Agustin d'Ipòna : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.1) (Robòt Apondre: rm:Augustinus da Hippo |
m Robòt Modificar: zh:奥古斯丁 (希波主教); changement de type cosmétique |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
<!-- Article redigit en lengadocian --> |
<!-- Article redigit en lengadocian --> |
||
{{1000 fondamentals}} |
{{1000 fondamentals}} |
||
[[ |
[[Fichièr:Augustinus 1.jpg|200px|right|thumb|Sant Agustin]] |
||
'''Aurelian Agustin''' (''Aurelius Augustinus''), mai conegut coma '''Agustin d'Ipòna''' o '''Sant Agustin''' ([[13 de novembre]] de [[354]] - [[430]]) nasquèt a [[Tagaste]] (Numídia) benlèu ''Tajelt'' de uèi. Filh d'una maire [[Cristianisme|crestiana]] (Monica) e d'un paire pagan (Patrici, mòrt vèrs 424), recebèt una educacion de tradicion pagana (latina): [[retorica]], estudi d'autors latins, etc. |
'''Aurelian Agustin''' (''Aurelius Augustinus''), mai conegut coma '''Agustin d'Ipòna''' o '''Sant Agustin''' ([[13 de novembre]] de [[354]] - [[430]]) nasquèt a [[Tagaste]] (Numídia) benlèu ''Tajelt'' de uèi. Filh d'una maire [[Cristianisme|crestiana]] (Monica) e d'un paire pagan (Patrici, mòrt vèrs 424), recebèt una educacion de tradicion pagana (latina): [[retorica]], estudi d'autors latins, etc. |
||
Linha 9 : | Linha 9 : | ||
== Òbras == |
== Òbras == |
||
*[[Las Confessions]] |
* [[Las Confessions]] |
||
*[[La Ciutat de Dieu]] |
* [[La Ciutat de Dieu]] |
||
*[[La Trinitat]] |
* [[La Trinitat]] |
||
[[Categoria:Sant|Agustin]] |
[[Categoria:Sant|Agustin]] |
||
Linha 104 : | Linha 104 : | ||
[[war:Agustin han Hipona]] |
[[war:Agustin han Hipona]] |
||
[[yo:Augustine ará Híppò]] |
[[yo:Augustine ará Híppò]] |
||
[[zh: |
[[zh:奥古斯丁 (希波主教)]] |
Version del 11 junh de 2011 a 20.12
Aurelian Agustin (Aurelius Augustinus), mai conegut coma Agustin d'Ipòna o Sant Agustin (13 de novembre de 354 - 430) nasquèt a Tagaste (Numídia) benlèu Tajelt de uèi. Filh d'una maire crestiana (Monica) e d'un paire pagan (Patrici, mòrt vèrs 424), recebèt una educacion de tradicion pagana (latina): retorica, estudi d'autors latins, etc.
S'inicièt en la filosofia gràcias a las òbras de Ciceron. Estudièt e ensenhèt a Cartage, Roma e Milan, vila ont faguèt l'experiéncia del maniqueïsme de l'escepticisme, que apuèi abandonèt pel platonisme.
Se convertiguèt al cristianisme qu'aviá 32 ans. Foguèt ordenat prèire en 391 e en 396 elegit evesque d'Ipòna. Son influéncia es enòrma, puèi que es considerat coma un dels pensaires fondamentals de l'istòria occidentala.