Naqshbandiyya

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La cadena d'aur amb los noms dels 40 grands sheics de la naqshbandiyya.

La tariqa naqshbandiyya es l'una dels quatre principalas confrairiás sofis. Pren lo nom de Baha ad-Din Naqshband de Bukhara qu'es considerat coma son mèstre, plan que la fondèt pas dirèctament. Abu Yaqub Yussef Hamadani, nascut en 1140, e Abdul Khaleq Ghajdwani, nascut en 1179, son los fondateurs dels principis d'aquela camin sofi. La naqshbandiyya traça sa linhatge espirituala al profèta islamic Maomet a comptar d'Abu Bakr as-Siddiq.

Los 11 principis naqshbandi[modificar | modificar la font]

  • Yâd kard (lo sovenir o « mencionar »)
  • Bâz gasht (la constrencha o resèrva)
  • Nigâh dâsht (la vigilància)
  • Yâd dâsht (lo remembre)
  • Hôsh dar dam (consciéncia de la respiracion)
  • Safar dar watan (viatjar cap a sa patria)
  • Nazar bar qadam (èsser atent a l’endrech ont se camina)
  • Khalwat dar anjuman (la solitud entre una fola)
  • Wuqûf zamânî (la consciéncia del temps)
  • Wuqûf ‘adadî (la consciéncia dels nombres)
  • Wuqûf qalbî (la consciéncia del còr)