Missorí (ribièra)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
talha= Pels articles omonims, vejatz Missorí (omonimia).
Vista satellit de Missorí

Missorí[1] es un afluent del flume Mississipí , e la ribièra pus longa dels Estats Units[2]. Missorí comença al jonhent de Madison, Jefferson, e Gallatin en Montana, e raja cap al sud-èst per se getar dins Mississippí al nòrd de Sant Loís. Amb 2540 km[3] de long, drena aperaquí un seisen del continent nòrd-american. Missorí amb sas corbas originalas èra lo riu pus long d'America del Nòrd. Prèp de 72 km del riu foguèron remplaçat per de canals[4] e es ara comparable en longor al riu Mississippí. La combinason dels dos rius pus longs d'America del Nòrd forma lo quatren fluvi al mond.

A son jonhent, Missorí dobla gaireben lo volum de Mississippí, e representa 45% del debit a Sant Loís en temps normal e mai de 70 % pendent las secadas.[5] Es en volum lo segond afluent de Mississippí, aprèp lo riu Ohio.


Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. United States Geological Survey Hydrological Unit Code: 07-14-01-01- Cahokia-Joachim Watershed
  2.  Largest Rivers in the United States (HTML).
  3. Modèl:Gnis
  4.  The Missouri River Story (HTML).
  5.  River users object to Missouri River flow levels — February 16, 2004 (HTML).