Evangèlis sinoptics

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Evangèlis sinòptics)
Johann Jakob Griesbach, biblista alemand. Lo títol de lo sieu libre Synopsis, edicion critica que presentavan los evangèlis de Matèu, Marc e Luc en colomnas parallelas per ne facilitar la comparason, donèt a denominacion «evangèlis sinoptics».

Los evangèlis sinoptics son tres dels evangèlis canonics, aqueles de Matèu, de Marc e de Luc. Lo tèrme sinoptic es format del grèc συν (*syn, "ensems") e οψις (*opsis, "veire"). Los tres primièrs evangèlis son nomenats sinoptics que respondon a un meteis esquèma literari de fons e que contenon fòrça materials comuns, de tal biais qu'es possible d'obténer una «vision d'ensems» dels tèxtes. En 1766 J.J. Griesbach presentèt son sinòpsi suls tres evangèlis, organizant las partidas comunas en colomnas. L'estudi de Griesbach venguè popular dins lo mitan academic, que menèt a nomenar los tres evangèlis "los sinoptics". Per justificar aquel fenomèn -lo problèma sinoptic- se donèt de diferentas explicacions, a vegada fòrça complicadas. Se pòt pas dire que los sabent sián arribats a de conclusons unanimas. Mas s'admet ara, amb nuanças, la teoria de las doas fonts: l'Evangèli segon Marc seriá lo mai d'ancian dels evangèlis. Los evangèlis segon Luc e Marc dependrián, sens qu'i aja de contactes l'un amb l'autre, de l'Evangèli segon Marc; de mai, integrarián un document comun ambedos, mas desconegut de Marc (la nomenada font Q, que consistissiá en una colleccion de paraulas de Jèsus); d'autre costat, caldriá considerar las quitas tradicions que serián arribats tan cap a Marc qu'a Luc. Doncas, malgrat que daissa unas questions sens la resòlvre, la teoria o ipotèsi de las doas fonts (Evangèli segon Marc e Q) dona rason a fòrça problèmas someses per l'analisi dels tèxtes. Dins los tres evangèlis sinoptics se pòt resseguir un esquèma basic semblable:

  1. Preparacion del ministèri de Jèsus (Mt 1,1-4,11; Mc 1,1-13; Lc 1,1-4,13).
  2. Ministèri de Jèsus en Galilèa (Mt 4,12-16,12; Mc 1,14-8,26; Lc 4,14-9,50).
  3. Pujada de Jèsus a Jerusalèm (Mt 16,13-20,34; Mc 8,27-10,52; Lc 9,51-19,44).
  4. Ministèri de Jèsus a Jerusalem. Passion, mòrt e resurreccion (Mt 21,1-28,20; Mc 11,1-16,8; Lc 19,45-24,53).

Cada evangelista distribuís los materials del biais que li sembla mai oportun. Luc, el, explica brèvament l'ascension de Jèsus (Lc 24,50-53), scèna que tornarà utilizar al començament del libre dels Actes dels Apòstols (Ac 1,3-11). Per se far una idèa de la realitat sinoptica e de las relacions entre los evangèlis de Matèu, Marc e Luc, vaquí l'estatistica seguenta:

  • versets comuns als tres evangèlis: 330.
  • versets Comuns a Matèu e Marc: 178.
  • versets Comuns a Luc e Marc: 100.
  • versets Comuns a Matèu e Luc: 230.
  • versets Pròpris de Marc: 53.
  • versets Pròpris de Matèu: 330.
  • versets Pròpris de Luc: 500.

Lo fach sinòptic nos mòstra lo respècte que las primièras comunautats crestianas sentisson per la tradicion del quita Jèsus. Pasmens, aquela tradicion se desvolopèt pas de biais mecanic, mas s'exprimiguèt en memòria viva d'una fe que trobèt pauc a pauc son expression escricha. Se pòt parlar, doncas, d'una creativitat sens regret a l'ora de quichar la Paraula de la vida practica de las gents de cada epòca e de cada mitan. Lo resultat es una actualizacion del messatge de Jèsus e del messatge sus Jèsus.[1]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

  • Problèma sinoptic
  • Font Q
  • Evangèli de Marcion

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  1. Bíblia Catalana.