Discutir:Jan dau Melhau

Lo contengut de la pagina non es disponible dins una autra lenga.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Discutir:Joan dau Melhau)
Autras discussions [+]
  • Supression -
  • Neutralitat -
  • Drech d'autor -
  • Article de qualitat -
  • Bon article -
  • Lutz sus -
  • De far -
  • Archius -
  • Traduccion

Apres aver consultat directament Jan Dau Melhau (emb sa benediccion, donc), ai tornat modificar son nom, manca dins lo titre (faudriá que quauqu'un m'explique coma zo far). Considerem que prumierament, lo nom de l'autor a pas a esser chanhat contra sa volontat e son avis. Segondament, los noms d'artistes son pas oblijats de respondre a las nòrmas de las linguistica (se un grop occitan se vòu apelar Butterfly en ingles, perque faudriá revirar son nom en Parpalhon ?). E puei, la chausida dau nom "Jan" a ren d'una francisacion de "Joan", e tot lo monde sap qu'òm pòt pas dire de Melhau qu'es anti-normalisacion, emb çò que faguet per l'occitan !--Danís 11 d'oct de 2007 a 14:01 (UTC)

Danís, un còp mai, impausas ta chausida personala còntra lei règlas de foncionament de la Wikipèdia. 1 I a una presa de decision en cors sus aqueu subjècte, aquí, pòdes pas impausar TA decision personala a la plaça de la decision collectiva. 2 Ara per ara, aplicam dins Wikipèdia la Carta lingüistica, que demanda de respectar la nòrma classica: Joan melhor que Jan. 3 Alibèrt e Ronjat dison que Jan* es un francisme. As pas la competéncia necessària per decretar aicí, de maniera autoritària, que Jan* seriá pas un francisme. 4 En tot cas respectam la chausida personala de J(o)an dau Melhau perque indicam clarament la forma que chausís eu, dins lo començament de l'article. D'un costat i a una presentacion sopla e pluralista (que defendi), de l'autre costat i a una presentacion univòca, intoleranta e autoritària (que practicas). Seriás brave de respectar un foncionament pluralista e democratic de WP e te demandi d'arrestar d'impausar una vision unenca de la question.--Aubadaurada 12 d'oct de 2007 a 16:17 (UTC)
Donc, Aubadaurada, coma har dab lo grop Goulamas'K ?Trauca-Cap 12 d'oct de 2007 a 18:15 (UTC)
Goulamas'K es clarament una grafia afrancizada,e los quites sòcis del grop dison qu'an aprés la lenga a l'ostal e pas a l'escòla. Legeri la forma corrècta Golamàs'K escricha dins un article del jornal La Setmana consacrat al grop. Pensi que cal simplament senhalar dins l'article las doas formas, (çò qu'es ja fach), puèi se metre d'acòrd per la forma principala del títol, (e per aquò cal votar), tot en fasent una redireccion amb l'autra forma.Devèm ensajar de respectar a l'encòp la grafia normalizada e las causidas personalas de las personas e tot aquò d'un biais democratic.Jiròni 12 d'oct de 2007 a 19:17 (UTC)
Ai la meteissa opinion que Jiròni.--Aubadaurada 12 d'oct de 2007 a 20:00 (UTC)
Que vieni de començar un libe d'Yvon Bourdet que s'apèra L'éloge du patois ou l'itinéraire d'un occitan. L'autor que comença per un raconte deu temps qu'èra mainatge. Que'vs vau citar un tròç que s'es passat quan lo son pair es anat lo desclarar a l'estat civiu : Lorsque mon père avait été me déclarer à la mairie, il avait fait état du voeu de ma marraine, la soeur de ma mère, qui voulait m'appeler Yvan. L'instituteur-secrétaire de mairie s'étonna d'un tel choix : personne dans la commune, ni, à sa connaissance, dans tout le canton ne portait un tel prénom, ni non plus dans ma famille. Ma tante, qui vivait à Limoges, avait aimé ce nom dans un roman. Ce n'était pas une justification suffisante. L'instituteur persuada mon père de faire inscrire, comme premier prénom, François qui avait été prévu en second ; c'était là un prénom «bien de chez nous» ; (...). Que boti aquera citacion, pr'amor que'm sembla similaria a la de Melhau. Vaqui un òmi que s'es causit un nom, conscient de las nòrmas graficas, coneishut dab aqueth nom, e aicí, dens un espaci que's vòu estar occitan, donc dens ua mèna d'oposicion au centralisme frances e a l'unitarisacion, vaqui que son nom es "normalisat". Compreni pas tròp ... Wikipedia seré la seguida de l'estat civiu frances de la Tresau republica ? Bon e donc, per Butterfly, quina normalisacion ? Trauca-Cap 12 d'oct de 2007 a 20:17 (UTC)

