Vejatz lo contengut

Pibol

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los pibols [1] son d'arbres del genre Populus de la familha de las Salicacèas.

Piboleda en Dordonha
Pibols en renguetas long d'un canal neerlandés
Pibol canadian (Populus x canadensis)
Fuèlhas del pibol tremble eurasiatic (Populus tremula), de l'arbre adult (a esquèrra), juvenil (a drecha)
seccion d'una camba. la rusca es fina
Pibol negre, autrescòps comun, en ven de rare (atudament, localament) aprèp son remplaçament per de clòns de cultivars
inflorescéncia del pibol canadian
Granas de pibols, e la borra que las ajuda a se far portar pel vent o l'aiga
Saperda carcharias, l'un dels insèctes saproxilofags que se noirís del pibol
Grands pibols dins un pargue, prèp del riu Rednitz
Borra cotonosa del Populus maximowiczii
Fusta de pibol desenrotlat, fragil, mas leugièr
Culturas de corta rotacion de pibols ibrids.

Lo genre populus compren 35 espècias de las regions temperadas e frejas de l'emisfèri nòrd. Compren tanben fòrça ibrids naturals o artificials (creats par l'òme). Los pibols, arbres de creissença rapida se veson rarament en selva densa mas puslèu a las broas de las zonas umidas que coma los sauses, son apreciats dels vibres.

Creisson suls terrens umids veire temporarament aigats. Lo lor sistèma racinari, important, sovent superficial e traçant pòt destruire de parets, levar los asfaltes e colonizar de tudèls. Qualques espècias (pibol tremble) pòdon butat sus de sols sablonencs paures e suportan pro los embruns, a distància pasmens.

Fòrça varietats son disponiblas per la silicultura. Lo sequençatge del genòma del pibol de l'Oèst foguèt anonciat en 2004 e publicat en 2006[2]. Lo pibol essent un arbre de creissença aviada venguèt lo primièr arbre transgenic en 1986[3].

Un luòc plantat de pibols es una pibolada (var. piboleda, piboleta, piboliera) (gasc. pibolèra, pigolèra, piulada, pigolada, b(r)iular, bigolar, biulèra, biuladera, (a)breular).

Caracteristicas generalas

[modificar | Modificar lo còdi]

Aparelh vegetatiu

[modificar | Modificar lo còdi]

Son d'arbres bèls de fuèhas simplas, alternas, cordiformas o triangularas, caducas, ovalas, acuminadas, de long peciòl comprimit.

La racina es traçanta e contribuís a la disseminacion per rebrots a partir de racinas superficialas.

La rusca es puslèu palle (pel jove arbre) e de mai e mai cretat quand l'arbre ven vièlh.

La fusta es blanca, leugièra, tendra, pro resistenta, aderanta e pauc asclanta.

Aparelh reproductor

[modificar | Modificar lo còdi]

Aquelas espècias son dioïcas (los individús son o mascle o feme). Las flors son reünidas en catons penjadisses, qu'apareisson abans las fuèlhas. lor periant se redusís a una cupula. Las flors masclas presentant de 8 a 30 etaminas rogenca. L'ovari de la flor feme es uniloculara, a doas carpèlas. Un còp fecondadas, aqueles darrièras forman una capsula uniloculara de doas valvas contenent fòrça granas peludas.

Originas e paleobotanica

[modificar | Modificar lo còdi]

Los paleobotanistas donan als pibols una origina fòrt anciana, dentre los Angiospèrmes.

Lo Soïssa O. Heer atribuís al genre Populus d'emprentas de fuèlhas simplas encontradas dins lo neocomian de Kome (lignit), sus la còsta oèst de Groenlàndia (P. primaeva Heer)[4][5].

Principalas espècias

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo genre Populus es devesit en sièis seccions:

  • la seccion Turanga: Populus euphratica Oliv., P. pruinosa Schrenk, P. ilicifolia (Engler)
  • la seccion Leuce :
    • la sossection Trepidae (trembles) : lo tremble (Populus tremula L.),P. adenopoda Maximowicz, P.davidiana Dode, P. gamblei Dode, P. glandulosa Uyeki, lo pibol de grandas dents (P. grandidentata Michx), P. guzmanantlensis R.Vasquez & Cuevas, P. monticola Brandegee, P. ningshanica C. Wang et S. L. Tung, P. rotundifolia Griffith, P. sieboldii Miquel, P. simaroa Rzed, lo Pibol fals tremble (P. tremuloïdes Michx), P. wulianensis S.B. Liang et X. W. Li.
    • la sosseccion Albidae (albar) : l'albar (Populus alba L.)
  • la seccion Aegiros (pibols negres) : una espècia europèa lo pibol negre (Populus nigra L.), d'espècias nòrdamericanas :Populus deltoides (Bartr.) Marsh. (plusieurs sous-espèces : P. deltoides subsp. deltoides, P. deltoides subsp. monilifera e P. deltoides subsp. wislizeni) e P. fremontii
  • la seccion Tacamahaca (pibols balmièrs) : Populus trichocarpa, P. amurensis Komarov, P. angustifolia James, P. balsamifera Mill., P. ciliata Wallich Royle ex, P. girinensis Skvortov, P. haoana W.C. Chen et C.Wang, P. hsinganica C. Wang & Skvortzov, P. Laurifolia Ledebour, P. hyrcana Grossh, P. intramongolica T.Y. Sun & E.W. Ma, P. kangdingensis C. Wang & S.L. Tung, P. keerqinensis T. Y. Sun, P. nakaii Skvortzov, P. pamirica Komarov, P. platyplylla T.Y. Sun, P. pseudomaximowiczii C. Wang & S.L. Tung, P. pseudosimonii Kitagawa, P. purdomii Rehder, P. qamdoensis C. Wang & S.L. Tung, P. schneideri (Rehder) N. Chao, P. simonii Carrière, P. suaveolens Fisch, P. szechuanica C.K. Schneider, P. trinervis C. Wang & S.L. Tung, P. wenxianica Z.C. Feng et J.L. Guo, P. wuana C. Wang & S.L. Tung, P. yatungensis C. Wang & S.L. Tung, P. yuana C. Wang & S.L. Tung, P. yunnanensis Dode.
  • la seccion Leucoides : P. heterophylla L., P. lasiocarpa Olivier, P. pseudoglauca C. Wang & S.L. Tung, P. wilsonii C. K. Schneider.
  • la seccion Abaso : representada per una sola espècia lo Populus mexicana Wesm. ex DC., 1868

