Vejatz lo contengut

Psicoterapia cognitiva e comportamentala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Las psicoterapias cognitivas e comportementalas (o terapias cognitivas e comportementalas, TCC) amassant un ensems de curas dels trebles psiquiatrics (coma addictions, psicòsis[1], depressions e trebles ansioses) qu'an en comun un apròche que la terapeutica se deu basar sus las coneissenças eissidas de la psicologia scientifica. Se deu obesir a de protocols pro estandardizats. Evalua sovent l'evolucion del pacient pendent la terapia. Accèpta lo caminament de medecina basada suls fachs. Las TCC an la particularitat d'afrentar las dificultats del pacient dins « l'aicí e ara » amb d'exercicis practicas centrats suls simptòmas observables mejans lo comportament e per l'acompanhament pel teurapeuta per tòca d'intervenir suls procediments mentals o procediment cognitius, conscients o non, considerats coma a l'origina de las emocions e de lors desòrdres. L'estandardizacion de la practica de las TCC contribuiguèt a la reconeissença de lor eficacitat per lor caractèr reproductible qu'es una de las exigéncias del caminament scientific. Son plan indicadas pels trebles ansioses (coma las fobias) e las addiccions.

Dins l'istòria de la psicologia clinica, los corrents dichs comportamentalistas (per tòca d'en primièr a intervenir sul comportament) e cognitius (cercant a intervenir sus las cresenças, las representacions, e lors procediments de construccion) apareguèron parallel a la mitat del segle XX, a vegadas en competicion l'un amb l'autre. Dempuèi los ans 1980, aquel partiment istoric entre comportementalisme e cognitivisme tend a desaparéisser dins la practica terapeutica[2].

Fan l’objècte de criticas, subretot en tèrmes de scientisme, de normalizacion e d'estandardizacion se se considèra que cada èsser uman es unic.

L'apròche cognitiu: influéncia de l'estoïcisme

[modificar | Modificar lo còdi]

D'autors mòstran la filiacion entre las idèas dels filosòfs estoïcians (coma Epictet) e los postulats de l'apròche cognitiu e tanben psicalitic[3]

Del comportementalisme cap a las terapias

[modificar | Modificar lo còdi]

Al començament dels sègle XX, la celèbra experiéncia d'Ivan Pavlov sul condicionament classic faguèt nàisser lo corrent comportamentalista en psicologia scientifica: quand es presentat un estimulús d'en primièr neutre, per exemple lo son de la campana, just abans de donar de manjar a un can e qu'aquò se repetís mai d'un còp, lo can acabarà per salivar sonque ausissent lo son, quitament quand lo manjar arriba; es lo condicionament. Mas se, enseguida, lo son es presentat mai d'un còp sens manjar, la salivacion se farà pas mai; es « l'atudament ». Provat per l'animal, aqueles fenomèns foguèron reproduchs per l'uman. John Watson, en 1920, induch una fobia per un enfant a partir d'aquela teoria del condicionament. Aqueles trabalhs pròvan la volontat de donar, al mejan de l'experimentacion per l'òme mas tanben al besonh per l'animal, una basa empirica a la teorias e partent del caminament clinic en psicoterapia.

Mary Cover Jones, en 1924, experimenta la primièra terapia comportamentala: expausa pauc a pauc d'enfants a l'objècte de lor paur, los fasent de recompensas per aquela exposicion, e lor montrant d'autres enfants qu'eles n'an pas paur. Aquela primièra terapia comportamentala es presentada coma una experiéncia scientifica. Richard L. Solomon en 1953 formaliza la quita idèa d'exposicion, provant amb de cans, que se l'exposicion es pro longa la fobia desaparéis.

