Pterodaustro

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Eth paleontològ José Bonaparte descurbiguéc e classéc es uassi d'un nau pterosaure coma un des mès estranhs; eth Pterodaustro.

Pterodaustro

En 1970 eth doctor José Bonaparte descurbiguéc un des pterosaures mès estranhs jamès descurberts enquia aué. Prumèr sonque se traparen troçi de cran, vertebres e quauques elements dera esqueleta apendicular. Dempús tamben un cran sancer a ua esqueleta sancera includint un cran. Se traparen ena Formacion deth Cretacèu de Lagarcito (petit ludèrt), ena provincia de San Luis, en Argentina.

Eth doctor Bonaparte aperèc aguest genre coma Pterodaustro (ala deth sud). Ei un pterosaure de coa cuerta damb un cran de 23,5 cm mès damb ues ales d'1,33 m de longada. Es dents son es soletes de sòn genre trapades en tot eth mond.

Eth cran qu'ère plan ponchut e es troçi dera maissa deth deuant que pujauen ensus. Era maissa de baish auia ua luga lateral on i auien un nombre gran de dents longues, plan amassades e aparentaments elastiques que mès ben poderien éster aperades coma espines.

24 d'aguestes dents dera maissa inferior hèien 20 cm de longada e auien tamben enquia 500 dents en cada ua des maisses, cò que vò díder 1000 espines totes amassa.

Era maissa inferior de Pterodaustro ère un aparelh tà hiltrar petits organismes dehòra dera aigua. Eth contengut de menjar d'aguest tipe de cistelh ère nhacat en troçi mès petiti encara damb es dents dera maissa de naut. Pr'aguesta arrason Pterodaustro ei classat en ua familha propia, era des Pterodaustridae. Ptrodaustro podiá pas agahar eth sòn menjar en tot volar mès auia d'éster quiet sus es aigues e hiltrar es petits organismes dehòra d'aguesta damb aguest tipe de cistelh bocal.

S'an descurbert tamben troçi d'un umer de Pterodaustro deth Cretacèu lèu en Chile, ena provincia d'Antofagasta. José Bonaparte e T.M. Sanchez confermaren que i auia un dusau genre de pterosaure deth Cretacèu lèu (ena Formacion de la Cruz) ena provincia de San Luis, en Argentina, en 1975. En aquera epoca se traparen ua tibia de 9 cm qu'es hèia mès ampla en sòn final. Damb aguesta i auia ua vertebra dorsal, ua falanx dera ala e una auta falanx deth det deth pè.

Es traches particulars dera tibia, que s'amassa damb era fibula, son disparièrs des de Pterodaustro e sigueren classats coma un nau genre; Puntanipterus (aperat atau peth nom des natius dera provincia de San Luis, aperadi Puntanos en espanhòu). Quauques paleontològs díden que Puntanipterus apertenh ara familha des Dsungaripteridae, que demorava demest era China via Africa del Èst enquia America del Sud. Puntanipterus e Pterodaustro qu'èren contemporanèus.

Es despulhes plaçades mès tàth sud des pterosaures se traparen en strata deth Cretacèu, ena provincia de Santa Cruz, ena Patagonia. Son troçi d'uassi classats coma un ornithocherius. Aguesti pterosaures dera Patagonia demorauen proche as 51 º grads sud dera Tèrra. Troçi d'un femur d'un pterosaure pterodactyloid qu'an pogut pas éster classats tamben sigueren trapats en Argentina, en depaus deth Baish Cretacèu, en Neuquén, en eth nòrd dera Patagonia.

Hònt: The illustrates Directory of Dinosaurs and other Prehistoric Creatures, Greenwich Editions, 2005.