Potomac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potomac
Las grandas casudas de Potomac.
Las grandas casudas de Potomac.
Potomac watershed.png
Caracteristicas
Longor 665 km
Bacin 38 018 km2
Debit mejan 306 m3⋅s-1
Riu
Font Fairfax Stone Historical Monument State Park
 · Localizacion sud-oèst de l'Estat de Maryland
 · Altitud 933 m
 · Coordenadas 39° 11′ 43″ N, 79° 29′ 28″ O
Embocadura Ocean Atlantic
 · Localizacion Baia de Chesapeake
 · Altitud 0 m
 · Coordenadas Modèl:Coord/input/ERROR
Geografia
Païses traversats Bandièra dels Estats Units Estats Units
Regions traversadas Maryland, Virgínia Occidentala, Virgínia
Vilas principalas Cumberland, Washington

Potomac es un flume de l'Èst dels Estats Units d'America.

Geografia[modificar | modificar la font]

Lo Potomac a Harpers Ferry, en Virgínia Occidentala.

Lo Potomac a sa font a 933 m d'altitud al sud-oèst de l'Estat de Maryland, ribairenc sus gaireben tot son cors, long de gaireben 665 km, e que la riba drecha li servís de frontièra naturala d'en primièr amb la Virgínia Occidentala, puèi amb Virgínia, levat lo districte de Columbia que s'interpausa sus una corta distança de 20 km.

Raja dins la vilas de Cumberland (Maryland) e subretot Washington DC, la capitala federala dels EUA, situada a 182 km de son larg estuari desembocant dins la baia de Chesapeake. L'estuari de boca fa 17 km de larg.

Se designe a vegada per « region del Potomac » la zona de bacin e los Estats rajats per aquel flume: Maryland, Virgínia e Virgínia Occidentala, coma lo districte de Columbia. Cinc milions de personas vivon dins aquel bacin.

Istòria[modificar | modificar la font]

Quand se desencadena la guèrra de Secession en 1861, una partida de la Virgínia fa secession, las comtats del Nòrd-Oèst demorant dins l'Union (aqueles constituisson l'actual Estat de Virgínia Occidentala); l'Estat de Maryland, pasmens s'es esclavagista, demora tanben dins l'Union.

Atal una granda partida del cors del Potomac e de son estuari formavan la limita entre l'Union e los Estats confederats.

Tanben aquel flume garda una importança istorica pels Americans.

Catastròfa aeriana[modificar | modificar la font]

Lo 13 de genièr de 1982, lo vol 90 Air Florida assegurèt per un Boeing 737 d'Air Florida s'abima dins lo fluvi just après son envòl, a causa d'une tempèsta de nèu.

Su las 79 personas a bòrd, aguèt 5 subrevivents, malgrat l'eroïsme d'unes passatgièrs que daissèron lor vida dins las aigas glaçadas del Potomac. La scèna se debanèt jos las camèras de la television.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Plana del Potomac (Montana): nomenada d'après l'armada del Potomac, que garda son títol après la guèrra de Secession, alara dirigida pel general George Crook qu'i perdèt la mitat de sos effectius pendent la campanha dels Black Hills (guèrras indianas) en 1876 a la batalha de Rosebud Creek (detz jorns abans la batalha de Little Big Horn).

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]