Praxis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Praxis (nf, d'origina grèga) pòt designar:

  • L'accion al sens estrict, en oposicion a la teoria, e immanenta sens autre fin que lo perfeccionament de l'agent. Aristòtel distria la praxis[1] de la poïesi. La praxis a una finalitat intèrna a l'accion, non separabla de l'action (Lo fach de ben agir es la tòca mèsma de l'accion.). La poïesi (o creacion, o producvion) a per finalitat la produccion d'un ben o d'un servici, es a dire quicòm d'exterior a l'accion d'aquel qu'o fabrica o lo dona[2].
  • Al sens d'accion sostenduda per una idèa cap a un resultat practic[3], designa l'ensems de las activitats umanas susceptiblas de transformar los rapòrts socials e/o de modificar lo mitan natural.

Per Antonio Gramsci, la filosofia de la praxis designa la quita concepcion del marxisme opausat al determinisme economic.

Pels situationnistas, que compartisson al subjècte amb Antonio Gramsci, la praxis es la practica que se reconeis d'esperela per la teoria que resulta de son accion.

Per Sartre, dins sa Critica de la rason dialectica, la praxis designa lo camp de l'activitat practica s'opausant à l'exis (practica rigidificada)[4].

Dins las sciéncias umanas lo mot praxis pòt designar especificament los activitats codificadas, la mena generica de pensar la transformacion del mitan natural e dels rapòrts socials alara que lo mot practicas designa los cases singulars d'aquela transformacion. Lo mot praxis prend atal lo sens de praxeonomia. La produccion de discors correspondent es la praxeografia.

Fiction[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://www.universalis.fr/encyclopedie/pratique-et-praxis/
  2. http://sos.philosophie.free.fr/aristote.php
  3. http://www.cnrtl.fr/definition/praxis
  4. Critique de la raison dialectique, tome 1 "théorie des ensembles pratiques"éditions Gallimard p.179