Smilodon
Smilodon comun (Smilodon fatalis).
Modèl:Atudat Smilodon
Lund, 1842
Espècias de reng inferior
- Smilodon populator Lund, 1842
- Smilodon fatalis (Leidy, 1868)
- Smilodon gracilis Cope, 1880
Eth Smilodon ei un genre escandit de machairodont e ei benlèu eth mès conegut des tigres de dents de sabre e demorec en Nòrd-America e Sud-America pendent eth Pleistocèn (2,5 milions d'ans -10.000 ans aC). Quauques fossils an sigut trapats en ua des collecions dera La Brea Tar Pits. Tres espècies an estat identificades. Sustot Smilodon, mès robust e damb es pates deth deuant mès desvolopades. Es sòns ulhals superiors eren , totun, fragils e hloishes e eren adaptadi tà tuar. Damb aguestes caracteristiques, Smilodon siguec donques un des caçaires d'erbivòrs més gran dera sua epoca.
Smilodon visquec aprep de lòcs damb bòsqui e arbusti qu'eth protegien tàs emboscades. Depenie de granes bèsties e açò pode auer sigut era causa deth sòn escandiment. Es recercaires encara mantenen era discussion sus se smilodon ere o pas ua bèstia sociau.
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]Eth nom de tigre de dents de sabre hé referencia ara longada de sòns ulhals. Totun, qu'eth smilodon ei pas familha des tigres (pantherinae) més des machairodonts. Aguest nom proven deth grec smile tà "coltelh talhat" (1) e odon tà "dent" (2).
Classament
[modificar | Modificar lo còdi]Eth genre smilodon siguec descrit peth naturalista e paleontològ danés Peter Wilhelm Lund en 1842. Aguest recercaire trapèc fossils de smilodon en diuerses baumes aprep dera vila brasilera de Lagoa Santa (3). Aué s'a descurbert (2005) qu'eth smilodon ei pas dera familha des gats moderns (4). Qu'ei d'un linahtge disparier (5). Un aute estudi confirmec qu'es machairodonts se dessepararen des ancessors des gats hé ja pro de temps. Er crani e era dintadura son semblants as deth d'aué (6)(7)(8). Smilodon qu'apartenh ara tribú des smilodontini.
Especies
[modificar | Modificar lo còdi]Beri uns smilodon an sigut descrits;
º Smilodon gracilis. Visquec enter hè 2,5 milions d'ans e 500.000 ans. Pesaua enter 55 e 100 Kg e siguec eth successor de Megantereon en Nòrd-America. Aguesta especie arribec enquia Sud-America damb eth Homotherium.
º Smilodon fatalis. Visquec enter 1,6 milions d'ans e sonque 10.000 ans. Reemplacec smilodon gracilis en Nòrd-America e envaiguec er oèst de Sud-America coma part deth Gran Escambi American (9-12). Pesaua enter 160 e 280 Kg e era sua longada era de 100 cm en eth cos e ua longada total de 175 cm. De còps s'admeten tanben dus especies més; smilodon californicus e smilodon floridanus.
º Smilodon populator. Aguest era era especie mès grana de totes es de Nòrd-America. Pesaua enter 220 e 400 Kg e era espatla heia enquia 120 cm.
Smilodon era coma un leon o tigre modern. Auia ua region lumbar petita, coa cuerta, pès cuerts e longs ulhals (13-17). eth sòn cervèth qu'era relatiuaments petit comparat damb autes especies de gats(18). I a encara ua mena de discussion scientifica sus se smilodon era sexuaments dimorfic. Quauques estudis disen que en smilodon i auia petites diferencies enter es sexes (19-22).
Dieta e caça
[modificar | Modificar lo còdi]
Era dintadura de smilodon erá plan més cuerta e robusta qu'era d'autes gats. Es sòns músculs flexors e extensors s'auien desvolopat plan. Açò permetia de lançar per terra es sòns victimes. Pendent heia açò soent daua ua mossegada en eth còth dera bèstia damb sòns ulhals tà tuar-lo.
Smilodon ei famós per sòns longs ulhals (28 cm). Es ulhals de smilodon fatalis eren ja plens damb 18 mesi de vida e creishien 7 mm cada mes. Aguesti ulhals auien petites serretes. Eren fragils e podien pas mossegar ossi. Aguesti gats utilisauen es sòns ulhals tà tuar es sòns victimes. Sonque quan aguestes eren en terra mossegaua damb sòns ulhals eth còth ders maedeishes (23-25).
