Daltonisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo daltonisme es una alteracion d'origina genetica de la capacitat de discriminar las colors. Lo mot daltonisme proven del quimista e matematician John Dalton que l'identifiquèt.[1] La gravetat es fòrça variabla e consistís entre la manca de capacitat per discernir quina color que siá (acromatopsia) e un leugièr gra de dificultat per discriminar de tons de roge, verd e a vegada de blau que son son capablas de discriminar las personas amb una vision normala de las colors o tricomatas. Malgrat que la societat considèra mai sovent que lo daltonisme coma discrèt dins la vida vidanta, mas pausa un problèma per las personas tocadas dins mai d'un aspècte: estimar l'estat de frescor dels aliments, identificar los còdis colors dels plans o per causir de professions determinadas que l'identificacion corrècta de las colors es necessària (coma los militara de carrièra, pilòta, capitan de marina mercanda, policièr, arbitra de fotbòl, etc.). Se pòt revelar per de tèstes visuals especifics coma las cartas de Ishihara.[2]

Ereditat[modificar | modificar la font]

Lo daltonisme es ereditari e se transmet per un allèl recessiu ligat al cromosòma X. Se un òme eireta d'un cromosòma X amb l'allèl alterat serà daltonican. Al contrari de las femnas, que possedisson doas cromosòmas X, seràn daltonianas pas que se sos dos cromosòmas X an l'allèl alterat. Alara lo daltonisme tòca 8% dels òmes e sonque 0,5% de las femnas.[3]

Daltonisme e discromatopsia[modificar | modificar la font]

Lo tèrme discromatopsia s'utiliza en medecina tanben per descriure la dificultat de la percepcion de las colors, mas a un sen mai general. La discromatopsia pòt èsser d'origina genetica, dins aquel se dich discromatopsia genetica o daltonisme. Pòdon tanben se produire de discromatopsias que son pas d'origina genetica e se presentan dins unas malautiás de la retina o lo nèrvi optic.[4][5]

Cossí se percebon las colors[modificar | modificar la font]

Cones SMJ2 E.svg

Quand gaitam un objècte, la color que percebèm a un instant pòt variar segon l'intensitat e lo tipe de lutz. Al ser las colors semblan diferentas de cossí los vesèm al lutz del solelh e son tanben diferentas segon qu'utilizem de lutz naturala o artificiala. Alara quand causissèm de colors per decorar l'interior d'un ostal, se deu prene compte lo tipe e la font de lutz.

Los objèctes absorbisson e rebaton la lutz de biais diferent segon sas caracteristicas fisicas, coma sa forma, composicion, etc. La color que percebèm d'un objècte es lo rai de lutz que refusa. Nosautres captam aqueles “rebombs” amb diferentas longor d'onda, mercés a l'estructura dels uèlhs. Se los rais de lutz passan l'objècte, aquel es transparent.

Las cellulas sensorialas (fotoreceptors) de la retina que reagisson en responsa al lutz son de dos tipes: còns e bastonets. Los bastonets s'activan al l'escur e permeton distinguir sonque lo negre, lo blanc e los diferents grises. Permeton percebre lo contraste. Los còns, al contrari, foncionan de jorn e mitans alucats e fan possible la vision de las colors. Existisson tres tipes de còns; un subretot sensible a la lutz roja, d'autre a la lutz verda e un tresen al lutz blava. Còns e bastonets se connèctan amb los centres cerebrals de la vision mejans lo nèrvi optic.

La combinason d'aqueles tres de colors basicas: roge, verd e blau permet diferenciar fòrça tons. L'uèlh uman pòt percebre près de 8000 colors e tons amb un determinat nivèl de lutz. Es dins lo cervèl que se realiza aquela interpretacion.[6]

Los daltonians discriminan pas del meteis biais las colors a causa de la modificacion del gèns encargats de produire los pigments dels còns. Atal, segon lo pigment tocat, la persona se veirà tocada per la percepcion d'unas colors o d'autres. Per exemple se lo pigment modificat es lo del roge, l'individú pas discriminarà egalament lo roge e sas combinasons.

Tipes de daltonisme[modificar | modificar la font]

Espèctre visual d'una persona sens cap d'alteracion de la percepcion de la color.
Espèctre que visualiza una persona amb protanopia.
Espèctre que visualiza una persona amb deuteranopia.
Espèctre que visualiza una persona amb tritanopia.

Pasmens se existisson fòrça tipes de daltonisme, 99% dels cases correspondon a protanopia e deuteranopia o sos equivalents (protanomalia e deuteranomalia).

Acromatic[modificar | modificar la font]

Lo daltonisme acromatic vei en el en blanc e negre (escala de grisa). L'individú percep pas cap de color siá que possedís pas un dels tres de tipes de còns o per de rasons neurologicas. Se presenta unicament un cas per cada 100.000 de personas.

Monocromatic[modificar | modificar la font]

Se presenta quand existís unicament un dels tres pigments dels còns e la vision de la lutz e la color demòra redusida a una dimension.[7][8]

Dicromatic[modificar | modificar la font]

Lo dicromatisme es una manca moderadament grèva que disfonciona un dels tres mecanismes basics de la color. Es ereditari e pòt èsser de tres tipes diferent: Protanopia, deuteranopia e tritanopia.

  • Protanopia. La protanopia consistís en l'abséncia totala dels fotorreceptors retinians del roge.
  • Deuteranopia. La deuteranopia consistís en l'abséncia dels fotorreceptors retinians de la color verda.
  • Tritanopia. La tritanopia es una condicion fòrça pauca frequenta que son absents los fotorreceptors de la retina per la color blava.

Tricromatica anormala[modificar | modificar la font]

La persona tocada possedís los tres de tipes de còns, mas amb de modificacions foncionalas, per çò que confond una color amb d'autra. Es lo grop mai frequent e comun de daltonians, an tres tipes de còns, mas percebon los tons de las colors alteradas. An de percepcions similaras als daltonians dicrometics, mas mens notablas. Las alteracions que s'incluson dins aquel grop son la protanomalia (1 % dels òmes, 0.01 % de las femnas), deuteranomalia, la mai usuala (6 % dels òmes, 0.4 % de las femnas) e tritanomalia fòrça pauc frequenta (0.01 % dels òmes e 0.01 % de las femnas).

Diagnostic[modificar | modificar la font]

Lo procediment mai emplegat pel diagnostic, e mai se pas l'unic, son las cartas de Ishihara. Consistís en una seria de 38 lamas que la tòca es identificar un nombre sus que lo pacient es incertan.

Un autre metòde es lo Tèst de Farnsworth que constituís un ensemble de fichas coloradas que se diferéncian per lor tonalitat e son numerotadas al revèrs. Lo pacient deu las ordenar segond la graduacion de la color.

Lo anomaloscòpi es un aparelh qu'utiliza de colors espectralas obtengudas mejans de prismas que descompausan la lutz blanca. Lo pacient deu comparar diferents tonos. Es un dispositiu fòrça precís que permet apreciar se existís deficit en la vision de la color e sa gravetat, es l'unic metòde que fa possible de distinguir a un dicromata d'un tricromata anomal. Mas son utilizacion es limitada per son còst e es pas disponible dins totes lo gabinets d’exploracion.

Referéncias[modificar | modificar la font]