Banca : Diferéncia entre lei versions
m Wikipedia python library |
→Istòria de la banca : +img |
||
Linha 6 : | Linha 6 : | ||
== Istòria de la banca == |
== Istòria de la banca == |
||
[[File:Paolo Monti - Serie fotografica - BEIC 6336964.jpg|thumb|1970]] |
|||
A l'[[Edat Mejana]], los cambistas (banquièrs d'uèi), avián los [[burèls]] dins de luòcs que lo èran autrejats dins las [[fièra]]s, a l'air liure o jos cobèrts. Aquel burèl èra fòrça simple doncs e sovent constiut d'un banc o una planca sus estaudèls; aquela planca es çò que se nomenava la banca. Sus ela se comptava l'argent, se fasian los pagaments e las collèctas e tot tipes d'operacions bancàrias. |
A l'[[Edat Mejana]], los cambistas (banquièrs d'uèi), avián los [[burèls]] dins de luòcs que lo èran autrejats dins las [[fièra]]s, a l'air liure o jos cobèrts. Aquel burèl èra fòrça simple doncs e sovent constiut d'un banc o una planca sus estaudèls; aquela planca es çò que se nomenava la banca. Sus ela se comptava l'argent, se fasian los pagaments e las collèctas e tot tipes d'operacions bancàrias. |
||
Version actuala en data del 10 novembre de 2017 a 14.25
Una banca es una institucion financièra, los servicis qu'an a veire amb los afars de prèsts, credits, cambis, eca.
Istòria de la banca[modificar | Modificar lo còdi]
A l'Edat Mejana, los cambistas (banquièrs d'uèi), avián los burèls dins de luòcs que lo èran autrejats dins las fièras, a l'air liure o jos cobèrts. Aquel burèl èra fòrça simple doncs e sovent constiut d'un banc o una planca sus estaudèls; aquela planca es çò que se nomenava la banca. Sus ela se comptava l'argent, se fasian los pagaments e las collèctas e tot tipes d'operacions bancàrias.
La banca o lo sistèma bancari, es l'ensems d'entitats o institucions que, dins d'una economia determinada, rendon de servicis de banca. La primièra trapanèla automatica foguèt plaçada al Reialme Unit en 1967[1]
I a diferentas classas de bancas segon l'origina del capital o segon lor tipe d'operacions:
Bancas segon l'origina del capital[modificar | Modificar lo còdi]
- Bancas publicas: Lo capital es aportat per l'Estat.
- Bancas privadas: Lo capital es aportat per accionaris privats.
- Bancas mixtas: Lo capital es format amb apòrts privats e oficials.
Bancas segon lo tipes d'operacion[modificar | Modificar lo còdi]
- Bancas correntas: son las mai comunas que tractan amb las gents. Lor operacions abitualas incluson de despauses en compta a compta, caissa d'estalviament, prèsts, recòbrament, gardia de titòls e valors, locacion de caissas fòrtas, finançament, etc.
- Bancas especializadas: an una finalitat credit especifica.
- Bancas d'emission: bancas oficialas que lor ròtle es acualament comfondut amb las bancas centrala.
- Bancas centralas: Son las bancas de categoria superiora qu'autrjan lo foncionament de las instiucion de credits, las supervisan e las contrarotlan.
- Bancas de detalh: Son aquelas que canalizan las ressorsas financièras del mercat mejans d'autres institucions financièras que agisson coma intermediaris. Son utilizadas fondamentalament per canalizar la ressorsas cap a de sectors productius.
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ (ca)Avui, 3 de mai de 2008, p. 20