Glotonim
Lo mot «glotonim» o «glossonim» es un tèrme lingüistic que designa una lenga, o una família de lengas.[1][2] La disciplina dels noms de lenga se sòna la glotonomia (glossonomia) qu'es estreitament ligada amb d'autres estudis onomastics, particularament los que se concentran suls gentilicis e los coronims (noms d'airals geografics).
L'autoglotonim qualifica la lenga pròpria d'un pòble, mentre que l'eteroglotim se referís a las lengas d'autres pòbles. Los noms reconeguts de lengas son repertoriats a la Lista de còdis ISO 639-3. D'exemples de glotonims son «occitan» e «lenga d'òc»;[3] «catalan» e «valencian»;[4] «castelhan» e «espanhòl».
Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ Carpooran, Arnaud. Ethno-glossonymie et gestion des langues à Maurice (en francés), Tardor de 2010.
- ↑ Junyent, M. Carme. La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Projecte GELA, 1999, p. 94. ISBN 84-8063-374-3.
- ↑ Boyer, Henri; Alén Garabato, M.-Carmen. Occitan, patois, provençal... dans l’enquête « Famille » de l’INSEE-INED (1999) : les dénominations de la langue d’Oc (en oc, fr, en). DOI: [1].
- ↑ RESOLUCIÓ 2/2005, de 29 de març, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària de 9 de febrer de 2005, pel qual s'aprova el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià. (en catalan). dogv.gva.es.