Presidiau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo sieti dau presidiau de Flandra a Bailleul

Lo presidiau (var. presidial) era un tribunau de justícia dau Regim Ancian creat au segle XVI.

En genier de 1551 (calendier julian), lo rei Enric III de França, desirós d'assolidar son sistema judiciari, instituiguet per edicte reiau los presidiaus. Ne creet un per bailiatge e seneschauciá. Segon l'edicte de març de 1551 (calendier julian), fugueren creats 60 presidiaus, que 32 dau ressòrt dau Parlament de París. En foncion daus besonhs e de las necessitats (ressorsas dau Tresaur, annexion de noveu territòri...), lo nombre daus presidiaus atenguèt 100 en 1764.

Ierarquicament plaçat entre lo bailiatge e lo parlament, lo presidiau estatuissiá sus los afars civils que lor objècte era inferior a 250 liuras tornesas en capital o entre 10 e 20 liuras tornesas de renda. La senténcia s'executava per provision pasmens l'apel.

Lo presidiau interveniá pas dins los afars de mau estimar en valor o si los montants eran superiors a las 500 liuras tornesas, dins los afars concernissent l'estat o la qualitat de las personas, los afars eclesiastics... Dins 'queus cas, lo bailiatge restava competent.

Lo presidiau era tanben competent dins los afars criminaus concurrentament e per prevencion aus prebòsts e luectenents criminaus si decretava avans ilhs o lo mesme jorn.

Coma totas las jurisdiccions dau Regim Ancian, los presidiaus fugueren suprimits en 1790 per decret de l'Assemblada Nacionala.