En 1952, dins sas recercas sus l'ànsia, Joseph Wolpe prepausa un tractament dich de « desensibilizacion sistematica » basat sul principi d'inibicion recipròca que consistís a produire un estat psicologic incompatible amb l'estat anciós pendent l'exposicion a l'objècte fobic. S'inspira de las primièras experiéncias que consistisson per exemple a donar de manjar a de gats fachs ancioses per condicionament prealable. Totjorn en 1953, Burrhus F. Skinner plaça lo condicionament operant al centre de sas òbras, mostrant cossí los individús acquerisson lor comportament, seleccionant aqueles que serán positius per eles. Ensag de l'aplicar a una compreneson melhora de l'educacion[4].

A meteis temps dins los ans 1950 e 1960, d'apròches terapeutics novèls sorgisson. En efièch malgras de successes dins la cura de las nevròsis, d'autres trebles coma la depression se mòstran mai resistents a las terapias d'inspiration comportamentalistas. Las alternativas prepausadas, coma pels americans Albert Ellis e Aaron Beck, se destrian per lor utilizacion de concèptes de per abans considerats coma tròp « mentalista » coma las cresenças o las emocions[5]—Beck foguèt a l'origina d'un questionari de mesura de la depression utilizat fins ara, lo Beck Depression Inventory. Malgrat lo vam scientific a l'entorn de la Revolucion cognitiva, los fondaments clinics d'aqueles apròches rebaton mai la recerca d'una « tresena via » entre lo comportamentalisme e la psicanalisi que los paradigmes novèls de la psicologia cognitiva de laboratòri.

La terapia racionala qu'Albert Ellis bastís a partir de 1953 e que nomenèt enseguida de « terapia racionala e emotiva » se revendica atal de la filosofia estoïciana. Repausa en partida sus l'idèa que las perturbacions psiquicas son lo rebat d'un disfoncionament dins lo biais de pensar o de comprene lo mond sus la basa de cresenças falsas. La terapia se focaliza donc sul present, cercant pel biais d'exercicis mentals e d'un trabalh de racionalizacion, per modificar las menas de pensadas, las reacions emocionalas e los comportaments puslèu que de tornal sul passat per comprene l'origina del treble. La teoria racionala e emotiva es considerada coma de segur la primièra forma de terapia cognitiva e comportamentala.

Autre decebut de la psicanalisi e influenciat per Albert Ellis, lo psiquiatre Aaron Beck desvolopa son apròcha terapeutic, d'en primièr a l'entorn de la depression, al començament dels ans 1960, puèi s'interessant tanben als trebles ancioses. Prepausa lo tèrme de terapia cognitiva en referéncia al concèpte de cognicion que designa los procediments mentals que lo individus tractan l'informacion dins lor vida videnta. Aquela terapia cognitiva se destria donc plan dels metòdes comportamentalistas se focalizant quasi exclusivament suls procediments mentals, e subretot çò que Beck nomena esquèmas. Son en efièt aqueles esquèmas mentals (pensadas automaticas, monològs intèrnes) amb que lo terapeuta cerca a agir amb lo pacient.

Fusion cognitiva e comportementala

[modificar | Modificar lo còdi]

En 1961, Albert Bandura mòstra que, s'es presentat a d'enfants de dos ans e mièg d'adults maltractant una monaca, e qu'aqueles adultes s'anan, los enfants imitan aqueles comportaments violents. L'imitacion fonciona se lo comportament imitat es pas vist « directament », mas es sonque filmat. En 1965, Ayllon e Azrin realisan una terapia basada sus de getons (recompensas) près d'esquizofrèns. Per poder garir la psicòsi, la metòde permet d'ensenhar de prètzfachs simples al respècte de la sofrança del subjècte, e de l'amplor de sas produccions delirantas coma se vestir o renjar sa cambra. Mas, pro lèu, de publicacions scientificas mòstran las decas dels programas d'economia de getons. Atal, Robert Liberman, psiquiatre al Camarillo Hospital, menciona lo cas d'una femna jova que se prostitua en cambi de getons[6]. D'autres pacients se revòltan contra una terapia que jutjan inica e opressiva, de "gratificacions" o "recompensas" èran gratuitas abans l'instauracion de l'economia de getons[7].