Lo problèma de Joan/Jan (occitan autentic / occitan afrancesat) a ren a veire amb Yvon/Yvan (son pas de formas occitanas). Butterfly es pas un problèma, es un nom anglés, càmbia pas.--Aubadaurada 12 d'oct de 2007 a 20:29 (UTC)

Sei pas d'acòrdi, qu'es lo mesme probleme. Que qu'es que te fai creire que "Jan" es de l'occitan ?

En mai, vese pas perqué "Jan" podriá pas esser considerat coma un pitit nom. Ai benleu exagerat en dire Butterfly, mas lo sentiment es lo mesme : se una familha occitana apela son enfant Yannick, es que vas anar li chanhar son nom en "Joan" ? Enquera un còp, tròbe que cabussa dins l'Iper-normalisacion, au risc de copar completament lo pòple d'una Wiki occitana que li correspond pas. En mai d'aquò, n'en vau ajustar mai en dire que de tota faiçon per Melhau la question se pòt pas pausar, puei que "Jan Dau Melhau" es pas son vertadier nom, es una chausida completa, e sabe, perque es un amic, que la chausida de "Jan" siguet facha a l'expres, d'un costat per far chiar los linguistes iper-normaius coma tu Aubadaurada, e de l'autre per correspondre a una popluacion (son public en fach) pas enquera passada a la normalisacion. Es que los artistes serán longtemps condemnats a passar apres los linguistes ? As vertadierament l'intencion de far venir la Wiki una chausa de linguistes, per los linguistes ? Pensas pas que i a de las chausas mai importantas que de trompar lo monde ? Amistats, --Danís 13 d'oct de 2007 a 15:03 (UTC)

Fau respectar aquí la voluntat de la persona concernida, bòrd qu'es viva e qu'a donat aparentament son avejaire sus la question. Jan dau Melhau es Jan dau Melhau. Pas Joan dau Melhau. Parlem de quaucun qu'a causit e que conoisse lo sistema de transcipcion en grafiá classica. Ren de veire emé Roumaniho / Romanilha, que s'agís aquí de transcripcien d'un sistema a l'autre. Causiguèt coma faus-nom aqueu de Jan d'un biais conscient. Lo fau pas tocar. Après, siáu lo promier d'aver transcrich Petrone en Petròni bòrd que veniá dau latin Petronius. Mai aquita, de problèma n'i a pas. Ò alòr, vos faudrà transcriure tanben Moussu T en Monsur T, en còntra de sa voluntat. Joan-Mària Carlotti (Carlòts ?) en còntra de sa voluntat, qu'eu lo vòu escrich Jan-Màri Carlotti (e me l'a ben precisat personalament). La normalisacion pòu pas prene lo pas sus la causida conscienta deis artistas, subretot aquelei qu'an fach la causida de la grafiá classica. L'a una risca aquí de descredibilisar la tòca de la wiki en fent passar la linguistica avans la realitat enciclopedica. E, es estat dich, de qu'anam faire emé la Mal Coiffée, que cantan solament en occitan ? Aubadaurada, s'escrivi un article sus xxx dins la wiki francesa, es que lo faudrà batejar xxx, qu'es bessai ton nom vertadier d'estat civiu ? Es que faudrà transcriure Jan dau Melhau en Jean du Millau ò sabi pas qué ? Per Jaume Chirac, faudriá a tot lo mens que s'un pica Jacques Chirac sus la wiki òc, l'ague una redireccion sus Jaume Chirac. Perqué fau pas oblidar qu'un escolan d'occitan pòu aver un dorsier de far sus Jacques Chirac e que, se si vòu entressenhar sus la wiki òc, sauprà pas forçadament que Jacques si ditz Jaume. En de mai podriá esser Jacmes, James, etc...--Matieu Castel 16 d'oct de 2007 a 12:28 (UTC)