Era mossegada de smilodon erá un shinhau hloisha. Totun, es recercaires an descurbert qu'aguesta erá tan horta coma era d'un leon (26). Se cre, damb tot, qu'era sua mossegada erá més horta qu'era des grani gats d'aué (27). Més smilodon podia daubrir era sua boca enquias 100 gras pendent qu'era deth leon sonque se pode daubrir 65 gras. Açò da molt més espaci ar ulhal en hér era mossegada (26-28).
Es fossils trapats de smilodon an demostrat qu¡erá ua bèstia qu'auia besonh des autes. Totun, un smilodon ferit podia viuer plan de jorns sonque damb aiga. Beri uns scientifics an dit que smilodon auia un cervèth tan petit que podia pas auer estat ua bèstia sociau. Més i a pas d'estudis que liguen er tamany des cervèths damb era sociabilitat (29-44). Atau, Van Valenburgh, un recercaire, confirmec que smilodon auia pas de dimorfisme sexual. E se aguesti felins eren sociaus ac eren sonque damb es sues parelhes monogames shens cap baralha damb es autes mascles.
Mortalitat e escandiment
[modificar | Modificar lo còdi]Diuersi fossils de smilodon auien signes d'spondylitis ankylosie, hiperostosis e traumes (45). Aguestes bèsties patien tanben artritis e de 1000 esqueletes de smilodon, eth 30% auia problemes damb es dintadures. Probauments pr'amor de cò smilodon s'escandiguec hé 10.000 ans coma plan d'autes bèsties e megafauna deth pleistocen en er escandiment deth quaternari.
Aguest escandiment qu'ei ligat ath de plan d'ervibòrs. Smilodon poguec pas cambiar e caçar d'autes bèsties més petites e agils coma es cervis - caçaua normauments bufals ancians e camels -. Se cre qu'auia sigut un gran especialista en caçar e poguec pas adaptar-se. Quauques recercaires confirmen, totun, que s'escandiguec tanben pes cambis climatics e era competencia damb es umans (45-47).
Referencies
[modificar | Modificar lo còdi]1.- ^ σμίλη, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
2.- ^ ὀδoύς, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
3.- ^ a b Ascanio, D.; Rincón R. (2006). "A first record of the Pleistocene saber-toothed cat Smilodon populator Lund, 1842 (Carnivora: Felidae: Machairodontinae) from Venezuela". Asociación Paleontologica Argentina 43 (2). ISSN 1851-8044.
4.- ^ Janczewski, D. N.; Yuhki, N.; Gilbert, D. A.; Jefferson, G. T.; O'Brien, S. J. (1992). "Molecular phylogenetic inference from saber-toothed cat fossils of Rancho La Brea". Proceedings of the National Academy of Sciences 89 (20): 9769. doi:10.1073/pnas.89.20.9769. edit
5.- ^ Barnett, R; Barnes, I.; Phillips, M. J.; Martin, L. D.; Harington, C. R.; Leonard, J. A.; Cooper, A. (2005). "Evolution of the extinct Sabretooths and the American cheetah-like cat". Current Biology 15 (15): R589–R590. doi:10.1016/j.cub.2005.07.052. PMID 16085477.
6.-^ van den Hoek Ostende, L. W.; Morlo, M.; Nagel, D. (2006). "Majestic killers: the sabre-toothed cats (Fossils explained 52)". Geology Today 22 (4): 150–157. doi:10.1111/j.1365-2451.2006.00572.x.
7.- ^ Christiansen, P. (2008). "Evolution of Skull and Mandible Shape in Cats (Carnivora: Felidae)". PLoS ONE 3 (7): e2807. doi:10.1371/journal.pone.0002807.
8.- ^ a b Slater, G. J.; Valkenburgh, B. V. (2008). "Long in the tooth: evolution of sabertooth cat cranial shape". Paleobiology 34 (3): 403–419. ISSN 0094-8373.
9.- ^ a b c d e f g Turner, A.; Antón, M. (1997). The Big Cats and Their Fossil Relatives: An Illustrated Guide to Their Evolution and Natural History. Columbia University Press. pp. 57–58, 67–68. ISBN 978-0-231-10229-2. OCLC 34283113.
10.- ^ a b c Christiansen, P.; Harris, J. M. (2005). "Body Size of Smilodon (Mammalia: Felidae)". Journal of Morphology 266 (3): 369–384. doi:10.1002/jmor.10384. PMID 16235255.
11.-^ Rincón, A.; Prevosti, F.; Parra, G. (2011). "New saber-toothed cat records (Felidae: Machairodontinae) for the Pleistocene of Venezuela, and the Great American Biotic Interchange". Journal of Vertebrate Paleontology 31 (2): 468– 478. doi:10.1080/02724634.2011.550366.