En 1970, Marks, que destria fobias simplas e socialas, teoriza l'idèa d'immersion: s'agís de confrontar, per far desaperéisser l'ànsia, a de situacions totjorn mai espaventós pas pus de biais progressiu mas de confrontar directament lo pacient a paur mai granda.

Fins als ans 1980, la terapia racionala e emotiva d'Ellis e subretot la terapia cognitiva de Beck venon al vam dins la psicologia clinica e tornan a d'encastres teorics fondamentals en recerca clinica. Pasmens, las tecnicas comportementalas que se trapan sovent confrontadas dins los ensags clinics van pauc a pauc fusionar amb aqueles apròches mai sovent cognitius e far naícer a las psicoterapias propiament cognitivas e comportementalas, visant per exemple lo treble panic.

Las TCC son las psicoterapias que s'ajustan mai a l'evaluacion de la medecina basada suls fachs. Son aqueles que mostrèron mai d'eficacitat dins aquel encastre. Mai, ofrisson un encastre teoric que mantenon de ligams, mai o mens dirèctes, amb los concèptes de la psicologia scientifica e mai recentaent de las neurosciéncias cognitivas.

Modèls novèls

[modificar | Modificar lo còdi]

Al començament dels ans 2010, lo camp de las psicoterapias cognitivas e comportementalas demora plan actiu. De modèls novèls contunhan d'aparéisser coma la terapia d'acceptacion e d'engatjament (ACT) de Steven C. Hayes (c.f. «La Terapia d'acceptacion e d'engatjament») a per tòca de tornar a una flexibilitat picologica pels pacients o encara las terapias de plena consciéncia, inspiradas de las practicas meditativas, que son utilizadas per la gestion de l'estrès e contra las recasudas depressivas.

D'autors atal prepausèron de descriure aquelas novèlas terapias coma constitutivas d'una « tresena èrsa » de TCC, après lo vam comportamentalista e lo vam cognitiu (e cognitiu e comportemental)[8]: aquela tresena èrsa se caracterizará per l'acceptacion puslèu que l'evitament de las pensadas peniblas e l'utilizacion de la tecnicas meditativas. Pasmens, aquela descripcion fa pas encara consens dins de la comunautat[9]. Aquelas tecnicas metan al entre la meditacion. La diferéncia entre de tecnicas ja preexistissentas coma la relaxacion, la sofrologia, la preguièra, l'ipnòsi es a vegada malaisit de far. Pasmens an lo merite de s'engatjar sus una dralha comuna a d'autres tipes de TCC (dralha explicitada, estandardizada, que comunica estrechament amb las neurosciéncias cognitivas) mai possible çò que permet un estudi mai aisit.

Dempuèi la mitat dels ans 1990, mercé als progresses de l'informatica, las tecnologias de realitat virtuala començan a èsser utilizadas dins un encastre psicoterapeutic, per tornanar a de situacions virtualas que pòdon se confrontar als pacients. Aquelas tecnicas d'immersion virtuala sont envisatjadas dins lo tractament de trebles fobics. Aquelas tecnicas s'apròchan de tecnicas emplegadas pels corrents psicanalitics. La psicanalisi poiriá èsser una simulacion dels moments traumatisants del subjècte en utilizant l'imaginari, la paraula e l'associacion liura. Los psicanalistas desvolopèron lo psicodrama que consistís a far jogar a d'actors una situacion problematica pel subjècte. Modificant lo ròtle d'unes actors, lo pacient pòt veire l'evolucion de la scèna.