Un bocinon mai...[Modificar lo còdi]

Adieu a totes, Me fa patir de veire lo temps que se passa a debatre la forma que se deu causir (se faguèt ja meses enlà: [[1]] e participèri mai dins Arrestar lo confusionisme. Me sembla, en vista de la demanda (per ieu normala) d'un fum d'utilizaires favorables a servar la forma abituala Jan, que cal votar per la forma que semble mai legitima Joan o Jan. Vòli ensajar tanben de defendre ScArf acusat de pas èsser objectiu essencialament pel fach de pas èsser d'acòrdi amb qualques causidas, pensi clarament qu'es excessiu, soi pas convençut de la realitat d'aquesta acusacion. Personalament, pensi que ScArf qu'es benlèu pas un saberut, erudit, Deus ex Maquina en lingüistica, a fach son trabalh coma cal e aprecii bravament sas contribucions (en articles o en administracion) a l'Enciclopèdia... Tòrni apondre un bocin de la contribucion qu'aviái fach temps enlà per assabentar de mon abséncia de conviccion que la forma Jan siá un francisme coma es escrich sistematicament per almens una persona, l'abséncia d'atestacions claras dins los documents occitans implican pas la non-existéncia d'aquela forma... Sabi pas se jaune es atestat nimai e pasmens sèm pas "tornats" a auriòl e autras formas localas qu'an subreviscut malgrat l'erosion del temps...

"Acabi amb Jan/Joan. Semblariá qu'existiguèsse una poesia de Cerverí de Girona (trobador de temps passat e probablament pas afectat per la diglossia!) que se referís a "Jana" delgada, çò que deu supausar una forma masculina Jan. Ramenti que los noms pòdon aver de formas cortas Jèp per Josèp en occitan, Jep/Pep en catalan (que son probablament pas atestadas medievalament mas qu'o son ara, a mai Jan apareis coma una varianta de Joan dins lo diccionari Alcover e Moll consultable sus Internet) e l'existéncia de la dualitat Gian(ni)/Giovanni sembla indicar almens una tendéncia populara d'aver una forma un pèl pus (pas besonh de corregir aquí!) corteta. M'agrada tanben l'invencion de l'expression "jòc estetic non diglossic" per permetre la forma Raidako (completament diglossica, cresi, per encausa de la manca d'accent sus la darrièra sillaba a priòri! l'accentuacion sus la darrièra sillaba pòt sonque venir del francés, albiri!) e tolerar pas a l'artista Jan dau Melhau de gardar lo nom de tota sa vida professionala!!!"
e tanben
"Se recapituli plan la posicion supausadament sopla implica botar d'en primièr la forma normativa (mesa en plaça fa mens d'un an per una persona soleta o benlèu doas mas qu'an l'astre d'èsser demest los elegits tocats per la paraula alibertolafontina) perqué Joan se deu escriure Joan e se pòt pas escriure *Jan (qu'es atestat que s'escriguèt pas jamai aital!) e en posicion segondària la forma 1) emplegada pel musician 2) qu'es la sola que lo public coneis 3) que fonciona dempuèi mai d'un vintenat d'annadas e qu'a pas jamai geinat degun fins ara ni mai Lafont (a mens que li escriguèsse un molonàs de letras per li dire que sabiá pas escriure son nom! o sabi pas!)" Per clavar amb un argument lingüistic, s'es pas indicat que las vocalas -oa- an un problèma de foncionament dins una partida gròssa de l'ensems occitan (veire las resolucions coa > cò, coga, coeta etc... o proa > prò... sens comptar la preséncia de la -n finala tant modificadoira dins los parlars septentrionals...: pan > *pò...) Aquí, espèri que la causa serà votada, clavada puèi e que nos permetrà de bastir puslèu que de discutir. Perdon per aqueles que ma contribucion podriá geinar e/o ofuscar. Coralament, Capsot 17 d'oct de 2007 a 07:31 (UTC)

