Valèri Bernard : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut

En linha

Version del 19 novembre de 2011 a 08.47

Valeri Bernard (Marselha, 10 de febrièr de 1860 - 6 d'octobre de 1936). Pintre, gravador e escrivan provençal.

Biografia

Sa familha èra sortida d'Avinhon. A 15 ans, comença l'Ecole des Beaux Arts a Marselha, abans de contunhar d'estudiar la pintura a París amb Alexandre Cabanel e Pierre Puvis de Chavannes.

Majoral del Felibritge en 1894, ne vendrà Capolièr de 1909 a 1919. Pauc a pauc, se vira cap a una concepcion globala de la lenga occitana (que per el inclusiá lo catalan), e compausa La legenda d'Esclarmonda dins aquel parlar mixte, que voliá unificador per totes. De 1930, foguèt president de la Societat d'Estudis Occitans.

Òbras paregudas

Li Balado d'Aram, 1883.
Li Cadarau, 1884
Guerro, ambe 11 gravaduras de l'autor, 1893
Bagatóuni, roman, 1894
La Pauriho, poèmas, 1899
Long la Mar Latino, poèma, 1908
L'Aubre en Flour, poèmas, 1913
La Legenda d'Esclarmonda, poèma en dotze cants, 1925
Lugar, 1925

Òbras postumas

Ligams

Tot sus Valèri Bernard (en francés)

@@ Linha 2 : / Linha 2 : @@
 == Biografia ==
-Sa familha èra sortida d'[[Avinhon]]. A 15 ans, comença l'Ecole des Beaux Arts a Marselha, abans de contunhar d'estudiar la pintura a París amb Alexandre Cabanel e Pierre Puvis de Chavannes.
+Sa familha èra sortida d'[[Avinhon]]. A 15 ans, comença l'''Ecole des Beaux Arts'' a Marselha, abans de contunhar d'estudiar la pintura a París amb Alexandre Cabanel e Pierre Puvis de Chavannes.
-Majoral del Felibritge en 1894, ne vendrà Capolièr de 1909 a 1919. Pauc a pauc, se vira cap a una concepcion globala de la langa occitana (que per el inclusiá lo catalan), e compausa ''La legenda d'Esclarmonda'' dins aquel parlar mixte, que voliá unificador per totes.
+Majoral del Felibritge en 1894, ne vendrà Capolièr de 1909 a 1919. Pauc a pauc, se vira cap a una concepcion globala de la lenga occitana (que per el inclusiá lo catalan), e compausa ''La legenda d'Esclarmonda'' dins aquel parlar mixte, que voliá unificador per totes.
 De 1930, foguèt president de la Societat d'Estudis Occitans.