Punt de fugida

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dessenh de De Hondt comportant tant de punts de fugida que d'angles de fugissenta. Utilisant lo fach qu'un cert nombre de linhas s'encontran quand son fictivament perlongadas sus la perspectiva, l'autor capitat a reconstituir la linha d'orizont.

Dins l'encastre de la representacion de la realitat en persepectiva conica, un punt de fugida es un punt imaginari destinat a ajudar lo dessenhaire a bastir son òbra en perspectiva.

La nom de punt de fugida es aquel utilizat en dessenh. Los geomètres, dins l'encastre de la concepcion projectiva de l'espaci realizat a partir de las proprietats de las representacions en perspectivas conicas, los nomenan punt a l'infinit.

A cada cap dins l'espaci es associat un punt de fugida.

Existís un punt de fugida plan particular qu'es aquel situat dins la direccion de l'agach. Se nomena punt de fugida màger o centre de la perspectiva. Es lo punt utilizat dins les construccions dichas a un punt de fugida. (Las construccions dichas de dos punts de fugida utilizan la nocion linha de fugida).

Las linhas non fugissentas (dichas de fàcia) son aquelas que son perpendicularas a la direccion del punt de fugida màger. Concervon lor parallelisme dins lo dessenh a la diferéncia de totas las autras linhas. Es a dire per que doas linhas parallelas dins la realita demoran parallalas sus la vista en perspectiva conica, cal e sufís que lor cap siá perpendicular a l'agach.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]