Ta contribucion me geina pas dau tot, e la tròbe mai que mai interessanta. Coma z'as dich, i a un probleme de realisacion de "oa" en lemosin (en Naut-Lemosin, subretot, chas io, en Peirigòrd, qu'es enquera mens clar, i a totjorn una esitacion entre prononciar o pas la "o". Mas per Melhau, la question se pausa pas, qu'es impensable de dire "Joan") e mai dins d'autras regions, pense : en Biarn, Joan de Nadau escriu Joan, mas prononça "Yan". Coma z'as sinhalat tanben, la realisacion de la "n" es tanben problematica, e la prononciacion de "Jan", sembla de còps a un "Zon"/"Zò"(qu'es pas aisat a rendre a l'escrich...). Qu'es pas dau tot mon ròtle perque sei pas qualificat per zo far, mas coma as començat de zo far, pòde dire que i a agut un probleme dempuei la debuta sus la normalisacion de queu nom. Aime pas dau tot criticar la grafia classica, mas se n'en 'ribem a daus afars entau, quò es que i a un probleme...

Puei sei vertadierament pas segur que quò siá un francisme de dire "Jan", e tròbe 'quò un pauc precipitat. Si que non, per çò qu'es dau vòte, s'ai plan compres, n'ia desjá 'gut un per aqui, mas degun a votat (manca benleu Aubadaurada). Io era pas au corent. Ara qu'ai tornat lançar lo desbat e que las opinions son mai diversas, quò siriá benleu temps de n'en botar un autre. Enquera que io perpause una autra chausa : Botar "Jan Dau Melhau" pertot, per las rasons qu'ai exlicadas e que Capsot a plan resumidas, e botar nonmas un pitit "1" a costat dau nom, que mandariá en fin de pagina, emb una nòta coma "La grafia classica aima mielhs (o conselha) la fòrma Joan". E botar en causa la legitimitat de Scarf per que te balhet pas rason sus la resolucion de conflicte me sembla pas dau tot onèste, Aubadaurada, e suspause que vas enquera prendre 'quò per una insulta...--Danís 17 d'oct de 2007 a 08:52 (UTC)


Me sembla que lo foncionament elementari de Wikipèdia, d'unei que i a l'an pas encara ben comprés.

