863 : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
|||
Linha 31 : | Linha 31 : | ||
En [[Anatolia]], incursions d'amplor (entre {{formatnum:20000}} e {{formatnum:40000}} òmes) menadas per doas armadas aràbias de l'[[Emirat de Melitèn]] — vassau fòrça autonòm dau [[Califat abbassida]] — que pilhèron la regions de Capadòcia, especialament la vila de Tiana. I foguèron atacats e desfachs per l'emperaire [[Miquèu III (emperaire)|Miquèu]] au [[Batalha dau Prat de l'Evesque|Prat de l'Evesque]] mai, en despiech de pèrdas importantas, l'incursion contunièt e lei Bizantins deguèron esperar de renfòrç car avián tanben de pèrdas importantas de remplaçar. Aquò permetèt a un còrs d'Arabis ({{formatnum:8000}} òmes) d'agantar la [[Mar Negra]] a Amisos. Una armada bizantina fòrça importanta (fins a {{formatnum:50000}} òmes) dirigida per [[Petronas]] (segon lei fònts bizantinas ostilas a [[Miquèu III (emperaire)|Miquèu III]]) ò per l'emperaire (segon lei fònts aràbias) capitèt de leis enceuclar e de leis anientar a [[Batalha de Poson|Poson]]. Aquela batalha afebliguèt grèvament l'[[Emirat de Melitèn]] e marquèt lo començament de la reconquista bizantina en [[Orient]]. |
En [[Anatolia]], incursions d'amplor (entre {{formatnum:20000}} e {{formatnum:40000}} òmes) menadas per doas armadas aràbias de l'[[Emirat de Melitèn]] — vassau fòrça autonòm dau [[Califat abbassida]] — que pilhèron la regions de Capadòcia, especialament la vila de Tiana. I foguèron atacats e desfachs per l'emperaire [[Miquèu III (emperaire)|Miquèu]] au [[Batalha dau Prat de l'Evesque|Prat de l'Evesque]] mai, en despiech de pèrdas importantas, l'incursion contunièt e lei Bizantins deguèron esperar de renfòrç car avián tanben de pèrdas importantas de remplaçar. Aquò permetèt a un còrs d'Arabis ({{formatnum:8000}} òmes) d'agantar la [[Mar Negra]] a Amisos. Una armada bizantina fòrça importanta (fins a {{formatnum:50000}} òmes) dirigida per [[Petronas]] (segon lei fònts bizantinas ostilas a [[Miquèu III (emperaire)|Miquèu III]]) ò per l'emperaire (segon lei fònts aràbias) capitèt de leis enceuclar e de leis anientar a [[Batalha de Poson|Poson]]. Aquela batalha afebliguèt grèvament l'[[Emirat de Melitèn]] e marquèt lo començament de la reconquista bizantina en [[Orient]]. |
||
=== |
=== [[Asia]] === |
||
==== [[Califat abbassida|Califat Abbassida]] ==== |
|||
* |
|||
Destruccion d'una tropa [[Califat abbassida|abbassida]] mandada còntra lei possessions [[Empèri Bizantin|bizantinas]] e [[Armenia|armèni]] d'[[Anatolia]] a [[Batalha de Poson|Poson]]. L'armada abbassida i perdiguèt mai de {{formatnum:6000}} òmes entraïnant una revòuta novèla dei populacions e dei soudats arabis — sostenguts per lei militars d'autrei pòbles — de [[Bagdad]]. Una guèrra santa foguèt declarada còntra lei Turcs per leis autoritats de la vila. Una insureccion dirigida per l'[[Alide]] [[Yahya ibn Umar]] se formèt e venguèt rapidament una menaça per lo poder centrau. |
|||
=== Arts === |
=== Arts === |
Version del 24 julhet de 2014 a 06.33
863
| |
---|---|
Ans : 860 861 862 863 864 865 866 Decennis : Autres calendièrs : |
Cronologia mensuala:
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec
Cronologias tematicas:
Literatura - Musica - Sciéncia - Espòrt
Aquesta pagina concernís l'an 863 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Euròpa
Empèri Bizantin
Perseguida de la crisi causada per la nominacion contrària au drech canonic de Foci coma patriarcat de Constantinòple amb una declaracion dau papa Nicolau Ièr que lo declarèt illegitim. D'autra part, capitada d'una mission d'evangelizacion dei Khazars menada per Ciril e Metòde.
En Anatolia, incursions d'amplor (entre 20 000 e 40 000 òmes) menadas per doas armadas aràbias de l'Emirat de Melitèn — vassau fòrça autonòm dau Califat abbassida — que pilhèron la regions de Capadòcia, especialament la vila de Tiana. I foguèron atacats e desfachs per l'emperaire Miquèu au Prat de l'Evesque mai, en despiech de pèrdas importantas, l'incursion contunièt e lei Bizantins deguèron esperar de renfòrç car avián tanben de pèrdas importantas de remplaçar. Aquò permetèt a un còrs d'Arabis (8 000 òmes) d'agantar la Mar Negra a Amisos. Una armada bizantina fòrça importanta (fins a 50 000 òmes) dirigida per Petronas (segon lei fònts bizantinas ostilas a Miquèu III) ò per l'emperaire (segon lei fònts aràbias) capitèt de leis enceuclar e de leis anientar a Poson. Aquela batalha afebliguèt grèvament l'Emirat de Melitèn e marquèt lo començament de la reconquista bizantina en Orient.
Asia
Califat Abbassida
Destruccion d'una tropa abbassida mandada còntra lei possessions bizantinas e armèni d'Anatolia a Poson. L'armada abbassida i perdiguèt mai de 6 000 òmes entraïnant una revòuta novèla dei populacions e dei soudats arabis — sostenguts per lei militars d'autrei pòbles — de Bagdad. Una guèrra santa foguèt declarada còntra lei Turcs per leis autoritats de la vila. Una insureccion dirigida per l'Alide Yahya ibn Umar se formèt e venguèt rapidament una menaça per lo poder centrau.
Arts
Sciéncias e tecnicas
Economia
Naissenças
Decèsses