Cassenòla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cassenòla dins lo Worcestershire (Anglatèrra)
Poma de cocut (gala dau chaisne - chassanh)
Jòunas Pomas de cocut (gala dau chaisne - chassanh) sur un aubre a la prima (Viena Nauta).

La cassenòla o Poma de cocut (en lemosin), es una gala que porten fracament diversas especias de chaisne (cassanh) e que per son volume e sa fòrma fai pensar a una poma, sens aver de segur la mesma consistancia elastica ni la densitat. Son diametre pòt variar de dos a cinc centimetres, e sa color dau brun, ros, verd, rose au roge.

La formacion de las cassenòlas es provocada per l'injeccion de substanças per las larvas de certenats becas (vespas) a galas de la familha de las Cynipidae

Origina de la tinta metallo-galica[modificar | modificar la font]

Encra metalo-galica utilizada per l'estilo-pluma.

Las cassenolas fiten utilizadas per fabricar de l'encra dempuèi l'epòca de l'Empèri roman. De l'atge mejan juscant'au debut dau segle XX, l'encra metalo-galica era la principala substancia emplejada per escrire en Occident[1].

Referencias[modificar | modificar la font]

  1. Diringer, The Book Before Printing: Ancient, Medieval and Oriental, Dover Publications, 1er mars 1982, p. 551–552