas simplas e sorbièr las espècias de fuèlhas compausadas.

Segon l’Union internacionala per la conservacion de la natura, los sorbièrs son particularament en perilh, los tres quarts de las 170 espècias europèas de sorbièrs essent considerats coma amenaçats de disparicion[1].

Principalas espècias europèas[modificar | modificar la font]

  • Sorbus aria (L.) Crantz : Albièr blanc, arbre pichon de fuèlhas simplas cobèrtas d'una borra blanca en dessós. Distribucion : regions temperadas
  • Sorbus aucuparia L. : Sorbièr dels aucèls, arbre pichon de fuèlhas compausadas sens borra. Distribucion : regions temperadass
  • Sorbus chamaemespilus (L.) Crantz : Albièr nan, arbrilhon montanhòl, de fuèlhas simplas sens borra. Distribucion : regions temperadas a l'estanci subalpenc.
  • Sorbus domestica L. : Sorbièr domestic, arbre de fuèlhas compausadas sens borra, amb fruit en forma de pichona pera o de pometa. Distribucion : regions temperadas
  • Sorbus torminalis (L.) Crantz : Albièr torminal, arbre de fuèlhas simplas amb lòbes triangulars, sens borra. Distribucion : regions temperadas
  • Sorbus hybrida L., arbrilhon de las nautas latituds. [2].
Sorbièr e fruits
  • Sorbus intermedia (Ehrhart) Pers., Albièr de Suècia, espècia de fuèlhas simplas originària del nòrd d'Euròpa (Sud de Suècia, Estonia, Letonia).

Lista de las espècias e ibrids[modificar | modificar la font]

Las espècias indicadas ci-dessós son originàrias de diferents continents (America, Asia, Euròpa).

Grop Aucuparia[modificar | modificar la font]

Grop Aria e Micromeles[modificar | modificar la font]

Cendre de montagne en fleur en Sibérie

Espècias endemicas ibridogènas localizadas[modificar | modificar la font]

Existisson en Euròpa fòrça espècias d'aquel tipe que son ditas "microendemicas".

Ibrids[modificar | modificar la font]

Parasitas[modificar | modificar la font]

Lo parpalhon nuechenc (eterocèra) seguent se noirís de sorbièr :

  • Ourapteryx sambucaria (Geometridae).

Lo sorbièr dins la tradicion[modificar | modificar la font]

Timbre sovietice (1964) consagrat al sorbièr (riabina).
  • Dins la mithologia germanica lo sorbièr es ligat Sif la femna de Tòr
  • Dins lo folclòr breton las fadas càmbian de còps que i a los òsses de bestial amb de fusta de sorbièr que conten tanben de mesola[3].
  • Lo sorbièr èra considerat coma tenent de proprietats magicas dins las culturas eslavas, escandinavas e Celtas.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Plus de 40 % des espèces d’arbres présents en Europe menacées d’extinction  », Ouest France,‎
  2. La remontada cap al nòrd indicatritz del rescalfament mejan concòrda amb d'autres indicis de vegetalizacion, coma la foliaction del beç qu'est mai aborivas d'une dotzena de jorns entre 1860 e 1930.
  3. Barzas-Breiz, Théodore Hersart de La Villemarqué

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]