Dòna Carcàs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Buste de la Dama Carcas davant la pòrta narbonesa. Simbòl de resisténcia, es erigit al  sègle XVI pel cònsol de la vila perque sas doleancias son pas presas en compte pel rei de França.
Cap de l'estatua originala.

Dòna Carcàs es un personatge legendari de la vila de Carcassona. Es d'aprep la legenda la femna de Ballac, prince musulman de Carcassona, tuat al combat contra Carlesmanhe,. En seguida del decès de son marit, auriá pres en man la defensa de la vila de cap a l'armada franca e l'auriá facha fugir,.[1]

Legenda[modificar | Modificar lo còdi]

Lo raconte legendari, nascut al sègle XVI, afirma que Carlesmanhe e son armada èran a las pòrtas de la vila de Carcassona per tal de la préner. La vila de Carcassona aviá per rei un musulman del nom de Balaac. Aquel darrièr quand aprend que las tropas francas de Carlesmanhe van arribar, partís a son rescontre amb son armada mas es desfach per l'emperador ; li e totes sos òmes perisson pendent la batalha. Dòna Carcas, la mólher de Balaac, va alara organizar la defensa de la vila.

La Princessa Carcàs auriá d'en primièr emplegada una rusa consistissent en la realizacion d'òmes de palha, cadun amb sa balèsta, que faguèt fabricar e plaçar dins cada torre del castèl. Faquent lo torn de las muralhas, tira des traits suls enemics en faguent creire que son tirats per aqueles falses soldats, per tal de descorajar los atacants.

Lo sètge menat pels Francs se fa long e dura dempuèi ja cinc ans. A la debuta de la seisena annada la noirridura e l'aiga se fan de mai en mai raras e la màger part dels soldats de la vila son mòrts. Dòna Carcàs auriá agut alara l'idèa de far l'inventari de totas las resèrvas qui li rèsten. La vila essent sarrasina una part de la populacion, musulmana, consumís pas de pòrc. Los vilatgencs menan aital a Dòna Carcàs un pocel e una saca de blat. Fa engraissar lo pòrc amb la saca de blat puèi ba precipita dempuèi la mai nauta torre de la Vila al pè dels barris exteriors.

Carlesmanhe e sos òmes, cresent que la Vila es encara comola de que manjar al ponch de degalhar aital un pòrc noirit al blat, leva lo sèti. Vesent l'armada de Carlesmanhe abandonar la plana davant la Ciutat, Dòna Carcàs confla de jòia per la capitada de son estrategia decidís de far sonar totas las campanas de la vila. Un dels òmes de Carlesmanhe auriá bramat « Carcas sona ! », d'ont lo nom de la Vila.

Istoriografia[modificar | Modificar lo còdi]

Segon l'istoriografia, Dòna Carcàs es un personatge d'òrdre del legendari. La legenda pòt segon d'unes derivar de cançons de gèstas medievalas desaparegudas. Aquela istòria foguèt recolhída segon la tradicion orala per divèrses autors subretot al #XVI per Jean Dupré e al  sègle XVII per Guillaume Besse[2] e Guillaume Catel. Carlesmanhe a probablament pas fach lo sètge de Carcassona, son paire Pépin lo Brèu l'avent ja presa als sarrasins cap a 759, mentre que Carlesmanhe aviá dètz-e-sèt ans.

Cultura populara[modificar | Modificar lo còdi]

  • A l'intrada del pont-levadís, lo bust sen de Dame Carcas aculhís los visitaires. Es una replica. L'original escalprat al  sègle XVI, es conservat al castèl comtal.
  • Existís una albèrga de Dama Carcàs dins la vila.
  • De las sablés al nom de Lecariás de Dame Carcas son comercializats per l'Especiariá de la vila.
  • Una reconstitucion de la scena del pòrc es reconstituida cada an per la fèsta de la Carcassoneta.[3]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Philippe Giraud, Les couleurs de l'Aude, Ed. du Pélican, 2002, ISBN 2-7191-0630-5Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., p. 29
  2. Guillaume Besse. Histoire des antiquités et comtes de Carcassonne. À Béziers, pour A. Estradier, marchand libraire de Carcassonne, 1645, in-4°, 256 p. (Réédité par Jean Amiel, Carcassonne, 1928).
  3. https://www.tourisme-carcassonne.fr/agenda-1/cette-semaine/carcassonnette-2019-2530629

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | Modificar lo còdi]

Modèl:Portail