Principis terapeutics

[modificar | Modificar lo còdi]

Pels trebles ancioses, la terapia comportementala agís amb de mesas en situacion e d'exposicions graduadas a las situacions provocant una ànsia. Per exemple, dins lo cas d'una fobia d'aranhas, se demanda al subjècte de classificar las diferentas situacions se pòt èsser confrontat a d'aranhas sus una escala de 0 a 100. Enseguida se l'expausa pauc a pauc a la situacions de las mens ansiogènas per el fina a las mai ansiogènas. Per exemple, lo pacient deu d'en primièr imaginar una aranha, puèi observar d'imatges d'aranhas, tocar un bocal ont se trapa una aranha, e fin finala tocar l'aranha. Al meteis temps, apren a contraròtlar las manifestacions pisiologicas de la paur amb d'exercicis de relaxacion. La terapia cognitiva agís sus las pensadas del pacient presentant une distorsion cognitiva (per exemple, una paur excessiva d'èsser contaminada per una malautiá poirriá èsser combatuda per una informacion sus la quita malautiá e l'apreciacion dels riscs vertadièrs).

Las terapias cognitivas, après las òbras de Beck, apareguèron coma un complement necessari a l'apròche comportamentalista pur metent l'accent sus l'importança dels esquemas preconscients de pensada per l'èsser uman e lo biais que los esquèmas disfoncionals pòdon provocar e/o mantenir de trebles mentals diverses. La terapia cognitiva ne diferís pas dins sa metodologia de la terapia comportamentala se plegar a las exigéncias de l'eficacitat e de l'evaluacion estatistica. De capitadas dins las curas dels estats depressius per las tecnicas cognitivas provoquèron l'esper que d'autras patologias poirián beneficiar d'aquel tipe d'apròcha e dins los ans 2010 de cercaires trabalhavan a aplicar aquel apròche dins un registre patologic mai larg comprenent los trebles de l'umor, los estats ansioses, los trebles de la personalitat e las psicòsis. Las pròvas de l'eficacitat dins aquelas indicacions son mai dificilas d'obtenir fins ara.

En practica, los psicoterapeutas formats a aquelas tecnicas mescaln los apròches comportementals e cognitius dins un mèsme projècte terapeutic per tòca de melhorar l'eficacitat, çò que fa que se parla mai sovent de terapia cognitiva e comportementala (TCC) per designer aquel apròche terapeutic.

Los TCC son de « terapias activas »: lo psicoterapeuta escambia amb lo pacient, l'informa, li pepausa de tecnicas, astúcias eca. D'entre aquelas tecnicas figuran l'exposicion (en imaginacion, terapia per realitat virtuala o in vivo), la relaxacion, le faiçonatge, lo modeling, la restructuracion cognitiva…

  • Evaluacion abans la cura: l'analisi foncionala. Compòrta doas dimensions :
    • qualitativa: s'agís de determinar las circonsténcias ont lo problèma apareguèt de ne precisar los factors desencadenadors e aqueles contribuissent a son manten. de grasilhas permeton de realizar aquela analisi, coma lo BASIC ID d'Arnold Lazarus, ou la grasilha SECCA.
    • quantitativa: per percebre l'evolucion de las dificultats del pacient pendent lo tractament, cal de per abans las mesurar. Per exemple, amb una persona avent un troble obsessional compulsiu (TOC) de lavatge, lo terapeuta poirá evaluar amb la persona lo temps passat jos la docha, e d'autres indicators que permetràn d'establir una linha de basa del TOC del pacient. Fòrças escalas clinicas son a la disposicion del terapeuta.
  • Lo contracte terapeutic: presenta al padient cossí el e lo terapeuta van s'i prene per menar le cambiament terapeutic. Los objectius son progressius.
  • Aplicacion del programa: se fa al ritme del pacient, las estapas son susceptiblas d'èsser rajustadas.
  • Evaluacion dels resultats: lo psicoterapeuta cognitiu e lo pacient evaluan lo resultat de la terapia. La comparason entre la linha de basa e l'evaluacion en fin de terapia son un indicator du succés de la terapia. Es pas impossible de considerar una novela thérapie à la suite de cette evaluacion, se de nòus objectius son envisatjats.