12.- ^ a b Kurten, B.; Werdelinb, L. (1990). "Relationships between North and South American Smilodon". Journal of Vertebrate Paleontology 10 (2): 158–169. doi:10.1080/02724634.1990.10011804. JSTOR 4523312.
13.-^ a b "Saber-Toothed Cat, Smilodon fatalis". San Diego Zoo Global. January 2009. Retrieved 2013-05-07.
14.- ^ "Smilodon fatalis Leidy, 1868". Florida Museum of Natural History. Retrieved 2013-05-01.
15.- ^ Mariela Cordeiro de Castro, Max Cardoso Langer (2008). "New postcranial remains of Smilodon populator Lund, 1842 from South-Central Brazil". Revista Brasileira de Paleontologia 11 (3): 199–206.
16.- ^ Sorkin, B. (2008-04-10). "A biomechanical constraint on body mass in terrestrial mammalian predators". Lethaia 41 (4): 333–347. doi:10.1111/j.1502-3931.2007.00091.x. Retrieved 2011-08-02.
17.- ^ "What Is a Sabertooth?". University of California Museum of Paleontology. Retrieved 2013-04-08.
18.- ^ a b Radinsky, L. B. (1975). "Evolution of the felid brain". Brain, Behavior and Evolution 11 (3–4): 214–254. doi:10.1159/000123636. PMID 1181005.
19.- ^ Miller, G. J. (1969). "A new hypothesis to explain the method of food ingestion used by Smilodon californicus Bovard". Tebiwa 12: 9–19.
20.- ^ a b Antón, M.; García-Perea, R.; Turner, A. (2008). "Reconstructed facial appearance of the sabretoothed felid Smilodon". Zoological Journal of the Linnean Society 124 (4): 369–86. doi:10.1111/j.1096-3642.1998.tb00582.x.
21.- ^ a b Van Valkenburgh, B.; Sacco, T. (2002). "Sexual dimorphism, social behavior and intrasexual competition in large Pleistocene carnivorans". Journal of Vertebrate Paleontology 22 (1): 164–169. JSTOR 4524203.
22.- ^ a b Meachen-Samuels, J.; Binder, W. (2010). "Sexual dimorphism and ontogenetic growth in the American lion and sabertoothed cat from Rancho La Brea". Journal of Zoology 280 (3): 271–279. doi:10.1111/j.1469-7998.2009.00659.x.
23.- ^ a b Christiansen, P.; Harris J. M. (2012). "Variation in craniomandibular morphology and sexual dimorphism in Pantherines and the sabercat Smilodon fatalis". PLoS ONE 7 (10): e48352. doi:10.1371/journal.pone.0048352.
24.- ^ a b c d e Meachen-Samuels, J. A.; Van Valkenburgh, B. (2010-07-02). "Radiographs reveal exceptional forelimb strength in the sabertooth cat, Smilodon fatalis". PLoS ONE 5 (7): e11412. doi:10.1371/journal.pone.0011412. ISSN 1932-6203.
25.- ^ Feranec, R. C. (2004). "Isotopic evidence of saber-tooth development, growth rate, and diet from the adult canine of Smilodon fatalis from Rancho La Brea". Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 206 (3–4): 303–310. doi:10.1016/j.palaeo.2004.01.009.
26.- ^ Jeff Hecht (1 October 2007). "Sabre-tooth cat had a surprisingly delicate bite". New Scientist. The study used finite element analysis, a computerized technique common in engineering.
27.- ^ Christiansen, P. (October 2007). "Comparative bite forces and canine bending strength in feline and sabretooth felids: implications for predatory ecology". Zoological Journal of the Linnean Society 151 (2): 423–37. doi:10.1111/j.1096-3642.2007.00321.x.
28.- ^ Martin, L. D. (1980). "Functional morphology and the evolution of cats". Transactions of the Nebraska Academy of Sciences 8: 141–54.
29.- ^ Berta, A. (1985). "The status of Smilodon in North and South America". Contributions in Science, Natural History Museum of Los Angeles County 370: 1–15.
30.- ^ Meloro, C.; Elton, S.; Louys, J.; Bishop, L. C.; Ditchfield, P. (2013). "Cats in the forest: predicting habitat adaptations from humerus morphometry in extant and fossil Felidae (Carnivora)". Paleobiology 39 (3): 323–44. doi:10.1666/12001.
31.-^ a b Coltrain, J. B.; Harris, J. M.; Cerling, T. E.; Ehleringer, J. R.; Dearing, M-D.; Ward, J.; Allen, J. (2004). "Rancho La Brea stable isotope biogeochemistry and its implications for the palaeoecology of late Pleistocene, coastal southern California". Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 205 (3–4): 199–219. doi:10.1016/j.palaeo.2003.12.008.