  • Dins totei lei Wikipèdias, un principi fondamentau es Ges de recèrca originala (per ex. l'ipotèsi de Capsot sus Cerverí de Girona, o ben "ieu coneissi X que m'a dich que..."...), en cas de controvèrsia, s'accèpta ren que d'informacions que s'apiejan subre de fònts verificablas e ja publicadas.
  • Dins la Wikipèdia occitana, aplicam la nòrma classica. Se n'i a que contèstan un ponch de nòrma classica (Joan), an lo drech d'aver aquela opinion, mai la pòdon pas impausar dins lo foncionament collectiu. Siáu ben ieu que m'apiegi sus una convencion collectiva, donc parlar de "persona soleta" a prepaus de ieu es un argument fòrça incoerent (sustot quand aqueu repròchi ven d'un contributor qu'esita pas de far aicí d'ipotèsis personalas e originalas sus Cerverí de Girona).
  • Ma posicion es d'indicar que i a doas formas possiblas (Joan + Jan = normatiu + non normatiu), es una posicion dobèrta e completament objectiva, ja qu'indica la forma normativa e la forma personala de l'autor. La posicion que vòu impausar la forma unenca Jan es una posicion barrada e non objectiva que fa creire que fin finala, i auriá ges de nòrma classica, ges de convencion preexistenta per cultivar l'occitan.
  • La posicion normativa se deuriá considerar coma normala e evidenta (Joan). La forma non normativa se deuriá considerar coma atipica e admesa simplament per rendre còmpte de l'usatge personau de l'autor (Jan).
  • Respòndi pas sus la rèsta deis arguments, que son completament fòra dau subjècte aicí (ex: La Mal Coiffée, etc.)
  • Aquò m'estona de veire que mei contradictors, sus la forma dau debat, son pas escandalizats per leis insultas de Danís...--Aubadaurada 17 d'oct de 2007 a 13:18 (UTC)
Adieu tornarmai,
Ieu, francament, vesi pas gaire quals son los portaires de serenitat dins los debats. Malastrosament, vesi sovent una persona qu'es al centre de totes los debats e que se tròba, a mon vejaire, en posicion clarament minoritària sus almens lo debat de Jan dau Melhau. Ai pas vist dins lo detalh los tèrmes emplegats per Danis (ai un problemon d'accents ara...) o d'autres e se n'i a d'escandaloses segur que soi d'acòrdi amb tu que los cal defugir e o rectificar... Pasmens tas posicions del tipe "n'i a d'unei qu'an pas comprés..." o "los autres..." qu'ai vist endacòm mai te fan aparéisser 1) coma lo que ne sap mai que los autres (per pas dire que se pòt interpretar coma los autres son de nècis...) 2) coma se de longa foguèsses la victima dels conflictes. A mai fas d'interpretacions estrictament personalas de leis (que foguèron malastrosament votadas e aplicadas ara d'un biais "dictatorial" e simplificaire coma o planhiái temps enlà...). De qué vòl dire "ges de recèrca originala"? Vòl dire que se pòdon pas tirar d'arguments novèls? que sonque las opinions d'unes contan, las que son estadas publicadas (doncas Lafita e autres son de bonas fonts?)? Que dins lo cas occitan se i a pas pro d'informacion, la coneissença de la realitat locala mai o mens plena o lo sens comun devon pas comptar? que los meteisses autors o escrivans o cantaires devon èsser corregits per qualqu'un que aparentament ne sap mai qu'eles? La manca d'estudis ulteriors a Alibèrt o Ronjat implican pas qu'avián rason sus cada causida que faguèron; me pensi que lo Conselh de la Lenga ne faguèt de modificacions a aquelas leis divinas, non?
Compreni pas aquesta posicion inamovibla jol pretèxt que la forma normativa es Joan. O diguèri ja abans o tòrni dire d'un autre biais la forma Pepet (o tanben Jep per Josep) se trobarà pas jamai dins los tèxtes medievals catalans mas dins las òbras popularas a partir del sègle XVIII doncas deuriá pas èsser normativa aparentament vist que podriá èsser interpretada coma un ispanisme... Cal arrestar aquí, es pas pr'amor qu'una causa es pas estada atestada qu'existís (/existiguèt) pas. Los noms d'un biais general aguèron e an de formas variablas e cortas e vesi pas perqué Jan existiriá pas (avèm Gianni e Giovanni en italian, mas benlèu acceptas pas Gianni, francisme conegut... e Jan en catalan). Aparentament ma contribucion sus Cerverí de Girona es pas valida (pensavi que lo trobador èra conegut e que se publiquèt son òbra, se pòt tanben far una recèrca sus Internet pensi...) mas as pas explicat d'ont vendriá aquel nom Jana se non d'un feminin de Jan. Per tampar aqueste afar a mand de venir tròp escabrós tòrni prendre un autre bocin de çò dich abans:
Aubadaurada: "I a una diferéncia fondamentala entre 1º una forma diglossica (Jan* en luòc de Joan) e 2º un jòc estetic non diglossic (Raidako per Rai d'Aquò, Bénabar per Barnabé... La grafia soudada dins Aubadaurada es normala dins un nom pròpri de tipe nom + adjectiu ...un pauc coma dins Blancaflor, Guilhèmbèth, Clarmont o Vauverd...)."
Capsot: "M'agrada tanben l'invencion de l'expression "jòc estetic non diglossic" per permetre la forma Raidako (completament diglossica, cresi, per encausa de la manca d'accent sus la darrièra sillaba a priòri! l'accentuacion sus la darrièra sillaba pòt sonque venir del francés, albiri!) e tolerar pas a l'artista Jan dau Melhau de gardar lo nom de tota sa vida professionala!!!"
Los jòcs estetics semblan d'èsser tolerats se son pas diglossics, "Johnny Halliday" es completament diglossic mas i a pas de repression lingüistica en francés (almens sus aqueste sicut... i a quicòm que truca... Qual deu jutjar se i a o i a pas de diglossia, laissatz-me pensar... m m m m m m m vos diriái una messorga se respondi que sabi pas...
Per èsser mai clar(s) cresi que cal votar doncas, non pas d'un biais general per la resolucion que prepausèt Aubadaurada, mas sus una resolucion definitiva de la discussion que risca de venir etèrna sus Joan o alara Jan dau Melhau en expausar clarament los arguments de caduna de las parts e que las gents pòscan votar segon son vejaire pròpri e subretot en vista del bon sens. Aquí... Vos saludi totes cordialament, al còp que ven e bon trabalh!

