Macroplata

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Macroplata siguec un des plesiosaures mès grani deth jurassic. Totun, era sua espècie siguec pas classada e descrita enquia 1930.

Macroplata ère un reptil marin apertenhent ara familha des plesiosaures que demorèc pendent eth jurassic inferior (Hè d'aperaquí 198 milions d'ans). Es sues despulhes an sigut trapades en Anglatèrra.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Aguest animal, coma era majoritat de plesiosaures dera sua epòca devolopèc un cap gran e un còth cuert. Ère donques plan idrodinamic. Totun, Macroplata auia un còth pro desvolopat (dus còps era mesura deth cap) mentres qu'eth cran ère mès petit e long que non pas es de sòns ancessors. Aguest plesiosaure hèia prèp de 4,5 m e auia un cran de 60 cm. Pr'açò que serie un des predators marins mès grans deth jurassic. Coma d'autes plesiosaures de còth cuert, Macroplata ère un poderòs nedaire e plan rapide. Eth morre ère ponchut e eth còth robust e rigid damb 57 vertèbres cuertes.

Classament[modificar | modificar la font]

Es fossils d'aguest animal sigueren trapades ena formacion de Blue Lias, En Warwickshire, en Anglatèrra e son deth jurassic, des mès ancians trapats enquia aué d'un plesiosaure.

Era prumèra descripcion de Macroplata tenuiceps ei de 1930 e siguec hèta per Swinton. Dempús se trapèc ua dusaua espècie, Macroplata longirostris. En 2011 aguesta espècie, totun, siguec classada coma dens deth genre Haffiosaurus. Macroplata ère un romaleosaurid, un grop de plesiosaures ancians tipic deth jurassic inferior e miei damb un còth relatiuaments cuert e ua testa ponchuda mès disparièr d'autes pliosaurids. D'autes romaleosaurids coma Macroplata podien auer aigut Avalonnectes o Annigasaura.

Eth sòn nom vò díder omoplat long e vie deth grec. Er epitet tenuiceps vò díder damb cap prim.

Paleobiologia[modificar | modificar la font]

Macroplata ère un predator tarrible. Minjaua peishi e d'autes animals marins pendent eth jurassic inferior que gahava damb es sues poderoses dents. Es uassi der omomplat èren longui e confermen qu'auia ua grana impulsion quan nedava. Pr'açò qu'ère un plesiosaure plan rapide.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

· Swinton, W. E., 1930, Preliminary account of a new genus and species of Plesiosaur: Annals and Magazine of Natural History, 10th series, v. 6, p. 206-209.

· F. R. O'Keefe. 2001. A cladistic analysis and taxonomic revision of the Plesiosauria (Reptilia: Sauropterygia). Acta Zoologica Fennica 213:1-63

· Ketchum H.F. & Benson R.J.B. 2010. Global interrelationships of Plesiosauria (Reptilia, Sauropterygia) and the pivotal role of taxon sampling in determining the outcome of phylogenetic analyses. Biological Reviews 85, 361�392.

· H. F. Ketchum and A. S. Smith. 2010. The anatomy and taxonomy of Macroplata tenuiceps (Sauropterygia, Plesiosauria) from the Hettangian (Lower Jurassic) of Warwickshire, United Kingdom. Journal of Vertebrate Paleontology 30(4):1069-1081

· Roger B. J. Benson, Hilary F. Ketchum, Leslie F. Noè and Marcela Gómez-Pérez (2011). "New information on Hauffiosaurus (Reptilia, Plesiosauria) based on a new species from the Alum Shale Member (Lower Toarcian: Lower Jurassic) of Yorkshire, UK". Palaeontology 54 (3): 547–571. doi:10.1111/j.1475-4983.2011.01044.x