Las terapias cognitivas e comportementalas a la diferéncia de la psicopatologia psicanalitica prenon pas en compte l'ipotèsi segon que los simptòmas relèvan de l'inconscient, de la sexualitat infantila e del trabalh del subjècte per sa quita vertat. S'interessan a modificar los seus comportaments e sas pensadas. Se son menada a integrar amb la recerca de la cognicions e de las emocions del pacient dels aspèctes de son istòria subjectiva, aquela presa en compte vòl « corregir » aquelas per modificar lo comportament per la conducha. La tòca es pas que lo subjècte aja una coneissença de sa vida psiquica. La tòca es que lo subjècte conesca las seunas reflexions (cognicions) e los seus comportaments fàcia a una situacion precisa que li fa problèma (ànsia, fobia) e qu'agisca segon un esquèma donat.

Cada terapia comença donc per una analisi comportamentala detalhada per arribar a una ipotèsi quantificada sul biais que lo simptòma se constituiguèt e sus las consequéncias que ne venon. La quita terapia dicha utiliza de tecnicas validadas e reproductiblas d'un pacient cap a l'autre. Tot lo long de la terapia, lo pacient es evaluat e s'evalua a cada estapa e l'ipotèsi iniciala se pòt tornar discutar. La capitada de la terapia consistís idealament dins la desapereisson del simptòma e de sas consequéncias sus la vida del pacient.

Evaluacion e aplicacion

[modificar | Modificar lo còdi]

Los trebles mentals per que l'eficacitat de las TCC es atestada[10] mas tanben contestada. Pels adults, aqueles trebles mentals inclusisson entre autre: agorafobia, atacas de panica, trebles ansoses[11], fobias socialas, sindròna d'estrès post traumatic, obsession compulsion, depression ambulatòria[12], d'intensitat mejana, del subjècte edat e espitalizat, Prevencion del suicidi, treble de la personnalitat borderline per las femnas[13], sindròma de fatiga cronica[14], psicòsi[1], insomnia, alcolisme o toxicomanias e bolimia[15].

De tecnicas pòdon èsser utilizadas e inclusisson[16]: arrèst de la pensada, auto contraròtle, auto observacion, biofeedback, continuum, contraròtle d'estimulús, contraròtle respiratòri, descatastrofar, decentracion, descobèrta guidada, desensibilizacion sistematica (vejatz exposicion), economia de getons,  entraïnament a las competéncias socialas, exposicion, feed-back, flecha davalanta, focalizacion sensoriala, gestion de las contingéncias, jòcs de ròtle, modeling, modificacions de las auto verbalizacions, modificacions dels esquèmas precoces inadaptats, prevencion de la recasuda, prevencion de la responsa, repeticion cognitiva, resolucion de problèma, restructuracion cognitiva, pretzfach a domicili, sensibilizacion cobèrta e stop-start o squeeze.

Pels detractors, las TCC son inadeqüatas per respondre a las causas de las sofrenças psiquicas:

  • Aténher de critèris de capitada estandardizats: an per tòca pas que los simptòmas pres « al pè de la letra », dins aquel sens una supression aparenta del simptòma sus un objectiu precís significa pas qu'i aja desapareisson de las causas d'aquel ni desplaçament del simptòma.
  • Multiplicacion de las escalas e repeticions de la mesura: la dinamica terapeutica e l'influéncia del terapeuta suls desirs de la persona son pas pres en compte.
  • Abséncia de compreneson del pacient coma subjècte singular, individú unic: insistisson a seguir de protocòls estandardizats, evacuan la « dimension umana del pacient » çò qu'es lo pròpri de l'apròche psicanalitic, per que es subjècte de l'inconscient, sens comprene la singularitat de cada individú. Alara las TCC serián de fach una normalizacion del subjècte als estandards socials en vigor.

