Ctenochasma

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Eth fossil de Ctenochasma auia 260 dents e un cran de 20 cm. Damb era sua ala d'1,2 m ère un pterosaure plan particular.

En Solnhofen tamben se traparen pterosaures damb coa cuerta mès açò ère estranh e pas comun coma en diuerses strata deth Jurassic francés o eth nòrd alemanh. Eth prumèr Ctenochasma (maissa corvada) ère sonque un troç deth deuant d'ua maissa inferior damb plan de dents primes e siguec descrit dejà en 1851. Auia sigut trapat eth fossil en ua caucinosa marina contemproanea en er airau de Hannover e siguec donques aperat Ctenochasma roemeri.

Eth prumèr individú de Solnhofen siguec descrit en 1862. Ère sonque un troç de maissa superior. D'autes esqueletas sanceras sigueren trapades dempús e aperades Ctenochasma gracile. Siguec pas enquia 1981 que d'autes espècies d'aguest genre sigueren descrites. S'aperéc Ctenochasma procristata pr'amor dera sua cresta de uas porosa sus eth cran.

Eth fossil ère un cran aislat damb era part de deuant damb dent e provenia deth districte peirièr d'Eïchstatt.

Eth nom Ctenochasma siguec escolhit pr'amor qu'aguest pterosaure auia ues dents plan longues qu'anauen entàth deuant enes maisses superior e inferior. Açò formava un aparelh plan estranh e damb aguestes dents aguesta creatura podiá hiltrar eth minjar hòra dera aigua.

Era dita dents corves tamben ei utilizada tà descríuer aguest tipe de dents. Ctenochasma auia 260 dents. Eth fossil mès gran auia un cran de 20 cm e ua ala d'1,2m. Se pensa donques que minjaua coma hèn es audèths marins d'aué. Eth genre Ctenochasma tamben demoréc pendent eth Jurassic ena Lorrena francesa sus era forma d'un cran aislat de 24 cm de longada e 200 dents planes, longues, solides, hètes tamben tà hiltrar.

Hònt: The Illustrated Directory of Dinosaurs and Other Prehistoric Creatures, Greenwich Editions, 2005.