Capsot 18 d'oct de 2007 a 10:18 (UTC)

Ps: A mai dins la mesura que los catalans an Santiago Rusiñol o José Montilla vesi pas la rason d'èsser tant intransigents sus un nom. Un bon biais d'aver una opinion serena sus aqueste cas seriá de contactar Patric Sauzet o Xavier Lamuela, de lor demandar lo vejaire, en lor fornir totes los arguments expausats dins las discussions... Ai un brave dobte qu'aquò se farà.

Capsot 18 d'oct de 2007 a 10:27 (UTC) Perdon d'escriure tan longament.


Sens polemicar:

  • Lo principi ges de recèrca originala es present tre la fondacion de Wikipèdia au nivèu internacionau, e s'aplica pertot en principi, tanben dins la Wikipèdia occitana. Quand disi aquò, disi pas que leis autres serián de nècis, ramenti simplament lei principis de basa de Wikipèdia. Es inutil de dramatizar lo debat en inventant quicòm que disi pas.
  • Ieu indiqui que i a doas formas (Joan + Jan) e donc, objectivament, siáu pas ieu que siáu crispat dins aqueste afaire.

--Aubadaurada 18 d'oct de 2007 a 10:44 (UTC)

Efectivament i a doas formas indicadas pasmens lo nom de l'article es estat passat a "Joan dau Melhau" forma del nom d'artista pas jamai atestada anteriorament a las modificacions... (e la primièra es finalament dominanta sus la segonda); aital se podriá interpretar qu'es una mena de "recèrca originala" que la de voler cambiar un nom que fonciona dempuèi tant de temps per un autre que degun emplega (/empleguèt) pas jamai. Ai pas vist de dramatisme dins ma pròsa (eviti de marcar "barrada e non objectiva" o "argument fòrça incoerent" per exemple...) mas bon excusatz-me se soi dramatic ... A lèu, amistats, Capsot 18 d'oct de 2007 a 13:51 (UTC)
Pòt pas i aver la mendre engana dins la redaccion que prepausi, perque precisi ben clarament que Jan es la forma preferida per l'autor.--Aubadaurada 18 d'oct de 2007 a 13:55 (UTC)
De segur que l'a una engana, estent que Joan dau Melhau existís pas e que lo títol de l'article deuriá èstre Jan dau Melhau e pas mai. M'arresti aquí de discutir. Se per cas demorariá Joan dau Melhau, m'escaparai d'aquela wiki totalitària. Vaquí. E t'asseguri, Aubadaurada, que fas tot çò que fau per que lo monde se sentesse mespresat per ton biais de parlar mai tu acceptes jamai la discutida. Degun remete pas en causa tei qualitats de lingüiste. Mai faudriá de còps acceptar que l'occitan es pas ton objècte e que siás pas lo depositari de la veritat absoluda. M'imagini aquita qu'ai fach una ataca personala...Li fa ren, mi podètz forabandir, que n'ai mon pron d'aqueu totalitarisme. Aquesta wikipèdia es venguda un joguèt de lingüiste e a ren d'enciclopedic...Un cava de mai d'apondre, solament, dire que Scarf es pas onèste perqu'es pas en acòrd ambé lo Dògme, es per ieu tanben una ataca personala.--Matieu Castel 18 d'oct de 2007 a 18:01 (UTC)
