Capcinés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Situacion geografica del capcinés

Lo capcinés es una varietat particulara del catalan septentrional parlada dins la val de Capcir en Catalonha del Nòrd. Es actualament un ensems de parlars de transicion cap a l'occitan qu'a conegut una pression constanta dels sosdialèctes catalans vesins (conflentin e cerdan) dempuèi almens la fin del sègle XIX en se desoccitanizar long del temps. Aqueste caractèr ibrid faguèt que Juli Ronjat l'integrèsse dins l'occitan, çò qu'indignèt lo lingüista rosselhonés Enric Guiter qualques decadas mai tard.

Lo capcinés, que compren totes los vilatges de Capcir manca Matamala, presenta una omogeneïtat pro limitada; globalament se pòt dire que los traches "occitans" son mai importants al nòrd qu'al sud encara que lo parlar dels Angles pòsca servar qualques traches "septentrionals" que los autres parlars possedisson pas. Lo parlar de Matamala es exterior al capcinés encara que presente qualques afinitats dins las enquèstas de Sacasa o de Guiter.

Istòria dels estudis sul capcinés[modificar | Modificar lo còdi]

Las donadas mai ancianas qu'existiscan suls parlars del Capcir son de traduccions de dos tèxtes en parlar local qu'èran estadas demandadas a de regents de totes los vilatges de la val dins l'encastre d'una enquèsta suls parlars pirenencs, l'enquèsta Sacasa. Pr'aquò los documents demorèron inediches fòrça temps fins qu'un lingüista catalan, Jordi Costa, ne faguèt una tèsi, e puèi un recuèlh publicat en 1986.

Cap a la debuta del sègle XX foguèron l'abat Lluís Salvat e lo lingüista e ensenhaire occitanocatalan, Loís Pastre, que forniguèron qualques elements de lexic e de morfologia a prepaus del capcinés dins la Revue Catalane.

Los primièrs trabalhs de dialectologia sus aquela varietat comencèron a de bon a l'entorn de 1910. Abans los estudis dialectals pro coneguts d'Antoni Griera que visitèt la localitat de Formiguera e ne descriguèt lo parlar en 1915 dins un article publicat dins lo Bulletí de Dialectologia Catalana, un lingüista alemand discípol del romanista Bernhard Schädel, Fritz Krüger, aviá ja entreprés l'estudi de la val e de las localitats catalanas e occitanas vesinas que ne publiquèt las donadas e la sintèsi en 1913 dins la Revue de Dialectologie Romane. Lo trabalh de Krüger foguèt escrich en alemand, çò que n'entrepachèt sa difusion e son estudi.

Aperaquí 30 ans mai tard, d'autras enquèstas se realizèron dins gaireben totes los vilatges de la val dins l'encastre d'una de las òbras mai ambiciosas portada dins la dialectologia catalana del sègle XX: l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales (ALPO), dirigit pel lingüista nòrd-catalan Enric Guiter.

L'atencion dels dialectològs puèi foguèt mens intensa cap a aqueste airal que venguèt cada còp mai periferic e sonque la localitat de Formiguera foguèt estudiada dins los atlasses seguents, l' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (annadas 1960) portat pel valencian Manuel Sanchis Guarner e l'Atles Lingüístic del Domini Català dirigit pel dialectològ malhorquin Joan Veny.

Lo lingüista occitan Jacme Allières inclusiguèt tanben lo capcinés dins un estudi comparatiu dels parlars pirenencs.

Caracteristicas del capcinés[modificar | Modificar lo còdi]

Es subretot dins la morfologia que lo capcinés se sarra de l'occitan.

Fonologia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Abséncia de la neutralizacion catalana entre, d'una part, o barrada del latin vulgar e o pretonica, d'autre part u del latin vulgar (u es articulada [ø] et pas [y], nimai [u], çò qu'aparenta aquesta varietat de la realizacion particulara del lengadocian litoral); ex: lluna/lhuna ['ʎønə], pluja i es realizat pl[ø]ja, escudella esc[ø]della, perdut perd[ø]t, assegut asseg[ø]t, agulla ag[ø]lla, un pa/un pan [ø]n pa, una filla [ø]na filla, lo mes de juny j[ø]ny, allòc que dins crompar, formiga, dormir, lo, jove, posoll (lengadocian pesolh), pastor, o es realizada [u], coma en occitan, en catalan septentrional, e, per o pretonica, coma en tot lo catalan oriental.
  • Preséncia notabla de qualques metatèsis escassas en catalan e dins qualques cases comunas al lengadocian vesin: craba e praube (servat sonque al nòrd del temps de Guiter) per exemple.

Morfologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo capcinés preservava fins almens las annadas 1950 l'emplec del preterit simple que pr'aquò s'es vist desplaçat per la tendéncia de nivelament lingüistic favorable a de solucions mai catalanas. La conjugason d'aqueste temps es comuna a l'occitan vesin: -èri, -ères, -èc, -èrem, -èreu, -èren.

Lexic[modificar | Modificar lo còdi]

Lo lexic del capcinés s'orienta mai cap al catalan qu'a l'occitan mas se pòdon notar qualques diferéncias notablas coma amb solell contra sol en catalan.