Mauvís

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Lo mauvís (Alcea rosea L.) es una planta vivaça de la familha de las Malvacèas.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Mauvisses dins una vanèla a Sant Martin de Ré, Illa de Ré, França

Es una planta tipica dels jardins del campèstres, quitament se pauc d'espècias son vivaças (la màger part es bisannadièra).

  • pòrt : eregit
  • fulhatge : caduc
  • florison : de la fin de la prima a l'estiu
  • aspècte e color de las flors : en pompons gròsses o en coròllas simplas amb de tenchas fòrça variadas : blanc o jaune, ròse, porpre, violet, irange… ricas en nuanças. N'existisson quitament de negres.
  • creissença : rapida
  • nautor : 1,5 a 2,5 m

Cultura[modificar | modificar la font]

  • Plantacion : davalada se clima caud o prima
  • Multiplicacion : semenadís en estiu (se torna semenar sovent espontanèament). Los semenadisses son sensibles als limauques e als escargaròls. Atencion, los grans semenats balha pas forçadament de flors de la meteissa color que la planta d'origina.
  • Sòl : ric e plan probegat. Afecciona de sòls diferents segon las colors de las flors: las varietats escuras (roge, negre) preferisson los sòls sabloses, mentre que las mai claras semblan preferir los sòls argiloses.
  • Emplaçament : solelh, mièja-ombra, pas tròp ventat.
  • Malautiás : lo mauvís patís fòrça sovent del rovilh.

Proprietat medicinala[modificar | modificar la font]

Lo mauvís presenta de vertuts medicinalas similaras a la malvisc oficinal, çaquelà, sos efièches son probablament mens eficaces. La planta dispausa d'una accion adocissenta, emollienta e antiglarosa.

Exemple de coloracion de las flors de mauvís[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]