Tales de Milet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Tales de Milet

Tales de Milet, apelat Tales, foguèt un filosòf e sabent grèc nascut a Milet cap a -625 e mòrt cap a -­547 dins la meteissa vila d'Ionia. Son paire èra Examyes e sa maire Cleobulina. Foguèt l'un dels Set savis de Grècia antica e lo fondador cujat de l'escòla milesiana. Mas sas capcièras son pas cèrtas. D'unes coma Diogènes Laèrci dison qu’es nascut mailèu cap a -­640 e qu’es mòrt a 78 ans o d’autres encara dison qu’es mòrt a 90 ans (fins a -550). Una legenda conta qu’es un davalaire de reis mitics de Fenicia, los Thélides.

Teorèmas[modificar | Modificar lo còdi]

Tales de Milet es abans tot un celèbre matematician. Es l'autor de mantuns teorèmas, que n'avètz aquí dos :

1. Se un triangle es inscrit dins un cercle amb un costat del triangle per diamètre del cercle, alara aqueste triangle es rectangle e lo som rectangle es opausat al diamètre del cercle.

triangle inscrit

2. Teorèma de Thalès

Teorèma de Thalès

DE/BC = AE/AC = AD/AB

Astronomia[modificar | Modificar lo còdi]

Tales es considerat comma un dels fondadors de l’astronomia :

‐ descriuvèt la Pichòta Orsa e aconselhèt als marins de s’en servir per se guidar,

‐ Calculèt la durada de l’annada,

‐ Avalorèt lo diamètre aparent del Solelh e las grandors relativas d’aqueste astre e de la Luna, en s'adjudant d'un instrument tal qu'un gnòmon[1] o un baston vertical li permetent de mesurar la portada de l'ombra del solelh.

L'interès de Tales de Milet per l'astronomia lo butèt a far de nombrosas observacions sus las constelacions. Seriá estat lo primièr a notar lo viatge del solelh entre los dos tropics. Provèt tanben que mantunas estelas èran pas totas fixas per rapòrt a las autras. Foguèt lo primièr a constatar que l'annada comptava pas 365 jorns, mas 365 e un quart.

gnòmon

Sejorn en Egipte[modificar | Modificar lo còdi]

Segon las traças escrichas, passèt son enfància en Egipte ont poguèt acquerir sas coneissenças mercés a l’ensenhament dels prèires. Mas es possible que lo sejorn egipcian foguèsse ajustat a sa legenda. En Egipte, foguèt le primièr a calcular la nautor de la piramida de Kheops a Giza.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Gnòmon: un gnòmon es lo nom mai simple del cadran solari: un baston plantat verticalament dins lo sòl.