Cauna de Borniquèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L’estructura circulara d’estalagmitas.

La cauna de Borniquèl, en Carcin[1], mòstra de traças d’activitat umana en mitan sosterranh probablament fòrça ancianas (aperaquí 50 000 ans).

Descobèrta en 1992 per la Societat espeleoarqueologica de Cauçada, se presenta jos la forma d’una galariá de pus de 500 m amb grandas salas. La recèrca arqueologica i a trobat d’ossaments d’animals en grand nombre en mai d’una quarantena de zonas de jaç dels orses.[2]

Lo 25 de mai de 2016, la revista Nature[3] publica las conclusions d’una còla de cercaires: l’estructura circulara d’estalagmitas data d’aperaquí 176 000 ans e pòt pas èsser l’òbra que d'òmes de Neandertal.[4]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Departament de Tarn e Garona.
  2. Zona arredondida cavuda dins lo sòl argilós de las caunas que permet als orses de s’i arrucar dins l’ivèrn per dire de manténer una temperatura equilibrada.
  3. "Early Neanderthal constructions deep in Bruniquel Cave in southwestern France", Nature, 25 de mai de 2016.
  4. "La primièra construccion umana la faguèron de neandertalians en Occitània", Jornalet, 30 de mai de 2016.