Genovesa (arquitectura)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Genovesa de tres rengs jol reptant, cornissa orizontala, formant fronton, a Cliosclat (Daufinat).
Genovesa de tres rengs jol teulat, de revèrs orizontal de dos rengs sul penal, formant fronton, a Valença (Daufinat).
Genovesa formant fronton arredondit, a Dieulofet (Daufinat)
Genovesa combinada amb una cornissa en doucina capvirda, glèisa de Sant Pèire del Borg de Valença (Daufinat).

La genovesa es una barradura d'una abansteulada, (la fàcia inferiora d'una abansteulada)[1] formada d'un o mai rengs (d'un a quatre) de teulas canal en sortent sus la paret. Lo ròtle de la genovesa es d'un costat d'aparar la faciada del regòlament coma una cornissa, e de l'autre costat de suportar e contunhar l'aigavèrs de la teulada.

Origina[modificar | modificar la font]

Coma l'indica lo nom, la genovesa es originària d'Itàlia e benlèu son de maçons venent de Gènoa qu'aurián portat aquela particularitat en Occitània tota en passant per Provença. La tecnica se nomenava « a la genovesa ». Los primièrs escriches n'en contant datan dels ans 1630-1640. La genovesa venguèt al vam a l'epòca. Lo nombre de rengs testimònha de l'estatut social: los ostals modèsts an dos rengs, los proprietaris mai aisats n'an tres, quatre e fins a cinc. Aquelas distincions desapareguèron per se limitar a dos o tres rengs al sègle XIX. De per abans, e per fòrça bastits modèsts, l'abansteulada èra facha dels caps dels cabirons aparents e de pòsts.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. "A" (fr)Jean-Marie Pérouse de Montclos (dir.), Architecture : vocabulaire et méthode, Paris, Imprimerie nationale, 1977