Las espècias naturalas foguèron utilizadas per crear de cultivars dempuèi lo sègle XVIII. Qualques ibrids sont fixat a l'estat salvatge:

Utilizacions de la fusta

[modificar | Modificar lo còdi]

Aquela fusta blanca tendra e leugièra se pòt aisiment empegar, ténher, pénher, clavelar e agrafer mas es de mal ressegar o aliscar.

Se fa de panèls, contraplacats), bóstias de formatge, embalatges leugièrs pel fruches e legums o aluquetas. La segonda qualitat es sovent valorizada per la fabricacion de palètas o de pastas de papièr.

Malautiás e parasitas

[modificar | Modificar lo còdi]

Fòrça clòns seleccionats per sa creissença rapida, e que l'evapotranspiracion foguèt maximizada se mostrèron fin finala pro vulnerables a d'unes insèctes desfoliadors puèi als rovilhs del pibol (malautiás fongicas degudas a de fongis microscopics qui semblan sistematicament s'adaptar aprèp qualques ans als clòns seleccionats per i resistir), malgrat un franc melhorament de la qualitat de l'aire causat per las pluèjas acidas[6].

Per de bonas practicas per la santat de las selvas[7], - coma per las plantacions monoclonalas de resinoses o d'eucaliptus - se recomanda ara d'al mens tornar introduire un pauc de diversitat genetica per una mescla de clòns o ibrids divèrses, coma estrategia de luta contra las epidèmias e parasitòsis[8]. D'estrategias de luta integrada son tanben recomandadas, dins una tòca de gestion mai sostenibla de las pantacion encoratjadas a l'escala mondiala per la FAO[9]

Las larvas de qualques espècias de coleoptèrs parasitan lo pibol.

Des parpalhòls que las cucas consoman de fulhas.

Silvicultura dels pibols

[modificar | Modificar lo còdi]
Article detalhat: Silvicultura dels pibols.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. var. píbols, pibles, tibles, biules, o las piblas o pibolas (gasc. píbol, pígol, bígol, biule, breule, briula f., butanha, budanha, bidau, trem, tremolèr, tremblè(i)r, tremblaire, trémol
  2. (en)The Genome of Black Cottonwood, Populus trichocarpa (Torr. & Gray); G.A Tuskan et all; periodic: Science; 15 de setembre de 2010 en linha]
  3. (en) State of bioetechnologies in the forestry sector, genetic modification FAO; 2004
  4. (en)Professor Oswald Heer, F.M.G.S., Notes on Fossil Plants discovered in Grinnell Land by Captain HW Feilden, Naturalist of the English North-Polar Expedition ; Quarterly Journal of the Geological Society, 1878 (jgslegacy.lyellcollection.org)
  5. Oswald Heer, The last discoveries in the extreme North IX. ; Journal of Natural History Series 4 Volume 4, Issue 20, 1869 IX. , pages 81-101 DOI:10.1080/00222936908696006, mis en ligne (avec accès payant) 16 Oct 2009)
  6. (en)}Eichhorn J., Szepesi A., Ferretti M., Durrant D., and Roskams P., 2006. Part II: Visual assessment of tree condition. In: Manual on methods and criteria for harmonized sampling, assessment, monitoring and analysis of the effects of air pollution on forests, United Nations Economics Commision for Europe, International Cooperative Programme on Assessment and Monitoring of Air Pollution Effects on Forests (ICP-Forests).
  7. (en)Ferretti M., 1997. Forest health assessment and monitoring – Issues for consideration. Environ. Monit. Assess. 48: 45–72
  8. (en)Braganca M., DeSouza O., and Zanuncio J.C., 1998. Environmental heterogeneity as a strategy for pest management in Eucalyptus plantations. For. Ecol. Manage. 102: 9–12
  9. (en)Castañeda F., Palmberg-Lerche C., and Vuorinen P., 2001. Criteria and indicators for sustainable forest management: A compendium. Forest management working papers, Working paper 5, Forest Resources Development Service, Forest Resources Division. FAO, Rome.


Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Pibol.

  • Colasse Samuel, 2006, Les peupliers à travers le monde, Présentation des espèces du genre Populus, Haute École Provinciale de Charleroi Université du Travail, 276 p.