Notas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 (en) Gutiérrez M, Sánchez M, Trujillo A, Sánchez L, Cognitive-behavioral therapy for chronic psychosis, vol. 37,‎ , PDF, 106–14 p.
  2. « Lo despartiment istoric entre comportamentalistas e cognitivistas, ara encara fòrça plan sentit en psicologia experimentala fondamentala, a pas cap de rason de vessa sus la practica terapeutica qu'a tot interés a l'escafar causissent lo nom generic de terapia cognitiva e comportamentala » (B. Samuel-Lajeunesse, Ch. Mirabel-Sarron, L.Vera, F.Mehran et al.
  3. Granger, B. (2003) Thérapies cognitives et philosophie stoïcienne.
  4. Per una istòria e una critica del corrent comportamentamisme, vejatz l'article comportamentalisme.
  5. « Remarcam que s'agís de psiquiatres transfugs de la psicanalisi mas que, pasmens decebuts per aquela, son atirats per l'estudi de las activitats psiquicas intèrnas e non pas los processediments de condicionament » p. 39 (B.Samuel-Lajeunesse, Ch. Mirabel-Sarron, L.Vera, F.Mehran et Coll, Manuel de thérapie comportementale et cognitive, 1998, p. 41).
  6. « A view of behavior modification projects in California », Behavior Research and Therapy, 6: 331-341,‎
  7. Nausica Zaballos, Vie et mort d'un hôpital psychiatrique : le Camarillo Hospital (1936-1996), Paris, L'Harmattan, coll.
  8. (en) Hayes (2004) S.C. Hayes, Acceptance and commitment therapy, relational frame theory, and the third wave of behavioral and cognitive therapies, Behavior Therapy 35 (2004), p. 639–665.
  9. (en)S.G. Hofmann and G.J.G. Asmundson, Acceptance and mindfulness-based therapy: New wave or old hat?, Clinical Psychology Review 28 (2008), p. 1–16.
  10. Segon l'ANAES, l'INSERM per aquela patologias las TCC son provadas per un o mai « metanalisis » o d'« ensags randomizats de fòrta poténcia estatistica e que los resultats convergisson »; (fr)Jean Cottraux, Les thérapies comportementales et cognitives, p. 379
  11. (en) Otte C, Cognitive behavioral therapy in anxiety disorders: current state of the evidence, vol. 13,‎ , 413–21 p.
  12. (en) Driessen E, Hollon SD, Cognitive behavioral therapy for mood disorders: efficacy, moderators and mediators, vol. 33,‎ , 537–55 p.
  13. (en) Matusiewicz AK, Hopwood CJ, Banducci AN, Lejuez CW, The effectiveness of cognitive behavioral therapy for personality disorders, vol. 33,‎ , 657–85 p.
  14. (en) Gatchel RJ, Rollings KH, Evidence-informed management of chronic low back pain with cognitive behavioral therapy, vol. 8,‎ , 40–4 p.
  15. (en) Murphy R, Straebler S, Cooper Z, Fairburn CG, Cognitive behavioral therapy for eating disorders, vol. 33,‎ , 611–27 p.
  16. d'après Mihaescu, G., et al Précis de thérapie Comportementale et Cognitive.

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr)Choisir une psychothérapie efficace, Cottraux, édition Odile Jacob 2011
  • (fr)Guide clinique de thérapie comportementale et cognitive sous la direction de Fontaine et Fontaine, éditions Retz 2011
  • (fr)Jean Cottraux, Les thérapies comportementales et cognitives, Masson
  • (fr)B. Samuel-Lajeunesse e al. , Manuel de thérapie comportementale et cognitive, Dunod, Paris, 2004
  • (fr)Mihaescu, G., e al. Précis de thérapie Comportementale et Cognitive. Chêne-Bourg, Suisse : Médecine et Hygiène, 1998.
  • (fr)Joel David Swendsen, Catherine Blatier, Psychopathologie et modèles cognitivo-comportementaux, Presses universitaires de Grenoble
  • (fr)Paul Chadwick, Max Birchwood et Peter Trower, Thérapie cognitive des troubles psychotiques, Décarie éditeur, 2003
  • (fr)Olivier Chambon, Carlo Perris, Michel Marie-Cardine, Techniques de psychothérapie cognitive des psychoses chroniques, Masson