Es una cançon ben coneguda: la nòrma es forçadament totalitària en occitan, mai o es jamai dins leis autrei lengas... Matieu, te bates fòrt e mòrt per eradicar Joan au profiech de la forma unenca Jan* e càmbias instruccion en istrucien*, Marselha en Marsilha*, mot en mòt* ...perque es en occitan e que podèm cultivar lo desòrdre en occitan... es pas grèu, bòrd qu'es ren que d'occitan pas'rai? Mai cambiaràs jamai lo francés voile en vwal*, ni l'anglés picture en pikcher*... Te deuriás pausar de questions subre ton biais excessivament passionau de parlar dei questions de lenga. Un còp mai, ieu impausi ren de personau, Wikipèdia es pas ma proprietat e respècti solament de convencions. Aquelei repròchis de totalitarisme son absurdes e irracionaus. Vesèm ben de quin costat se tròba la violéncia verbala...--Aubadaurada 18 d'oct de 2007 a 20:22 (UTC)
Lo refús de la discussion, fin finala, ven ben d'aquesta violéncia verbala.--Aubadaurada 18 d'oct de 2007 a 21:15 (UTC)
quauquei remarcas. Me bati pas fòrt e mòrt per eradicar Joan au profiech de Jan. Doni solament mon avejaire sus aquel article. Me sembla que la voluntat de l'autor deu èstre respectada, sachent tot çò qu'avem a disposicion. Dins l'article qu'ai fach sus lo Decameron [[2]] ai nomenat l'autor Joan Boccaci, segon l'usatge de transcriure lei noms d'autor d'aquela epòca (Jean Boccace en francés, Giovanni Boccacio en italien). Ai pas emplegat la fòrma Jan. Remarcaràs tanben que dins lei darrierei paginas qu'ai contribuït, ai respectat la carta linguistica e ai pas fach d'iper-localisme marselhés. Se me parlas d'article qu'ai escrich l'a doas ò tres annadas de temps, ti ramentarai de çò qu'èra la "oiquidpedià" an aquela epòca. Me pausa pas problèma que l'ague una cèrta rigor, basta que siegue precisada, definida e justificada. Aquí me sembla que l'es pas. Jan dau Melhau es un escriveire, cantaire, òme d'òc qu'es viu e qu'es totjorn estat clar sus sei causidas graficas. A causit a bèl esprèssi lo faus nom Jan a luega d'una fòrma mai normativa Joan. Es sa voluntat, la fau respectar. --Matieu Castel 19 d'oct de 2007 a 11:00 (UTC)

Diglossia[Modificar lo còdi]

La respectam, bòrd que la mençonam. A costat d'aquò, la mençon de la forma Joan se justifica, a mon vejaire, per lo besonh de coeréncia e de pedagogia d'una lenga restaurada. En occitan sofrèm tròp de l'antinormisme qu'empacha tecnicament nòstra lenga d'aver una existéncia un pauc pus normala: ges d'autra lenga dins lo Mond a tant de desòrdre antinormatiu coma en occitan. L'antinormisme es un simptòma dramatic de diglossia e de suicidi lingüistic que devèm combatre. Vaquí perqué me sembla util de far saupre ai legeires que 1º La forma normala es Joan, 2º la forma afrancesada preferida per l'autor es Jan. Se fasèm pas aquesta mena de precision minimala, fòrça personas de bòna fe devinaràn jamai que Jan es un d'aquelei francismes innombrables que menaçan l'autonomia expressiva de l'occitan. Siam en diglossia e siam menaçats d'una dissolucion rapida dins lo francés, coma lo sucre dins una tassa de cafè, donc se devèm organizar en fàcia d'aquò amb una gestion rigorosa de la lenga. Avèm pas lo luxe dau francés o de l'anglés que son pas elei de lengas menaçadas.--Aubadaurada 19 d'oct de 2007 a 12:38 (UTC)

