Esfinx (mitologia grèga)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Esfinx funerari arcaïc, vèrs 570 AbC., Musèu nacional arqueologic d'Atenas.

Dins la mitologia grèga, l' Esfinx es la filha de Tifon (o d'Ortos) e d'Equidna. Es representada amb un bust de femna, un còs de cat e d'alas d'aucèl.

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Son nom ven del grèc ancian Σφίγξ que l'etimologia es pas segura. Lo rapòrt que los Grècs fasián amb lo verb σφίγγω, significant « escanar », es una etimologia populara qu'a pas de basa solida [1]; la forma originala es benlèu Φίξ, utilizat per Esiòde [2].

Mite[modificar | Modificar lo còdi]

L'Esfinx, enviada per Èra en Beocia après lo murtre del rei de Tebas, Laïos, comença a ravatjar los camps e a terrorizar las populacions. Avent aprés de las Musas una enigma, declara que daissará pas la província sonque quand qualqu'un l'aurá resolguda, apondent que tuará qual que siá que capitará pas. Lo regent, Creon, promet alara la man de la reina veusa Jocasta e la corona de Tebas a qui sacará de Beocia la creatura. Fòrça pretendents ensagèron, mas totes morriguèron. Arriba Edip, l'Esfinx li demanda:

«τί ἐστιν ὃ μίαν ἔχον φωνὴν τετράπουν καὶ δίπουν καὶ τρίπουν γίνεται»
« Quin, èsser d’una sola votz, a d’en primièr quatre cambas lo matin, puèi doas cambas lo miègjorn, e tres cambas la vespre
(Pseudoapollodòr, Bibliotèca, III, 5, 8)

«(…) Edip tròba la solucion: èra l’òme. De fach, quand es enfant, a quatre cambas, perque se desplaça amb quatre patas; adult, camina sus doas cambas; quand es vièlh, a tres cambas, quand s’apièja sus son pal»

Furiosa d'aver perdut l'escomesa, l'Esfinx se jeta del naut de son ròc (o dels barris de Tebas segon los autors) e morrís. Es atal que, Creon tenent sa promessa, Edip ven l'espòs de Jocasta, fasent atal amb sa maire una union incestosa.

Interpretacions[modificar | Modificar lo còdi]

L'Esfinx raubant un gojat, lecit ceramica atica de cara rojas, v. 420 AbC., Musèu nacional arqueologic d'Atenas (Inv. 1607).

Aquel afrontament entre Edip e L'Esfinx es fondamentalament diferent de los autre afrontaments mitologics. En efièch, se Eracles, Persèu o Tesèu venquon lors adversaris per la fòrça, Edip, coma Ulisses, trionfa subretot per son astucia e sa sagacitat.

E mai, Pausanias dona doas explicacions « istoricas » a la legenda de l'Esfinx: s'agiriá d'una expedicion pirata desfacha per Edip, arribant de Corint amb una granda armada, o ben d'una filha naturala de Laïos volent gardar lo tròn per ela.

Notas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Pierre Chantraine, Dictionnaire étymologique de la langue grecque, Paris, Klincksieck,‎ 1999
  2. Esiòde Teogonia, 326.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Font ancianas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Apollodòr, Bibliotèca (III, 5, 8).
  • Esiòde, Teogonia (v. 326).
  • Igin, Fablas (LXVII).
  • Pausanias, Descripcion de Grècia (IX, 26).

Estudis saberuts[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Lowell Edmunds, The Sphinx in the Oedipus legend, Königstein/Ts : A. Hain, 1981.
  • (fr)Jean-Marc Moret, Œdipe, la Sphinx et les Thébains. Essai de mythologie iconographique, 2 volumes, Genève, Institut suisse de Rome, 1984.
  • (fr)Thierry Petit, « Œdipe et le chérubin », revista Kernos, n°19, 2006. [url=http://kernos.revues.org/467 en linha]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus L'Esfinx grèga.