Patrimòni Mondial en Azerbaitjan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of UNESCO.svg Flag of Azerbaijan.svg

Azerbaitjan compta a l'ora d'ara amb dos luòcs declarats Patrimòni de l'Umanitat per l'UNESCO, totes dos de caractèr cultural.[1] A de mai cinc bens culturales immaterials en la Lista representativa del Patrimòni Cultural Immaterial de l'Umanitat.[2]

Bens culturales e naturales[modificar | modificar la font]

Azerbaitjan compta a l'ora d'ara amb los seguents luòcs declarats coma Patrimòni de l'Umanitat per l'UNESCO:

Maiden Tower in Baku, Azerbaijan.jpg Vila fortificada de Bakó am lo Palai dels Xirvanxàs e la Tor de la Domaisèla
Proprietat cultural inscrich en 2000.
Localizacion: Bakó
Zòna de proteccion: 22 ha. Zòna de respècte: 12 ha.
Bastida en un territòri abitat dempuèi lo Paleolític, la vila emmurallada de Bakó mòstra las emprentas de la preséncia successiva de las culturas zoroástrica, sassànida, araba, persa, shirvani, otomana e russa. La part intramurs (Icheri Shesher) a conservat intacta una granda part de las siás muralles del sègle XII. La Tor de la Vèrge (Giz Galasy) se va erigir dins aquel meteis sègle sus bastiments ancians que datan dels sègles VII a VI aC. Lo Palai dels xahs de Xirvan (sègle XV) es considerat coma una de las jòias de l'arquitectura azerbaitjanèsa. (UNESCO/BPI)[3]
Qobustan.jpg Païsatge cultural d'art rupestre de Qobustan
Proprietat cultural inscrich en 2007.
Localizacion: Bakó
Zòna de proteccion: 537 ha. Zòna de respècte: 3096 ha.
Aquel luòc compren tres zònas d'un altiplà rocós plaçada a la region semidesèrtica qu'ocupa lo centre de l'Azerbaitjan. Dispausa d'un ensems excepcional de mai de sièis mil petroglifos executats al cors d'un periòde de 40.000 ans d'art rupestre. Possedís tanben de vestigis de poblaments, caunas abitadas e luòcs funeraris, que constituisson una pròva de la siá aucupacion intensiva per l'èsser uman en lo periòde humit subsegüent a la darrièra èra glacial, dempuèi lo Paleolític Superior fins a l'Edat Mejana. Lo luòc abasta una superfícia totala de 537 ectaras, que fan partida del territòri protegit, fòrça mai vast, de la Resèrva de Qobustan. (UNESCO/BPI)[4]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) « Azerbaijan », UNESCO Culture Sector (consultat en 18 de genièr de 2013)
  2. (es) « Azerbaitjan - Informacion sul Patrimòni Cultural Immaterial », UNESCO Culture Sector
  3. (en) « Vila fortificada de Bakó amb lo Palai dels Xirvanxàs e la Tor de la Domaisèla », UNESCO Culture Sector (consultat en 29 de decembre de 2012)
  4. (en) « Païsatge cultural d'art rupestre de Qobustan », UNESCO Culture Sector (consultat en 29 de decembre de 2012)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :