L'Assemblada de las femnas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'Assemblada de las femnas (en grèc ancian Ἐκκλησιάζουσαι / Ekklêsiázousai, literalament « Aquestas que fan sesilha a l’assemblada ») es una comèdia grèga antica d’Aristofanes compausada vèrs 392 AbC.

Resumat[modificar | Modificar lo còdi]

Las Atenianas, a l'instigacion de l'una de las lors, Praxagora, se rassemblan a l'alba sur l'agora per prene a la plaça dels òmes las mesuras qui s'impausan per salvar la ciutat.

Quand aqueste se desrevelhan l'endeman, decobrisson estabosoits las reformes que las femnas entendon adoptar: mesa comun dels bens, drechs per las femnas mai laidas e d'edat de causir un companh. De vèspre, un granda taulejada festeja l'establiment del novèl òrdre de las causas, e la pèça s'acaba dins una atmosfèra veraiament dionisiac.

En metent en scèna los debats de las Atenians, que prestan à rire per lor manca de portada politica, mas tanben per lor manca de sens practic e la defensa immodeda dels interesses particulars qu'i aparéis, son los projècte de constitucion qu'animan l'Atenas de son temps qu'Aristofanes se'n vol trufar. S'obsèrva tanben dins aquesta pèça la desillusion del grand poèta comic, que l'amertum créis de contunh après la capitulacion d'Atenas que s'acaba la guèrra del Peloponès en -404, atal que davant la degradacion de las institucions politicas atenianas, que mena als restabliment de la tiraniá en -411, puèi en -404.

Insolit[modificar | Modificar lo còdi]

La pèça conten lo mot grèc ancian mai long : λοπαδοτεμαχοσελαχογαλεοκρανιολειψανοδριμυποτριμματοσιλφιοκαραϐομελιτοκατακεχυμενοκιχλεπικοσσυφο- φαττοπεριστεραλεκτρυονοπτεκεφαλλιοκιγκλοπελειολαγῳοσιραιοϐαφητραγανοπτερυγών, transliterat :lopadotemakhoselakhogaleokranioleipsanodrimypotrimmatosilphiokarabomelitokatakekhymenokikhlepikossyphophattoperisteralektryonoptekephalliokinklopeleiolagōiosiraiobaphētraganopterygṓn

Lo diccionari Liddell & Scott glosa aqueste tèrme per : « nom d’un plat compausat de totas menas de delicatesas, poissons, caen, polalha e salàas. » Aqueste genre de mots compausats long es una marca evidenta d'umor, una parodia dels compausats epics qu'abondan dins l'Iliada per exemple.

Omenatge[modificar | Modificar lo còdi]

Praxagora es una de las 1 038 femnas representadas dins l'òbra contemporanèa de Judy Chicago, The Dinner Party, uèi expausada al Brooklyn Museum. Aquesta òbra se presenta jos la forma d'una taula triangulara de 39 convivas (13 per costat). Cada conviva essent una femna, figura istorica o mitica. Los noms de las 999 autras femnas figuran sul sòcle de l'òbra. Lo nom de Praxagora i figura, es associada a Sofia, sesena conviva de l'ala I de la taula[1].

Nòta e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]