Declaracion d'utilitat publica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una declaracion d'utilitat publica, abreujat per lo sigla DUP, es una procedura administrativa en drech francés permetent de realizar una operacion d'amainatjament, tala que la creacion d'una infrastructura de comunicacion, d'una escòla o d'un lotejament per exemple, sus de terrens privats en los expropriant, precisament per causa d'utilitat publica ; obtenguda a la sortida d'una enquèsta d'utilitat publica.

Aquesta procedura es necessària en vertut del còdi civil que previst a l'article 545 que « Degun pòt èsser constrench de cedir sa proprietat, s'aquel es pas per causa d'utilitat publica e mejançant una justa e prealable indemnitat »[1].

La declaracion d'utilitat publica fa partida de la fasa administrativa de la procedura d'expropriacion per causa d'utilitat publica, gerida en França per un « còdi de l'expropriacion per causa d'utilitat publica ». La procedura pòt tanben validar l'establiment de servituds d'utilitat publica.

Cobrís pas per exemple la determinacion de l'indemnitat, que relèva de la fasa judiciària.

Desenròtlament de la procedura[modificar | modificar la font]

La procedura se desrotlar en doas temps.

L'enquèsta d'utilitat publica[modificar | modificar la font]

Lo prefècte lança (per arrestat prefectoral) una enquèsta publica visant a reculhir l'avís de totas las personas interessadas. Aquesta enquèsta deu durar al mens quinze jorns se la procedura depend del còdi de l'expropriacion[2] e al mens un mes se se fonda sul còdi de l'environament[3]. En ço darrièr cas, l'enquèsta s'apièja sus una estudi d'impacte quand s'agit de gròs projèctes o de projèctes despassant un certan sulhet tecnic dempuèi la reforma de l'estudi d'impacte del 29 de decembre de 2011. Dins los dos cas de procedura, l'enquèsta publica permet, per exemple, al proprietari d'un ben concernit per l'expropriacion de contestar l'utilitat publica de l'operacion envisatjada.

Aquestes avís son examinats per una comission e/o per un comissari enquestaire que formula un avís contenent de conclusions, favorablas o defavorablas, sul projècte.

La declaracion[modificar | modificar la font]

Après la fin de l'enquèsta, los poders publics pòdon prononciar la declaracion d'utilitat publica.

Aquesta deu prene la fòrma d'un decret en Conselh d'Estat per las operacions las mai importantas (construccion d'una autorota, d'una linha de camin de fèrre, etc). Dins l'encastre d'operacions mens importantas, se las conclusions de l'enquèsta son favorablas, la declaracion pòt far l'objècte d'un simple arrestat ministeriel o prefectoral.

Lo decret o l'arrestat precisa la durada pendent la qual la declaracion rèsta valabla e permet donc de procedir a d'expropriacions.

Istòria[modificar | modificar la font]

En 1834, foguèt mesa en plaça una consultacion dels proprietaris visats per una procedura d'expulsion per un projècte public[4]. La procedura de declaracion d'utilitat publica a subit una importanta refonda en 1983 jos l'impulsion d'Huguette Bouchardeau, ministra de l'environament.

A la seguida de las criticas sus las limitas d'aquesta procedura, una lei dicha « lei Barnier », promulgada en 1995, a mes en plaça una procedura de debat public en creant la Comission Nacionala del Debat Public (CNDP) per las grandas infrastructuras. Environ 70 debats foguèron organizats de 1995 a 2013.

Criticas[modificar | modificar la font]

L'enquèsta publica, quand permet un debat argumentat e esclairat, es considerada coma l'un dels mejans de la democracia participativa[5].

Mas l'una de las principalas criticas facha a la procedura de DUP es qu'arriba en fin de procediment, sovent alara que la decision es considerada coma dejà presa. D'opausants a de projèctes acusèron las prefecturas de « descopar en lesca » las enquèstas, empachant d'aver una vision globala del projècte, e mai de fornir de las donadas enganairas[4].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr) L'article 545 del còdi civil sus Légifrance.
  2. (fr) L'article R112-12 del còdi de l'expropriacion per causa d'utilitat publica sus Légifrance.
  3. (fr) L'article L123-7 del còdi de l'environament sus Légifrance.
  4. 4,0 et 4,1 (fr) Hervé Kempf, Les limites décriées des enquêtes publiques, Le Monde, 29 de junh de 2013.
  5. (fr) Vers une "démocratie participative" ? Le cas de l'enquête publique, Cécile Blatrix.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles ligats[modificar | modificar la font]