Homo rhodesiensis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Eth classament d'Homo rhodesiensis enqüera aué non ei pas gaire clar. Es scientifics non son enqüera d'acòrd sus s'apartenh a ua espècia o a ua auta.

Homo rodesiensis ei eth nom d'un ominid bipède. Eth sòn ancessor ère Homo Antecessor e serie ath sòn torn er ancessor d'Homo sapiens. Siguec descrit a trauers d'un cran fossil que un minaire soís Tom Zwiglaar descurbiguèc en 1921 ena mina de hèr e de zinc de Rodesia deth Nòrd, en Broken Hill (aué Kabwe en Zambia). Ath delà deth cran se trapèc tanben ua maishera superior d'un aute individú e tanben un uas sacre, ua tibia e dus troçi d'un femur. En eth sòn moment siguec aperat coma Òme de Rodesia mès ara ei aperat coma er Òme de Broken Hill o er Òme de Kabwe.

Morfologia

Era relacion des uassi demest eri non pòt pas éster confermada damb seguretat mès era tibia e es fossils deth femur son generalaments associats damb eth cran. Se pensa qu'er òme de Rodesia a ua edat demest 125.000 e 3000 ans abans dera nòsta era. Bèri uns estudis an donat totun ua edat demest 1,75 e 2,5 milions d'annades peth cran. Era capacitat craneana der Òme de Broken Hill a estat estimada en 1300 cm3 e açò ei ena linha des datacions hètes hè pauc e situa en ua situacion malaisida era relacion des crans mès ancians. Non se pòt pas donques situar-lo demest 1,75 e 2,5 milions d'annades.

Eth cran a ua cara longa, semblanta a era d'Homo neanderthalensis (açò ei damb un gros nas e arcades superciliars estonantes) mès tanben un cran intermiei demest er Homo sapiens e er Homo neanderthalensis. Segontes es opinions actuales des scientifics, er Òme de Rodesia apertenh ath grop d'Homo heidelbergensis e pr'amor d'açò tanben s'a prepausat que seja aperat coma Homo sapiens arcaic o Homo sapiens rodhesiensis. Per Tim White, se pòt pensar qu'Homo rhodesiensis estosse er ancessor d'Homo sapiens idaltu (Herto) e qu'aguest estosse, ath sòn torn, er ancessor d'Homo sapiens. Totun, que non s'a pogut pas enqüera determinar nat relacion directa d'aguesta espècia.

Relacions e questions pauc clares

Homo rhodesiensis a, morfologicaments, quauques caracteristiques arcaiques comunes damb Homo erectus, Homo ergaster e Homo antecessor; d'autes que'l relacionen damb Homo heidelbergensis e Homo neanderthalensis mès era majoritat confermen era sua relacion damb Homo sapiens. Bères ues caracteristiques intermiejes que'l permeten comparar damb er Òme de Petralona.

Philipp Righmire pensa qu'es fossils africans deth Pleistocèn an d'éster includits ena espècia Homo heidelbergensis atau qu'Homo sapiens (1). Totun, qu'eth paleoantropològ francés Jean-Jacques Hubin pensa qu'Homo rhodesiensis apartenh a ua espècia ancessora der Òme de Neandertal pr'amor qu'aguest ei pas situat ena linha filogenetica d'Homo sapiens (2). Mès Tim White e sòns collegues díden qu'ei pauc probable qu'Homo rhodesiensis seja anterior a Homo sapiens idaltu (3).

Era majoritat de scientifics confermen qu'er Òme de Rodesia demorèc en Africa hè demest 125.000 e 300.000 annades.

Manzi pensa tanben qu'identificar coma ua soleta espècia Homo erectus e Homo sapiens ei hèr ua simplificacion grana que non deisha pas clara era preséncia decisiva des linhatges desseparats en es trobalhes macro-regionaus (4). Dempús d'annades, scientifics coma Koenigswald prepausen classar es descurbertes d'Euròpa e Africa laguens ua linha pre-nendertaliana e ua linha pre-sapiens (5).

