Castellers : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 9 : Linha 9 :
Las purmèras informacions qu'avem deus ''castellers'' que son deu XVIII sègle dab lo nom de ''Ball de Valencians''. Aquestes ''Balls de Valencians'' qu'eran petits bastiments que's realizavam en acabar las processons religioses. De la rivalitat deus diferents grops de ''Valencians'' tà har lo bastiment mei haut que vadon los ''castells'' modernes. Qu'existissen dejà dus grops de [[Xiquets de Valls]] a la debuta deu XIX sègle.
Las purmèras informacions qu'avem deus ''castellers'' que son deu XVIII sègle dab lo nom de ''Ball de Valencians''. Aquestes ''Balls de Valencians'' qu'eran petits bastiments que's realizavam en acabar las processons religioses. De la rivalitat deus diferents grops de ''Valencians'' tà har lo bastiment mei haut que vadon los ''castells'' modernes. Qu'existissen dejà dus grops de [[Xiquets de Valls]] a la debuta deu XIX sègle.


Que i avó un purmèr moment d'aur en l'istòria deus ''castellers'' pendent la dusau meitat deu XIX sègle dab lo bastiment de ''castells'' de 9 solèrs. Aqueste purmèr moment d'aur qu'arribà a la fin hens los purmèrs ans deu XX sègle e las annadas 20 qu'estó suul pic de desaparèisher. Fin finala la tradicion que seguí viva e pauc a pauc qu'anà en recuperar los niveus viscuts hens la purmèra edat d'aur deus ''castells'' deu XIX sègle. Uei dia que vivem la dusau edat d'aur dab bastiments que hasèva quasi 100 ans que non se podevan véder.
Que i avó un purmèr moment d'aur en l'istòria deus ''castellers'' pendent la dusau meitat deu XIX sègle dab lo bastiment de ''castells'' de 9 solèrs. Aqueste purmèr moment d'aur qu'arribà a la fin hens los purmèrs ans deu XX sègle e las annadas 20 qu'estó suul pic de desaparèisher. Fin finala la tradicion que seguí viva e pauc a pauc qu'anà en recuperar los niveus viscuts hens la purmèra edat d'aur deus ''castells'' deu XIX sègle. Uei dia que vivem la dusau edat d'aur dab bastiments que hasèva quasi 100 ans que non se podèvan véder.


== ''Colles castelleres'' ==
== ''Colles castelleres'' ==

Version del 6 abril de 2011 a 09.33

Los Castellers de la Vila de Gràcia a Lhèida (24-10-2009)

Los Castellers que son ua tradicion de Catalonha que consistís en montar piramidas umanas. Los castells que son los bastiments resultat d'aquesta activitat. Aquestes bastiments que's realizan au son de la gralla, instrument tradicionau catalan. Las personas que participan d'aquesta activitat, que's sonen tanben castellers e s'abilhen dab ua faixa, pantelons blancs e ua camisa deu color deu grop (colla en catalan) que representen. Casteller qu'ei un mot catalan qu'identifica las personas que basteishen castells; castell en occitan que significa castèth.


Los bastiments o castells resultat d'aquesta activitat que poden estar desempuish 6 solèrs dinc a 10. Lo nom de cada bastiment que identifica, purmèr, lo nombre de personas que i a hens cada solèr e, dusau, lo nombre de solèrs de la construccion. Atau donc, un 4 de 8 que son 4 personas per solèr e un totau de 8 solèrs.

Istòria

Las purmèras informacions qu'avem deus castellers que son deu XVIII sègle dab lo nom de Ball de Valencians. Aquestes Balls de Valencians qu'eran petits bastiments que's realizavam en acabar las processons religioses. De la rivalitat deus diferents grops de Valencians tà har lo bastiment mei haut que vadon los castells modernes. Qu'existissen dejà dus grops de Xiquets de Valls a la debuta deu XIX sègle.

Que i avó un purmèr moment d'aur en l'istòria deus castellers pendent la dusau meitat deu XIX sègle dab lo bastiment de castells de 9 solèrs. Aqueste purmèr moment d'aur qu'arribà a la fin hens los purmèrs ans deu XX sègle e las annadas 20 qu'estó suul pic de desaparèisher. Fin finala la tradicion que seguí viva e pauc a pauc qu'anà en recuperar los niveus viscuts hens la purmèra edat d'aur deus castells deu XIX sègle. Uei dia que vivem la dusau edat d'aur dab bastiments que hasèva quasi 100 ans que non se podèvan véder.

Colles castelleres

Colles de dehòra los País Catalans

Colles universitàries