Lei suth regim especiau dera Vath d'Aran (2015)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era lei suth regim especiau dera Vath d'Aran de 2015 ei era dusau lei sus era Vath d'Aran votada per eth Parlament de Catalonha, après era de 1990.

Era lei refortilha “eths interèssis e ligams qu’istoricaments an junhut Aran damb Catalonha”, arreconeish era realitat nacionau occitana, dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica,

Era lei confirma eth regim especiau pròpri d’Aran establit en 1990 entà protegir-ne eth caractèr singular, eths drets istorics e era identitat, eth dret e era realitat dera organizacion institucionau, politica e administrativa, e ne garantís eras competéncias, eths recorsis e era autonomia entà ordenar, governar e gerir eths interèssis deth territòri. Eth tèxte arreconeish era division territoriau d’Aran eths sies terçons, n’arreconeish eth drapèu, er escut, era hèsta e er imne, e eths drets lingüistics damb er aranés coma lengua pròpria e d’usatge preferent enas administracions publicas, era capitalitat de Vielha, e definís eras foncions deth Conselh Generau d’Aran e eths sòns organs, e eth sistèma electorau per terçons.

Era lei ei votada lo 2 de genèr de 2015 per era totalitat deths deputats (121 votz: CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA e CUP) sauv eth grop C's (9 deputats) qui s'abstien. Ua esmenda entà consultar eths aranesis dens eths 6 mesis ei adoptada per 102 votz (C's e PPC vòtan contra).