Sefer haZohar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Prumiera pagina dau Zohar (Màntoa, 1558)

Lo Zohar (o lo Sefer haZohar, ספר הזוהר "Libre de l'Esplendor" en ebrieu), es un recuelh en judeoarameu daus ensenhaments dau rabin Šimon bar Yoḥai (segles I-II) sus la doctrina secreta de la Torah. Se presenta coma un comentari escrich sos la forma d'un predic, d'un dialòg o de 'na discussion entre rabins a la maniera de las exegesis rabinicas de la fin de l'Antiquitat. Lo libre tracta daus aspectes esoterics, de la cosmogonia mitica e de la psicologia mistica de la Torah. Bar Yoḥai e nòu de sos escolans aurián redigit lo libre a Idra Raba, 'na bauma situada entre Meron e Safed, en Israel: « Es aitau que ieu fixi las chausas, lo rabin Abba notará, lo rabin Eliezer, mon filh, ensenhará oralament, e la resta daus amics meditarán silenciós » (Parašat haAzinu). Ça que lai, la recercha academica contemporanea atribuís la paternitat dau Zohar au rabin Moïses de Leon (segle XIII) o a daus autors achampats en cercles cabalistics pròches, qu'aurián compilat la matèria de l'obratge sos lo nom unic de Šimon bar Yoḥai (la practica daus faus literaris era fòrça espandida dins los mitans judius medievaus); la tesi de 'na redaccion medievala dau Zohar fuguet originalament formulada per Gershom Scholem e, de seguda, per tots los representants de la recercha universitària en la matèria; Scholem se basa sus 'na analisi estilistica, mas tanben sus lo fach que Moïses de Leon possedissiá los manuscrichs originaus de 'quilhs obratges, segon lo testimoniatge d'un de sos discípols, per supausar qu'eu e son escòla los compauseren dins los ans 1270 en Espanha; pasmens Moïses de Leon e sos discípols compligueren subretot lo trabalh de compiladors, achampant un corpus cabalista que son origina remontava a la Literatura daus Palais, a l'epòca de la fondacion dau judaïsme rabinic, reunissent 'na tradicion qu'apareguet a l'epòca de Bar Yoḥai dins la literatura rabinica.