Er estudi des alogrops umans der ADN mitocondriau e deth cromosoma Y a confermat que toti es umans actuaus an coma origina Africa. Atau, e maugrat es semblances, es fossils africans deth Pleistocèn miei apartenhen a ua linha evolutiva proche e son un grop desseparat dera linha evolutiva europea. Tà aperar aguestes populacions desseparades dera linha d'Homo sapiens cau alavetz utilizar eth nom d'Homo rhodesiensis tà arremercar ua espècia desseparada (6)(7).

Referències

1.- Rightmire, G. Philip (1998) « Human evolution in the Middle Pleistocene: The role of Homo heidelbergensis », Evolutionary Anthropology, Issues, News and Reviews, 6: 218-227.

2.- Hublin, Jean-Jaques (2001) « Northwestern African Middle Pleistocene hominids and their bearing on the emergence of Homo sapiens », in : L. Barham and K. Robson-Brown (eds.) Human Roots. Africa and Asia in the Middle Pleistocene: 99-121. CHERUB. Boston: Western Academic and Specialist Press.

3.- White, Tim D. et al.(2003) « Pleistocene Homo sapiens from Middle Awash, Ethiopia », Nature, vol. 423 (6491), p. 742-747.

4.- Manzi, G. (2004) « Human Evolution at the Matuyama-Brunhes Boundary », Evolutionary Anthropology: Issues, News and Reviews, vol. 13, p. 11-24.

5.- Koenigswald, G.H.R. von (1971) Historia del Hombre: 137-142. Madrid: Alianza Editorial.

6.- Arsuaga, J. L., Martinez, I., Lorenzo, C., Gracia, A., Munoz, A., Alonso, O. & Gallego, J. (1999) « The human cranial remains from Gran Dolina Lower Pleistocene site (Sierra de Atapuerca, Spain) », Journal of Human Evolution 37: p. 431-457

7.- Bermúdez de Castro, José Mª, Martinón-Torres, M., Sarmiento, S. & Lozano, M. (2003) « Gran Dolina-TD6 versus Sima de los Huesos dental samples from Atapuerca: Evidence of discontinuity in the European Pleistocene population? »; Journal of Archaeological Science 30: 1421-1428.

Bibliografia

. Asfaw, Berhane (1983) « A new hominid parietal from Bodo, middle Awash Valley, Ethiopia », American Journal of Physical Anthropology, vol. 61 (3), p. 367-371.

. Bermúdez de Castro, José Mª (2000) El chico de la Gran Dolina. Editorial Crítica. Barcelona. Conroy Glenn C., Gerhard W. Weber, Horst Seidler, Wolfgang Recheis, Dieter Zur Nedden and Jara Haile Mariam (2000) « Endocranial capacity of the Bodo cranium determined from three-dimensional computed tomography », American Journal of Physical Anthropology, vol. 113 (1), p. 111-118.

. Crow, Tim J. (editor) (2002) The Speciation of Modern Homo sapiens. Oxford University Pres. (ISBN 0-19-726311-9)

. Murrill, Rupert I. (1975) « A comparison of the Rhodesian and Petralona upper jaws in relation to other Pleistocene hominids », Zeitschrift für Morphologie und Anthropologie, vol. 66, p. 176-187.

. Murrill, Rupert Ivan (1981) Petralona Man. A Descriptive and Comparative Study, with New Information on Rhodesian Man. Springfield, Illinois: Ed. Charles C. Thomas Pub. Ltd. (ISBN 0-398-04550-X)

. Rightmire, G. Philip (1983) « The Lake Ndutu cranium and early Homo sapiens in Africa », American Journal of Physical Anthropology, vol. 61 (2), p. 245-254

. Singer Robert R. and J. Wymer (1968) « Archaeological Investigation at the Saldanha Skull Site in South Africa », The South African Archaeological Bulletin, vol. 23 (3), p. 63-73. Woodward, Arthur Smith (1921) « A New Cave Man from Rhodesia, South Africa », Nature, vol. 108, p. 371-372.