Equacion de Kaya

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'equacion de Kaya liga las emissions antropicas de dioxid de carbòni (CO2) a de paramètres d'òrdre demografic, economic e energetic. Lo nivèl total d'emission se pòt exprimir coma lo produit de quatre factors : la populacion, lo PIB per abitant, l'intensitat energetica e lo contengut en CO2 de l'energia consomada. Es utilizada per analisar o simular l'evolucion de las emissions mondialas de CO2 dins l'encastre de las politicas de luta contre lo rescalfament climatic.

L'equacion de Kaya es l'aplicacion a las emissions de CO2 de las equacions genericas I = PAT que visan a ligar un impacte sus l'environament als factors P (Populacion), A (Riquesa (Affluence en anglés) e T (Tecnologia)[1]. Foguèt desvolopada per Yoichi Kaya, un economista de l'energia japonés[2].

S'escriu :

amb :

  • CO2 : emissions antropicas mondialas de CO2 ,
  • POP : populacion mondiala,
  • PIB : PIB mondial,
  • E : consomacion d'energia primària mondiala

e :

  • PIB / POP : PIB per abitant. Es una mesura del nivèl de vida mejan.
  • E / PIB : intensitat energetica del PIB. Es la quantitat d'energia que cal far servir per produire un euro de bens o servicis.
  • CO2 / E : contengut en CO2 de l'energia. Es la quantitat de CO2 que cal emetre per dispausar d'una quantitat d'energia donada. Depend de la part de divèrsea fonts d'energia dins la consomacion mondiala. Per o far baissar, cal aumentar la part de las energias "sens carbòni".

Òm pòt verificar la coeréncia (validitat) matematica d'aquela equacion en simplificant los tèrmes fins a obténer :

Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]

L'equacion de Kaya es utilizada per lo Grop Intergovernamental sul Cambiament Climatic (GICC) per analisar l'evolucion de las emissions de CO2. Aital, dins son rapòrt de 2014, lo GICC mòstra que la fòrta auça de la creissença annadièra de las emissions de CO2 sul periòde 2000-2010 (2,4 %/an) respècte als decennis precedents resulta d'una fòrta progression du PIB mondial per abitant, de la contunhacion de la creissença de la populacion e d'un alentiment de l'amelioracion de l'intensitat energetica du PIB. D'autre latz, del fait de l'utilizacion crescuda del carbon, la tendància a la baissa del contengut en CO2 de l'energia qu'èra estada observada dins los decennis precedents s'es inversada[3].

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. P. E. Waggoner e J. H. Ausubel, « A framework for sustainability science: A renovated IPAT identity », PNAS, vol. 99, no 12,‎ , p. 7860
  2.  {{{títol}}}. ISBN 9280809113.