Carles Vilariño-Güell

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Carles Vilariño-Güell (Torelló, Catalonha, 20 de setembre de 1977) es un biologista e genetician catalan. Aqueste cercaire, actualament professor assistent en neurosciéncia moleculara a l'Universitat de Colómbia Britanica de Vancouver a Canadà, se faguèt celèbre en junh de 2016 per aver descobèrt, amb son grop de recerca que capitaneja amassa amb Dessa Sadovnik, lo gèn a l'origina de l'escleròsi multipla. Es tanben professor associat a Universitat de Saskatchewan.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Carles Vilariño estudièt una carrièra de biologia a l'Universitat de Barcelona tre 1995 e s'i diplomèt en 1999. S'expatrièt aquel meteis an en Anglatèrra e seguiguèt sos estudis a l'Universitat de Leicester on obtenguèt son doctorat en 2003. Trabalhèt posteriorament, d'abril de 2003 a agost de 2005, a l'Universitat d'Oxford coma cercaire pòstdoctoral, e puèi durant un pauc mai d'un an a l'Institut de Neurologia de l'Universitat de Londres fins a genièr de 2007. Foguèt ailà qu'entamenèt sas recercas sus las causas molecularas de la malautiá de Parkinson. Se n'anèt aprèp als Estats Units, e en febrièr de 2007 integrèt lo Departament de Neurosciéncia de la Mayo Clinic en Florida ont contunhèt son trabalh sul Parkinson. En 2010, partiguèt pel Canadà e venguèt associat de recerca a Vancouver dins lo Centre de Neurogenetica Aplicada de l'Universitat de Colómbia Britanica. Dempuèi agost de 2013 es director del Centre per la Santat del Cervèl de l'universitat.