Vejatz lo contengut

Fava

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Hava)
Vicia faba
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Teca de Vicia faba

Classificacion APG III (2009)
Règne Plantae
Reng de precisar Angiospèrmes
Reng de precisar Dicotiledonèas vertadièras
Reng de precisar Nuclèu de las Dicotiledonèas vertadièras
Reng de precisar Rosidèas
Reng de precisar Fabidèas
Òrdre Fabales
Familha Fabaceae
Genre Vicia

Nom binominal

Vicia faba
L., 1753

La fava (Vicia faba) (del grèc fáva, φάβα) es una planta leguminosa cultuvada per la consomacion umana de son fruch fresc e sas ganas frescas, sècas o en farina. Lo nom fava s'aplica tant a la grana qu'al fruch, o a la planta entièra.

Descripcion botanica

[modificar | Modificar lo còdi]

La fava aperten al genre Vicia e es la planta «tipe» de la familha Fabaceae. Es una planta annala erbacèa robusta, pòt passar lo mètre de nautor. Las fuèlhas compausadas pennadas. Folíols ovals acabats en punta, de color glauc. L'inflorescéncia en rasim de dos a cinc flors (a vegada de flor solitària), amb la coròla blanca o ròsa amb pigalhada de negra. Lo fruch es un legum que conten las granas de forma ovala e plana, las favas.

La fava a doas formes de varietats principalas:

  • Varietat "màger": planta de 40 a 120 cm de nautor, lo sieu fruch, la fava, se consoma fresc al començament de son desvolopament. Se manja tanben la teca entièra. Tanben s'utilisava la farina de granda valor proteïca que se'n trissava. Es planta d'òrta que se cultiva en mitan arid.
  • Varietat "minor" o fava dels cavals es mai rustica que mesura de 30 a 50 cm e que lo fruch sec es mai pichon que la varietat precedenta. Es planta de plen camp e se profièchat per ne far un aliment pel bestial.
  • Varietat de las faveròlas, que pòt conténer fins a 45% de proteïna bruta, es destinada sonque a l'alimentacion animala.
Planta florida
  • Semenada: Es la planta tipica planta de tèrras puslèu fòrtas o argilosas. En climats temperats se semena de setembre en novembre e dins los mai fregs en febrièr.
  • Resisténcia a geladas: La part aeriana supòrta de geladas leugièras (fins a 4 jos zèro) e mai un còp gelada la planta tòrna a rebrotar. Sas flors e tecas recentament espelidas las supòrtan pas al delà de 1 o 2 jos zèro.
  • En cultura: Deserbatge mecanic o amb erbicids, dins los òrts se calça la tèrra a la planta per l'enfortir. Dins l'engrais se cal pas incorporar d'azòt, que lo sintetiza per simbiòsi amb de microorganismes (Rhyzobium). La culhida es manuala dins l'òrta e mecanizada dins la culturas de plen camps.
  • Malautiás e parasits: Es fòrça atacada pel pesolh negre de la fava (Myzus fabae), subretot per la semenadas fachas tròp tard, mas es en general la mai rustica de las leguminosas.
Favas de la varietat Histal


Proprietats del fruch

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo fruch de las favas, la grana es un legum tanben nomenat fava, a un naut percentatge de proteïna (fins a 30%) e son apreciadas en plats vegetarians e vegans.