A mon vejaire, respectar l'autor, seriá a tot lo mens que lo nom que s'es causit apareisse dins lo títol. E pas lo nom que Wikipèdia a causit per èu. Après, ren empacha, d'efiech, que siegue mençonat que Joan es una fòrma mai normativa. Personalament, pensi que se deuriá metre en debàs de la pagina, perqué per ieu es una informacion qu'es pas essenciala. Lo vòli pas repepiar mai Jan dau Melhau a causit a bèl esprèssi aquesta grafiá e es un òme que conoisse perfiechament lo fonccionament de la grafiá classica. E justifiquèt sa causida. Seriá una enciclopèdia neutra la wikipèdia occitana coma lo defendes, deuriá pas impausar una tala corregida. Joan dau Melhau existís pas. Pas mai. Après, fasetz çò que volètz, è, es vòstre joguet pas lo mieu. --Matieu Castel 22 d'oct de 2007 a 12:28 (UTC)
Aquesta solucion que prepausas, Matieu, te dirai pas que m'encanta, mai es una basa possibla per trobar un acòrdi (tè! vos auriá faugut començar per prepausar aquò, en luòc de partir dins leis atacas).--Aubadaurada 22 d'oct de 2007 a 14:05 (UTC)
Bé vaquí. Conoisses mon avejaire ara. Pensi que seriá la solucion la mai consensuala. Espèri leis avejaires deis autres mai se fasem aquesta causida, ieu personalament arrestarai de me garrolhar sus aqueu subjècte. --Matieu Castel 22 d'oct de 2007 a 14:10 (UTC)
Io ai prepausat aquò mai naut. Tòrne dire mon ideia : botar "Jan Dau Melhau" dins lo titre e dins l'article, puei botar un pitit 1 a costat, emb una nòta en bas de pagina, que diriá "L'autor chausiguet Jan mas la nòrma classica aima mielhs Joan".

Tot simplament. Mas faudriá parlar daus noms d'artistes en generau, pense...sabe pas ente.--Danís 23 d'oct de 2007 a 19:35 (UTC)


Danís, siás mau plaçat per intervenir: ta proposicion "mai naut" s'es negada dins l'ocean de violéncia verbala qu'as escampat sus aqueste afaire. -- -- -- Prepausi: 1 Jan dau Melhau dins lo títol; 2 Una adreiça Joan dau Melhau redireccionada vèrs Jan dau Melhau, 3 Un introduccion començant amb "Jan (1) dau Melhau" e una nòta disent :"(1) Dins la nòrma classica fixada per Loís Alibèrt, se conselha la forma Joan e se considèra que Jan es un francisme". Aquò vos sembla un compromés acceptable?--Aubadaurada 23 d'oct de 2007 a 19:49 (UTC)

Per ieu òc. T'encargas de far la modificacion ? --Matieu Castel 24 d'oct de 2007 a 14:29 (UTC)
ÒcFach.--Aubadaurada 24 d'oct de 2007 a 14:36 (UTC)
Per io quò vai tanben, mas i a enquera un afar que me geina (espere que anatz pas enquera trobar que fau lo "cagant"...) : quand dintrem "Melhau" (nonmas lo nom, a priori coma fariá un utilisator lambda) dins lo motor de rechercha, la prumiera chausa sus la quala tombem qu'es "Joan dau Melhau" dins la lista. Es que qu'es normau ? Io tròbe 'quò un pauc... contradictòri.--Danís 24 d'oct de 2007 a 19:41 (UTC)