Frits Bernard

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Frits Bernard (n. Rotterdam, 28 d'agost de 1920; † ibidem 23 de mai de 2006) foguèt un psicològ, sexològ, activista pels dreches dels omosexuales[1] e pionièr de l'activisme pedofile als Païses Basses.[2] Expèrt en pedofilia,[3] publiquèt un grand nombre d'òbras scientificas sus aquel tèma. Foguèt fondator, en lo decènni de 1950, d'Enclave Kring,[4] un grop consacrat a l'estudi de la pedofilia, e membre destacat de l'Associacion per l'Avançada de l'Investigacion Cientificosocial de la Sexualitat.

Biografia[modificar | modificar la font]

E mai se nais als Païses Basses, Bernard se transpòrta amb 7 ans a Catalonha, ont estúdia a l'escòla Alemanda Internacionala de Barcelona e apren catalan, castelhan, francés e anglés. Pauc abans de la Segonda Guèrra Mondiala tòrna als Païses Basses. Estúdia psicologia a l'Universitat d'Amsterdam e fa lo doctorat a l'Universitat Radboud de Nimèga, amb Theo Rutten. En aquela epòca coneis l'escrivan e poèta John Hanlo.[5]

En los ans cinquanta se jonh al Cultuur en Ontspannings-Centrum (COC), l'associacion de defensa dels dreches dels omosexuales mai important dels Païses Basses, e escriu, jol pseudonim de Victor Servatius, per Vriendshap [Amistat], la revista de l'associacion, un grand nombre d'articles, dempuèi una perspectiva scientifica, sus omosexualitat e tanben, pel primièr còp, sus pedofilia.[6] En aqueles ans fonda Enclave Kring, la primièra associacion de l'activisme pedòfil, amb embrancaments internacionales.[7] Lo 1960 publica dos romans sus la pedofilia, Costa Brava, eerste Nederlandse druk [Minoritat perseguida].[8] e Vervolgde Minderheid [9] Tanben edita un bulletin informatiu sul tèma, organiza de conferéncias e ofrís supòrt als pedofiles.

En 1964, un cambiament en la redaccion de Vriendschap l'empedís de contunhar en collaborant amb lo COC. A la fin dels ans seissanta, Bernard tròba en la Societat Neerlandesa per la Reforma Sexuala (NVSH) un terren favorable per los sieus estudis. En 1972 publica, en collaboracion amb Edward Brongersma, Wijnand Sengers, Peter van Eeten e Ids Haagsma, lo libre Sex met Kinderen [Sèxe amb mainats],[10] lo primièr estudi exaustiu sus la pedofilia, publicat per la NVSH. Aquela òbra preparariá los fondaments pel movement activista pedofile dels ans setanta a Euròpa Occidentala.

Als ans setanta, l'activisme pedofile iniciat per Bernard e d'autras, aital coma los postulats de las siás investigacions scientificas, atenhon un cèrt progrès en lo debat sus la pedofilia als Païses Basses e en autres luòcs d'Euròpa e los Estats Units. Totun, lo movement començariá a retrocedir a comptar dels ans ochanta. Bernard se jubila en 1985, mas contunha de publicar de trabalhs sus la pedofilia e d'autres tèmas ligats a la sexualitat fins a la siá mòrt, en 2006.

Lo 1987 apareguèt coma convidat especial dins lo programa en dirècte de Phil Donahue a la NBC, The Phil Donahue Show (transmés a travèrs de 250 canals de television dels Estats Units e lo Canadà) e defendèt dobertament la pedofilia e l'activisme pedofile pendent una ora sens interrupcions, amb lo supòrt d'un jove de 23 ans que pendent la siá mainadesa aviá mantengut de relacions sexualas amb adults.[11] Aquel fach resulta important, doncas que 1987 èra una data que l'activisme pedofile s'afrontava ja a una ostilitat publica coma va mai mai granda, en comparason amb la situacion dels ans setanta.

En una entrevista de 1988, Bernard diriá que fins aquel moment el meteis, coma part de lo sieu trabalh psicologic e tanben coma testimòni expèrt autorizat en divèrses litigis, aviá tractat amb "mai de mil adults pedòfils e amb aperaquí tres mil mainats e adolescents qu'avián mantengut de contactes [sexuales] amb adults".".[12]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Paidika: The Journal of Paedophilia, Vol. I, num. 2, autumne 1987, pp. 35-45.
  2. Mächtiges Tabu. Der Spiegel, 21-7-1980.
  3. Santiago, Pablo. "La pedofilia como fenómeno psiquiátrico". Alicia en el lado oscuro. Madrid: Imagine, 2004, p. 196. ISBN 84-95882-46-9.
  4. Sandfort, Theo; Brongersma, Edward; Alex, Van Naerssen. Male Intergenerational Intimacy: Historical, Socio-Psychological, and Legal Perspectives. Nòva York/Londres: Haworth Press, 1991. ISBN 978-0-918393-78-4.
  5. Frits Bernard. NAMBLA.
  6. Gieles, Frans. In memoriam: Dr. Frits Bernard. Koinos, Vol. 51, num. 3, 2006.
  7. Bernard, Frits. "The Dutch Paedophile Emancipation Movement". Paidika: The Journal of Paedophilia, Vol. 1, num. 2, 1987, pp. 35-45.
  8. Bernard, Frits (Victor Servatius). Costa Brava, eerste Nederlandse druk. Rotterdam: Enklave, 1960.
  9. Bernard, Frits (Victor Servatius). Vervolgde Minderheid, met een wetenschappelijk nawoord: Homosexualiteit en wetenschap: eerste Nederlandse druk. Rotterdam: Enklave, 1960.
  10. Bernard, Frits; Brongersma, Edward; Sengers, Wijnand; Van Eeten, Peter; Haagsma, Ids. Sex met kinderen. Le Haya: NVSH, 1972.
  11. Sandfort, Theo. "Boy Relationships: Different Concepts for a Diversity of Phenomena". Journal of Homosexuality, num. 20, 1990.
  12. Leopardi, Angelo. Der pädosexuelle Komplex. Frankfurt: Foerster Verlag, 1988. ISBN 3-922257-66-6. (in germano)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]