Nacionalisme aragonés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La bandèra estelada aragonesa

Lo nacionalisme aragonés es la concepcion politica que defen qu'Aragon a ua istòria, ua lenga, leis e ua cultura pròprias tà tiéner ua autonomia mei grana o quitament tà estar ua nacion independenta. Un deus simbòls mei emplegats es la bandèra estaleda aragonesa (estrelada aragonesa), formada per las quate barras d'Aragon e ua estela roja au mieg.

Los partits aragonesistas principaus son:

Istòria[modificar | modificar la font]

Dempuish lo començament deu sègle XVIII, quand Aragon perdó definitivament la soa independéncia politica, la sensacion d'ua unitat nacionala que's considèra de manèras variadas dens la populacion aragonesa, tanben se per totes, be son claras bèras caracteristicas que compausan lo territòri e lo pòble aragonés, frut de la continuitat multiseculara d'Aragon coma reiaume sobeiran puish coma region istorica inclusa dens l'estat espanhòu.

Totun, n'estó pas abans lo sègle XX, en 1919, que comencè d'aparéisher politicament ua vision d'Aragon de caractèr nacionalista dens las paginas d'El Ebro, la revista de l'Unión Regionalista de Barcelona, que pus tard s'aperaré Unión Aragonesista. Entre totes los noms, se destacan duas figuras: Gaspar Torrente e Julio Calvo Alfaro. Durant los ans 1970 tanben que's destaquèn lo Partit Socialista d'Aragon (PSA) e lo Movement Nacionalista Aragonés (MNA).

Bendèl d'Aragon Aragon