Patricia Pallier

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Patricia Pallier es una actritz màger del paisatge occitan avaironés. Codirectriz de l’IOA (Institut Occitan d’Avairon), mena las operacions País que contunhan lo collectatge Al Canton e organiza la difusion d’aquel collectatge dins Avairon e per internet (sus occitan-aveyron.fr) amb mai de 27.000 ressòrgas, per ara. Es tanben escrivana de contes e de documentaris.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Patricia Pailler es Avaironesa. Nasquèt a Sent-Ginièis d’Òlt mas foguèt declarada a Sent-Martin de Lenna lo 3 de febrièr de 1970. Sa maire trabalhava a l’ostal, s’ocupava dels tres enfants e son paire trabalhava en çò del camionaire Calsat.

Per ela la lenga occitana èra lenga mairala mas sens n’aver consciéncia. Pichona, l’ausissiá parlar entre los adultes de l’ostal e del vesinatge mas degús li parlava pas en occitan. Ela, per contra, compreniá tot e pausava ja de questions a son paire sus la lenga. Mas aviá pas consciéncia qu’èra una lenga. Per sa maire, èra una vergonha de parlar la lenga occitana, coma bravament de monde a-n-aquela epòca. De mai, lo sol libre de l’ostal èra lo Larousse. Patricia conta que descobriguèt los libres e la literatura a l’escòla.

Comencèt d’estudis de drech a Montpelhièr e puèi rescontrèt Cristian-Pèire Bedel que menava l’operacion Al Canton (1990-2005) sul canton de Campanhac. Cercava de monde per trabalhar sus aquela operacion sostenguda pel Conselh general, lo CCOR (Centre Cultural Occitan de Roergue) e lo Musèu de Roergue. Patricia quitèt doncas la licéncia de drech per jónher la còla Al Canton en 1992. Aviá 22 ans e comencèt l’aprentissatge de la lenga escricha amb lo diccionari d’Alibèrt. « Uèi es completament estripat. » Ara es dins una bóstia, per dire de pèrdre pas de fuèlhas... A la fin de las annadas 1990 trabalhèt tanben per Ives Roqueta, un escrivan qu’admira fòrça.

A la debuta de l’aventura Al Canton, faguèt quauques meses de benevolat per far de collectatge dins son vilatge perque li agradava (e li agrada totjorn) de discutir amb los vièlhs. Èra tanben encargada d’utilizar l’ALF (Atlas Lingüistic de França) dins l’encastre del collectatge avaironés. Fin finala, venguèt escriveire public occitan perque lo servici podiá pas crear un emplec. Aquò durèt dètz ans. En 2005, l’IOA (Institut Occitan d’Avairon) se montèt e Patricia dintrèt dins l’associacion, ne foguèt salariada.

A l’atge de quaranta ans, pel plaser, entreprenguèt d’estudis occitans a la facultat de Letras de Montpelhièr.

Engatjaments[modificar | Modificar lo còdi]

Codirectritz de l’IOA dempuèi 2021

Conselh d’administracion del Grelh roèrgas (ostal d’edicions occitanas), cap-redactritz de la revista Canta-Grelh dempuèi 2011

Secretària generala de la Societat de las Letras, Sciéncias e Arts d’Avairon

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Cent-quarante-deux jours dans un masuc de l’Aubrac amb Paul Fournier (documentari e testimoniatge, 2016)

La lenga de la lèbre (conte, 2019)

Lo Baron de Tustamina (adaptacion d’un conte tradicional, 2021)