Octave Mirbeau
Octave Mirbeau (1848 - 1917) foguèt un escrivan francés, romancièr e dramaturg, de la fin del sègle XIX e començament del sègle XX.
Biografia[modificar | modificar la font]
Octave Mirbeau comença una carrièra de jornalista en 1872 a L'Ordre de Paris, Le Figaro, Le Gaulois, L'Écho de Paris, Le Journal, L'Aurore e L'Humanité. En 1886, Ollendorff fa lèu paréisser son primièr roman, Le Calvaire, lo succès es immediat. Sos romans, tablèus de las mors e de la societat (L'Abbé Jules, 1888, Sébastien Roch, 1890, Le Journal d'une femme de chambre, son òbra capitala, 1900, Dingo, 1913), son una critica sociala violenta.
Foguèt tanben un autor de pèças de teatre (Les affaires sont les affaires, 1903) e lo creator del teatre de l'absurde (Farces et moralités, Farcejadas e moralitats, 1904).
Foguèt un grand defensor d'Alfred Dreyfus (1898-1899). En 1903, venguèt membre de l'Acadèmia Goncourt. Aguèt relacions amistosas amb Claude Monet, Camille Pissarro e Auguste Rodin.
Bibliografia[modificar | modificar la font]
Romans[modificar | modificar la font]
- Le Calvaire (1886).
- L'Abbé Jules (1888).
- Sébastien Roch (1890).
- Dans le ciel (1893-1989).
- Le Jardin des supplices (1899).
- Le Journal d'une femme de chambre (1900).
- Les 21 jours d'un neurasthénique (1901).
- La 628-E8 (1907).
- Dingo (1913).
- Contes cruels (1990).
Teatre[modificar | modificar la font]
- Les Mauvais bergers (1897).
- Les affaires sont les affaires (1903).
- Farces et moralités (Farcejadas e moralitats) (1904).
- Le Foyer (1908).
Ensages[modificar | modificar la font]
- L'Affaire Dreyfus (1991).
- Lettres de l'Inde (1991).
- Combats esthétiques (1993).
- Combats littéraires (2006).