Castèl dels Tres Dragons
Lo Castèl dels Tres Dragons es lo nom popular que recep la bastissa modernista construcha lo 1887-1888 coma Cafè-en Restaurant per l'Exposicion Universala de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. Aquel nom, foguèt probablament adoptat de la sarsuèla omonima de 1865 de Serafí Pitarra.
Se tròba a la fin de la carrièra principala[note 1] qu'anava dempuèi l'Arc de Triomfe al Parc de la Ciutadèla.
Istòria[modificar | Modificar lo còdi]
Construch coma Cafè-Restaurant per l'Exposicion Universala de 1888, en aquel moment deviá èsser un de las bastissas vedetas de l'eveniment e davant sieu i aviá lo desaparegut Palai de las Bèras Arts. Un retard dins las òbras e lo desacòrd amb lo licenciat del cafè provoquèron l'abandon de l'òbra de la part de Domènech lo 12 de junh de 1888 e la siá substitucion per Josep Forteza que la finirà en agost, quand mancava ja pauc per acabar l'exposicion.[1]
A la fin de l'exposicion la bastissa restèt abandondat e lo 1891 lo cònsol, Joan Coll i Pujol, demandèt a Domènech d'"acabar l'òbra" tot en l'adaptant per acuèlhir un "Musèu de l'Istòria". Amb l'adaptacion se càmbia la decoració e s'apondon de motius eraldics. Foguèt inaugurat provisòriament en 1892 per festejar lo quatren centenari de la descobèrta d'America.[1]
En l'an 1920 lotgèt lo Musèu de Zoologia de Barcelona, un dels quatre pilars del Musèu de Sciéncias Naturalas de Barcelona. En 2010 fòrça de las siás colleccions publicas foguèron transportadas al Musèu Blau, inaugurat en març de 2011, e lo Castèl dels Tres Dragons se convertiguèt en sedença scientifica del musèu, en aculhent lo Laboratòri de Natura amb de laboratòris e d'espacis de recèrca, d'estudi e de conservacion de las colleccions.[2]
En 2015 se faguèt publica l'intencion de promòure la reabilitacion d’aquela bastissa patrimoniala emblematica coma "ostal del conte", un centre cultural orientat al public familial per la promocion de la literatura infantila e juvenila. Un equipament connectat amb l’ofèrta culturala e de léser exsitenta a l'ora d'ara dins lo Parc de la Ciutadèla.[3]
Bastissa[modificar | Modificar lo còdi]
Construcha amb de maons vistes e fèrre laminat, es una bastissa en forma de castèl coronat de merlets. Es de planta practicament cairada, amb quatre tors als cantons e de corredors perimetrals que corron entre una dobla façada.
La decoració ceramica –facha amb collaboracion d'Antoni M. Gallissà, Josep Llimona, J.A. Pellicer e Alexandre de Riquer– es localizada dins los merlets e los plafons en forma d'escut de la part nauta, que desglossen en blau sus blanc, un programa naturalista de plantas e d'animals, enclauses fòrça de bevendas e de licors. Aquelas ceramicas foguèron encargadas a la fabrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. Los vitralls, desapareguts en partida, son òbra d'Antoni Rigalt i Blanch. Lo principal, qu'ocupava tota la façada foguèt destruch pendent un bombardament a la guèrra civila espanhòla.
Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]
- Arquitectura de Barcelona
Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ A l'ora d'ara, Passeig de Lluís Companys.
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ 1,0 et 1,1 Resumida de "Casanova, Rossend".
- ↑ El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural, per Anna Omedes, directora del Musèu de Ciéncies Naturalas de Barcelona.
- ↑ «Balanç de mandat 2011-2015».