32.- ^ Fennec, R. S. (2005). "Growth rate and duration of growth in the adult canine of Smilodon gracilis and inferences on diet through stable isotope analysis". Feranec Bull FLMNH 45 (4): 369–77.
33.- ^ Vanvalkenburgh, B.; Hertel, F. (1993). "Tough times at la brea: tooth breakage in large carnivores of the late Pleistocene". Science 261 (5120): 456–59. PMID 17770024.
34.- ^ Gonyea, W. J. (1976). "Behavioral implications of saber-toothed felid morphology". Paleobiology 2 (4): 332–42. JSTOR 2400172.
35.-^ McHenry, C.R., Wroe S., Clausen, P.D., Moreno, K. and Cunningham, E. (2007). "Supermodeled sabercat, predatory behavior in Smilodon fatalis revealed by high-resolution 3D computer simulation". PNAS 104 (41): 16010–16015. Bibcode:2007PNAS..10416010M. doi:10.1073/pnas.0706086104. PMC 2042153. PMID 17911253.
36.- ^ Anyonge, W. (1996). "Microwear on canines and killing behavior in large carnivores: saber function in Smilodon fatalis". Journal of Mammalogy 77 (4): 1059–1067. JSTOR 1382786.
37.- ^ Van Valkenburgh, B.; Teaford, M. F.; Walker, A. (1990). "Molar microwear and diet in large carnivores: inferences concerning diet in the sabretooth cat, Smilodon fatalis". Journal of Zoology 222 (2): 319–40. doi:10.1111/j.1469-7998.1990.tb05680.x.
38.- ^ Van Valkenburgh, B. (1991). "Iterative evolution of hypercarnivory in canids (Mammalia: Carnivora): evolutionary interactions among sympatric predators". Paleobiology 17 (4): 340–362. JSTOR 2400749.
39.- ^ Carbone, C.; Maddox, T.; Funston, P. J.; Mills, M. G. L.; Grether, G. F.; Van Valkenburgh, B. (2009). "Parallels between playbacks and Pleistocene tar seeps suggest sociality in an extinct sabretooth cat, Smilodon". Biological Letters 5 (1): 81–85. doi:10.1098/rsbl.2008.0526.
40.- ^ Kiffner, C. (2009). "Coincidence or evidence: was the sabretooth cat Smilodon social?". Biology Letters 5 (4): 561–562. doi:10.1098/rsbl.2009.0008.
41.- ^ Van Valkenburgh, B.; Maddox, T.; Funston, P. J.; Mills, M. G. L.; Grether, G. F.; Carbone, C. (2009). "Sociality in Rancho La Brea Smilodon: arguments favour 'evidence' over 'coincidence'". Biology Letters 5 (4): 563–564. doi:10.1098/rsbl.2009.0261.
42.- ^ Heald, F. (1989). "Injuries and diseases in Smilodon californicus". Journal of Vertebrate Paleontology (Supplement) 9: 24A.
43.- ^ a b McCall, S.; Naples, V.; Martin, L.; (2003). "Assessing behavior in extinct animals: was Smilodon social?". Brain, Behavior and Evolution 61 (3): 159–64. PMID 12697957. ^ Yamaguchi, N.; Kitchener, A. C.; Gilissen, E.; MacDonald, D. W. (2009). "Brain size of the lion (Panthera leo) and the tiger (P. tigris): implications for intrageneric phylogeny, intraspecific differences and the effects of captivity". Biological Journal of the Linnean Society 98 (1): 85–93. doi:10.1111/j.1095-8312.2009.01249.x.
44.- ^ Bjorkengren, A. G.; Sartoris, D. J.; Shermis, S.; Resnick, D. (1987). "Patterns of paravertebral ossification in the prehistoric saber-toothed cat". American Journal of Roentgenology 148 (4): 779–782. PMID 3103404.
45.- ^ Duckler, G. L. (1997). "Parietal depressions in skulls of the extinct saber-toothed felid Smilodon fatalis: evidence of mechanical strain". Journal of Vertebrate Paleontology 17 (3): 600–609. doi:10.1080/02724634.1997.10011006.
46.- ^ DeSantis, L. R. G.; Schubert, B. W.; Scott, J. R.; Ungar, P. S. (2012). "Implications of Diet for the Extinction of Saber-Toothed Cats and American Lions". PLoS ONE 7 (12): e52453. doi:10.1371/journal.pone.0052453.