Observabla (quantica)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ua observabla qu’ei l’equivalent en fisica quantica (o mecanica quantica) d’ua grandor fisica en mecanica classica. Ex. la posicion, l’energia, la vitessa, lo moment cinetic, lo spin, etc. Werner Heisenberg que parlava de quantitat observabla[1].

Escritura matematica[modificar | Modificar lo còdi]

Ua observabla (donc en univèrs quantic) ne s’escriu pas de la medisha faiçon qu’ua grandor fisica (en univèrs classic). A tota grandor fisic que’s pòt mesurar A, qu’ei associat un operator linear hermician Â, dit observabla. Aqueth operator que transforma un vector d’estat en un aute vector d’estat de l’espaci de Hilbert (linearitat).

En matematicas, l’observabla qu’ei ua matriça (medish nombre de colomnas e de linhas) dab coeficients complèxes qui va transformar lo vector (colomna) en un aute vector.

Propietats de l’operator observabla[modificar | Modificar lo còdi]

Tà díser qu’ei ua observabla, l’operator que deu aver las propietats que seguishen :

  • Â ei un operator linear
  • Las valors pròprias de  son nombres reaus ( ei un operator hermician)
  • Los vectors pròpris de  son ortogonaus. En efèit, quan l’estat quantic a ua valor definida, ne deu pas cambiar se tornan aplicar lo medish operator. Donc la probabilitat de trobar un aute vector pròpri de l’operator que deu estar nulla, çò qui ei vertat sonque dab vectors pròpris ortogonaus.
  • Los vectors pròpris de  que forman ua basa de l’espaci de Hilbert. Atau, tot estat quantic que’s pòt mesurar per aqueth operator. La basa que caracterisa l’observabla. Se vòlen analizar lo vector estat quantic segon duas observablas, que passan d’ua basa a ua auta.
  • Los vectors pròpris de  que’s deven poder normalizar entà hèr ua mesura. Se lo vector pròpri ne se pòt pas normalizar, la probabilitat d’obténguer aqueth estat pròpri dens ua mesura qu’ei nulla. Per exemple, la posicion ne se pòt pas normalizar (qu’ei ua variabla continua), la probabilitat d’obténguer ua posicion precisa qu’ei nulla.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Compendium of Quantum Physics, Daniel Greenberger, Klaus Hentschel, Friedel Weinert, Springer, 2009, entrada "Observable". Aqueth compendium qu’amassa 90 cercaires de mei d’un país e mei d’ua disciplina. Qu’an escriut de cap a 185 articles sus tots los aspèctes de la teoria quantica.

  1. Heisenberg, W.: Über quantentheoretische Umdeutung kinematischer und mechanischer Beziehungen. Zeitschrift für Physik 33 (1925) 879-893